Resultats de la cerca
Es mostren 631 resultats
Vallestàvia
Vallestàvia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, en contacte amb els Aspres rossellonesos, que comprèn la vall mitjana del riu de Lentillà, entre els termes de Vallmanya i de Finestret.
La serralada que uneix el coll de Montportell 1 182 m alt i el serrat del Ginebre separa aquest municipi de la vall de Glorianes la línia de crestes que uneix el puig dels Bessós 1 731 m alt, contrafort oriental del Canigó, amb el roc de Jocavell 1 326 m i el coll de les Cireres, el separa de la vall de Llec El bosc ocupa els vessants esquerres de la vall i la superfície agrícola es limita a 20 ha 2 d’arbres fruiters pomeres i pereres, 1 de vinya, 2 d’hortalisses i 15 de pastura i farratge El cens ramader és de 447 caps d’oví, 101 de cabrum i 15 de boví Hom ha installat una…
Sant Miquel de Vallmanya (Tordera)
Art romànic
Antiga església parroquial del municipi de Tordera, situada en un contrafort del Montnegre, al SW del terme, dintre d’un veïnat accessible des de la carretera, i després pista, que seguint la riera de Pineda porta a Hortsavinyà Des del segle XVI fou agregada o servida des d’Hortsavinyà El lloc és esmentat el 886, i la parròquia de Sancti Michaelis Vallis Magne ho és des del 1021 per la vella documentació del priorat de Sant Pol de Mar Més endavant surt sovint esmentada en el Cartoral de Roca-rossa per haver-se fundat aquest priorat canonical en terres sotmeses inicialment a la…
Sant Miquel de Montornès (Vallromanes)
Art romànic
La capella i el terme del castell de Montornès, dit també castell de Sant Miquel per raó de la capella, es troben en un contrafort de la serra de Sant Mateu el límit entre els municipis de Montornès i de Vallromanes passa a frec de la torre bé que tradicionalment es diu que el castell pertany a la demarcació de Vallromanes El castell és documentat el 1109 quan Bernat Ramon el va llegar a la seva filla Estefania L’any 1122 en la donació d’un alou de Martorelles i de Palau d ‘Almanla a la seu de Barcelona, se cita com a límit la serra on hi ha la capella de Sant Miquel, que ha d’…
Andilla

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme és accidentat per la serra d’Andilla àrid contrafort de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, amb elevacions considerables La Veteta a 1 434m i La Peñaparda a 1 323 m La major part del terme és de terreny improductiu Els conreus són de secà cereals, vinya i oliveres La llenya terrera era explotada abans com a combustible per als forns de ceràmica de Manises i de Paterna Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris 98% La ramaderia sobretot el bestiar cabrum ha disminuït des del 1945, que les muntanyes foren declarades d’utilitat pública…
Cortsaví
Cortsaví
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, al vessant meridional del massís de Canigó, des de la línia de crestes que separa el Conflent del Vallespir (puig dels Tretzevents, 2 731 m) fins els altiplans que dominen el vessant esquerre de la vall del Tec, entre el torrent de la Fou i el riu Ferrer.
Una part del terme, especialment les obagues, és boscada coníferes i faigs entre els 1 200 i els 1 800 m alt a les parts més altes domina el prat alpí i roures i castanyers per sota els 1 000 m La recollecció de tòfones hi és tradicional Les pastures i el farratge alimenten una ramaderia de la qual actualment només el boví té un cert relleu Al sector muntanyós pròxim al puig de l’Estela i a la torre de Vetera hi ha les mines de ferro dites els meners de les Índies o mines de Vetera , actualment tancades i que donaren origen a una petita indústria metallúrgica local i una petita colònia El…
art gòtic català
Interior de l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, exemplar extraordinari de l'art gòtic català
© Fototeca.cat
Art
Nom que hom ha donat a l’estil gòtic propi dels Països Catalans, especialment en el camp de l’arquitectura.
Les manifestacions d’art gòtic als Països Catalans s XIII-XV, tot i anar lligades als diferents corrents de la resta d’Europa, especialment de França, d’Itàlia i de Flandes, assoliren una originalitat ben precisa Aquest estil coincidí amb un dels moments de més potència creadora i més activitat artística En arquitectura, els ordes del Cister, primer, i dels mendicants, després, introduïren una nova distribució de l’espai, la tècnica constructiva i nous elements arquitectònics, com l’ogiva, el contrafort, etc D’ençà de mitjan s XIV, les grans catedrals catalanes Barcelona, Girona, Mallorca…
Karatau
Serralada
Serralada, contrafort nord-occidental del Tien Shan, situada al S del Kazakhstan.
Amb una altura màxima de 2 176 m, cims aplanats i vessants abruptes, té grans jaciments de fosforita
Friburg de Brisgòvia
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
És emplaçada sobre l’ample con de dejecció dipositat pel Dreisam i al vessant occidental del Schlossberg, contrafort de la Selva Negra Centre d’intercanvi entre els productes de la Selva Negra fusta i els de la vall del Rin vi És també nucli industrial, amb indústria de mobles, tèxtil, d’aparells elèctrics, òptica, de productes farmacèutics, de paper i de cartó La moderna expansió urbana ha portat a l’absorció dels nuclis de Günterstal, Zähringen i Wiehre Centre d’ensenyament superior Albert-Ludwigs-Universität Freiburg, fundada el 1457 La ciutat, fundada al segle XII, restà posteriorment…
Sant Climent de Perarrua
Art romànic
Aquesta església és situada al costat de les ruïnes del castell de Perarrua, sobre el poble actual del mateix nom, en un contrafort de la serra conegut com el Mont de Sant Climent En l’actualitat té consideració de capella, però a l’edat mitjana fou una de les parròquies del terme del castell de Perarrua La referència més antiga sobre aquesta església és de l’any 1134, en què, des del setge de Fraga, el bisbe Pere Guillem de Roda, induït per les seves contínues disputes, cridà els abats o rectors de Sant Climent i de Sant Martí de Perarrua per tal de resoldre-les davant la cúria…
Construcció del paratge de la Casa Cremada (Roses)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’una antiga edificació al paratge de la Casa Cremada es troben a llevant de l’indret del Cap de l’Home i a ponent del puig d’en Marès o d’en Romuald, en un contrafort que davalla en un pendent lleuger, uns 400 m al nord de la masia dita la Casa Cremada, avui abandonada, que ha donat nom al lloc A migdia de les ruïnes s’escola un dels torrents de capçalera de la riera de la Quarentena o de la Cuana Mapa 220M781 Situació 31TEG172795 El camí més accessible és arribar-se a les cases d’estiueig del cim del Cap de l’Home D’allí cal seguir un corriol que passa prop dels dòlmens…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina