Resultats de la cerca

Amb el pseudònim d’ Ernest Jou-Desvern , es donà a conèixer amb La raó constellació constellar del metropolità Guanyà el premi Documenta 1993 per a autors joves amb L’estat contra P 1994, en què presenta un personatge assetjat per forces que no controla L’interès per la narrativa fantàstica i de ciencia-ficció es reafirma amb el llibre de contes Com serà la fi del món 1996, amb variants diverses de l’apocalipsi final Posteriorment ha publicat 72 illes 1998 i Ara és l’hora somiadors 2005 És membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia

L’Institut de Tecnologia de Rochester Nova York anuncia el descobriment de l’exoplaneta més proper a la Terra fins ara conegut a uns 330 anys llum, situat a Epsilon Chamaeleontis, un grup jove d'estrelles visible a prop de la constellació del Camaleó 2MASS 1155-7919 b, com ha estat denominat, té, a més, la particularitat d’orbitar al voltant d'una estrella de només 5 milions d’anys d’edat, cosa que pot contribuir a aclarir molts aspectes de la formació dels planetes La detecció s’ha dut a terme emprant dades procedents de l’observatori Gaia, de l’Agència Espacial Europea

El Sol ressegueix l’eclíptica completament en 12 mesos, i per això els antics consideraren el zodíac dividit en 12 rectangles iguals, coneguts amb el nom de signes del zodíac i anomenats, respectivament, Àries , Taure , Gèmini ,  Càncer , Lleó , Verge , Balança , Escorpió , Sagitari , Capricorn , Aquari i Peixos Cadascuna d’aquestes zones té una longitud de 30°, i el Sol resta al seu interior durant un mes Per conveni, hom considera que el primer signe comença al punt γ, o primer punt d' Àries , i que el Sol comença la seva volta aparent del cel quan passa per aquest punt L’ordre dels…

Treballà als observatoris d’Hamburg 1919, del mont Wilson 1931 i del mont Palomar, on el 1943, amb l’ajut del telescopi gegant, resolgué en estels el nucli de la nebulosa d’Andròmeda, fet que el portà a establir dos tipus de poblacions estellars població I i població II Determinà que existeixen dos tipus ben definits de Cefeides Aquestes observacions el portaren, el 1952, a corregir la constant de Hubble en la mesura de les distàncies intergalàctiques El 1954 determinà l’origen d’una intensa radiofont en la constellació del Cigne, i explicà la seva teoria sobre l’emissió d’ones de ràdio en…

És el tercer estel més pròxim 6 anys llum, té una magnitud visual aparent de 9,5, és un nan vermell i pertany al tipus espectral M 5 Fou descobert el 1916 per EE Barnard  en comparar dues fotografies preses amb un interval de 18 anys Té el moviment propi més gran uns 10,3’ anuals Les pertorbacions que presenta aquest moviment podrien ésser causades per l’existència al seu voltant d’un sistema planetari, format essencialment per dos grans planetes, un amb una massa comparable a la de Júpiter i amb un període d’11,5 anys, i l’altre amb una massa 1,15 vegades la de Júpiter i amb un període de 26…

Els seus estels més importants són Alferatz α, Mirach β i Almak γ Conté la galàxia d’Andròmeda

Els seus estels més brillants són de tercera magnitud

Els seus estels principals són Menkar α i Difda β Conté també Mira Ceti ο, primer estel variable conegut

Conté 132 estels coneguts, tots els quals s’allunyen del centre del cúmul a una velocitat aproximada de 40 km/s Els estels més brillants adopten la forma de V i pertanyen a la classe espectral K