Resultats de la cerca
Es mostren 1153 resultats
Antoni Bal·lero de Càndia
Literatura
Dret
Poeta i advocat.
Polític i activista cultural, la seva poesia, escrita gairebé tota en català, variada quant a la temàtica i a la mètrica, reflecteix la preocupació que té l’autor per escriure en un llenguatge literari normatiu, cosa que el convertí en un dels capdavanters, a l’Alguer, del corrent literari que propugnava el retorn a la tradició cultural catalana Escriví, entre d’altres obres, Música de serenades 1951 i Vida 1951, i fou curador de l’edició Alguer, Cara de roses 1961 L’any 1959 guanyà el premi Combat amb la poesia El fill llunyà en el jocsflorals de maig del 1959 a…
,
Ramon Reventós i Bordoy
Literatura
Periodisme
Periodista i contista.
Publicà contes i notes d’humor en diverses revistes, com Arte Joven , Pèl & Ploma , Picarol , que dirigí entre el 1912 i el 1913, Papitu , L’Esquella de la Torratxa , D’Ací i d’Allà i El Poble Català , entre d’altres És considerat l’humorista més destacat de la seva època per la voluntat desmitificadora i crítica dels seus textos, tot i que demostra poca preocupació formal i estilística A més de nombrosos contes, publicà la narració infantil Els camins de la sort 1922, en la revista La Mainada Joan Triadú n’inclogué cinc narracions a l’ Antologia de contistes catalans 1850-1950 …
,
Neus Canyelles i Estapé
Literatura
Narradora.
Es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de les Illes Balears el 1989 És autora del recull de narracions Els vidres nets i altres contes 2002, del dietari Neu d’agost 1998 premi Bearn 1997 i de les novelles Cap d’Hornos 2003, premi Ciutat de Palma, L’alè del búfal a l’hivern 2006, premi El Lector de l’Odissea, en què s’encreuen les vides de tres dones que pertanyen a tres generacions diferents que viuen en tres llocs també diferents, La novella de Dickens 2010, Les millors vacances de la meva vida 2919 i Autobiografia autoritzada 2021 L'any 2013 guanyà el premi Mercè Rodoreda…
,
Josep Roure i Torent
Literatura catalana
Novel·lista, contista, autor teatral, assagista i traductor.
Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres i en dret Vinculat al PSUC, fou un dels creadors de l’Agrupació d’Escriptors Catalans Collaborà, entre d’altres, a “Mirador” i “Meridià”, setmanari que dirigí 1938-39 Durant la guerra civil de 1936-39, exercí diversos càrrecs i fou director editorial de la Secció d’Edicions del Comissariat de Propaganda El 1939 s’exilià, primer a Tolosa i des del 1942 a Mèxic Allí treballà d’administrador de l’Editorial Fournier i fou impulsor d’una important editorial mèdica Hi dirigí la revista “Nova Era”, vinculada al Partit Socialista Català, i mantingué una…
Gustave Doré
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, gravador i litògraf francès.
Expressà en el seu dibuix estats de consciència i un fort sentit del burlesc Utilitzà el gravat en fusta, que li permeté la introducció dels tons grisos dibuixava directament sobre la fusta, sense esquemes preparatoris aquests dibuixos eren gravats després pels seus ajudants, que interpretaven la seva obra fantasiosa A quinze anys collaborà al Journal pour rire de Philipon Illustrà diverses obres Història dramàtica i caricaturesca de la Santa Rússia, segons els cronistes i historiadors Néstor i Karamsin 1854, Gargantua de Rabelais 1850-1873, Contes drolatiques de Balzac 1855, Mascarada…
Michel Sénéchal
Música
Tenor francès.
Estudià música i cant a París i el 1950 debutà al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué durant tres temporades Tot i haver centrat la seva carrera a França, especialment a l’Òpera i a l’Òpera Còmica de París i al Festival d’Ais de Provença, al qual assistí assíduament a partir del 1956, també actuà a Brusselles i a Amsterdam i obtingué èxits internacionals gràcies a les seves aparicions als festivals de Salzburg 1972-88 o Glyndebourne 1966 i a les actuacions al Metropolitan de Nova York, on debutà el 1982 amb Les contes d’Hoffmann El 1985 estrenà a l’Òpera de París diverses…
Les rondalles de paper
Rondalles per a explicar i rondalles per a llegir A Martorell, pedagog, amb el Grup Escolar de Sarrià el 1938 dirigint una sessió de lectura a l’aire lliure Associació de Mestres Rosa Sensat/Fons Artur Martorell Les rondalles, durant temps i temps transmeses de forma oral, van arribar al paper amb la difusió de la impremta i la feina dels recopiladors Els canvis ocorreguts amb l’inici de la societat industrial van fer possible que la cultura que es transmetia oralment de generació en generació es recollís en forma escrita Aquest fet va suposar grans canvis en la comunicació que afectaren…
Gabriel Fuster i Mayans
Literatura catalana
Prosista i periodista.
Vida i obra Emprà el pseudònim Gafim Cursà dret a la Universitat de Barcelona 1929-33 i es llicencià a Saragossa 1935 Collaborà a “Brisas” i “Baleares” 1941-77, fou corresponsal de “La Estafeta Literaria” i director nominal de “Lluc” 1968-74 Al diari “Baleares”, del qual fou redactor a partir del 1952, publicà alguns contes humorístics, gregueries, articles de viatge i crítiques d’art i literatura És autor de Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952, llibre on aplega proses de caràcter costumista que descriuen, amb humor, tres viatges per Mallorca També publicà diversos estudis…
Lluís Folch i Torres
© Fundació Folch i Torres
Educació
Comunicació
Pedagog, crític d’art i publicista.
Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, dedicada a la reinserció de menors delinqüents, de la qual dirigí la part educativa Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d’Infants 1925-27 i creà, l’any 1928, la institució per a discapacitats mentals Torremar, a Vilassar de Dalt, única en el seu gènere a Catalunya fins l’any 1936 Dirigí la publicació Portaveu de l’Associació Escolar Artística 1912-13 i ocupà dues càtedres a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Juntament amb els seus germans Manuel i Josep Maria fou un assidu collaborador de la revista En Patufet , on del…
Salvador Bonavia i Panyella
Disseny i arts gràfiques
Edició
Teatre
Comediògraf i editor.
Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina