Resultats de la cerca
Es mostren 677 resultats
Prunyanes
Prunyanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a l’esquerra de la Bolzana, entre les Corberes (pic Paradet, 900 m alt), que el separen del Perapertusès (Llenguadoc), i el riu, en part límit meridional del terme.
Gran part del terme és boscat El principal conreu és la vinya 84 ha, principalment dedicada a la producció de vi de taula Hi ha una cooperativa El poble 62 h agl 1982 403 m alt és a l’esquerra del còrrec de Las Ilhas No hi ha restes del castell de Prunyanes, testimoniat el 1268, existent probablement el 1142, que és documentada ja la família del mateix nom El terme inclou les bordes d’En Belhet i d’En Malet i les ruïnes de les d’En Gasparòt i de L’Alibèrt
Inauguració a Camprodon del Museu Isaac Albéniz
S’inaugura a Camprodon un museu dedicat a la memòria del músic Isaac Albéniz, fill de la població El Museu Albéniz està installat de manera interina en un edifici que havia acollit una caserna militar i una cooperativa obrera, i en el futur es traslladarà a l’edifici històric de cal Marquès, pendent de restauració La major part de les peces del museu han estat aportades per la família del músic Entre les autoritats presents a l’acte d’inauguració hi ha el president de la Comunitat de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, familiar d’Albéniz
Joaquim Sangenís Vozcerraiz
Esports aeris
Mecànic i pilot d’aviació.
Aconseguí el títol de mecànic de primera a Cuatro Vientos, Madrid Especialitzat en els grups motopropulsors dels avions, la seva aportació fou molt valuosa per al desenvolupament aeronàutic català El 1928 començà a treballar a l’Aeroclub de Catalunya i acabà essent cap de mecànics També fou cap de personal de l’Escola d’Aviació de Barcelona i de l’Aeròdrom Canudas El 1933 aconseguí el títol de pilot i es feu soci de l’Aeronàutic Club del Prat Posteriorment fou un dels membres fundadors de la Cooperativa de Treball Aeri 1935
Manuel Mascarell i Calvet
Història
Anarcosindicalista.
Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions Formà part del grup Solidaridad 1928, i posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària 1932 En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional agost del 1933, i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934 Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederat de Saragossa maig del 1936 i acceptà el reingrés en la CNT
reforma del sector de seguretat
Militar
Procés dinàmic per a transformar el sistema de seguretat on s’inclouen totes les parts involucrades, com també les seves funcions, responsabilitats i accions, aplicat sobretot en contexts de forta inestabilitat.
Aquests actors han de treballar de manera conjunta i cooperativa per tal de gestionar i fer operatiu un sistema de seguretat afí amb les normes democràtiques i els principis del bon govern, per establir un marc ampli i eficaç de seguretat, tal com sosté la definició del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD construcció de condicions de vida —individuals i collectives— en llibertat, pau i seguretat participació plena en la presa de decisions, protecció dels drets fonamentals, i accés als recursos per a cobrir les necessitats bàsiques La seguretat de les…
Llorenç Fornés Labaila

Llorenç Fornés Labaila (a la dreta)
Pere Ribalta-Arxiu Monés-Canudas
Esports aeris
Mecànic d’aviació.
Fou membre de l’Aeroclub de Catalunya i formà part del personal de l’aeròdrom Canudas El 1928 acompanyà Guillem Xuclà en nombrosos vols per la rodalia de Barcelona Foren els primers catalans a volar i aterrar a la Cerdanya El 1931 treballà en la nova línia aèria entre Barcelona i Andorra i el 1935 entrà a formar part de la Cooperativa de Treball Aeri També participà com a mecànic en diversos raids aeris de la Volta a Espanya El 1936 acompanyà el pilot Josep Maria Carreras en la travessia Barcelona - Guinea Espanyola El 1995 rebé el guardó Perfil d’Or
Pollestres
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana estesa al s. de Perpinyà, a la confluència de la Rard i de la Canta-rana.
El territori, intensivament conreat, és dedicat gairebé exclusivament a les vinyes 1 074 ha, 1 030 el 96% de les quals a vins de denominació d’origen controlat i 965 a vins de qualitat superior Hi ha una petita extensió de fruiterars i d’hortalisses Cooperativa agrícola amb uns 40 000 hl de capacitat magatzems de venda i elaboració de ceràmica, de mobles i empresa de construcció Travessen el terme de s a N la carretera i l’autopista El poble 43 m alt és al voltant de l’església parroquial, romànica s XI i XII
Sindicat Barceloní de l’Agulla
Sociologia
Sindicat de caire catòlic fundat a Barcelona el juliol del 1909, amb el suport econòmic d’Agustí Robert i Surís, germà del comte de Torroella de Montgrí.
Fou una de les primeres organitzacions dedicades a vetllar pel benestar de la dona obrera Es concebé com una cooperativa de materials per a la costura, i funcionava també com un centre de collocacions, caixa d’estalvis i caixa dotal Tot i que el seu fundador morí l’any 1913, el Sindicat subsistí, i el 1929 formava part de la Confederació Nacional d’Obreres Catòliques, creada el 1924 Entre els seus objectius es troben el d’aconseguir una millora de les condicions socials de les treballadores de l’agulla i el seu perfeccionament moral i intellectual
Jaume Alsina i Calvet
Veterinària
Veterinari i empresari.
Estudià a Saragossa, i el 1951 inicià l’activitat professional, centrada en els animals de tir i de càrrega, que abandonà per la mecanització dels treballs agrícoles Associat amb professionals del sector avícola de Reus, el 1956 inicià un negoci de ramaderia industrial i el 1959 fundà la Cooperativa Agropecuària de Guissona, la qual, sota la seva direcció, es convertí en la més gran de l’Estat espanyol Anà integrant totes les fases del cicle productiu fins a constituir, el 1999, el Grup Alimentari Guissona Alcalde de Guissona els anys setanta, el 2010 rebé la Creu de Sant Jordi
kolkhoz
Història
Agronomia
Granja col·lectiva soviètica, sorgida el 1917 com a associació cooperativa, de caràcter socialista, de camperols per a la producció agrícola.
Foren la base de l’organització de l’agricultura soviètica des del 1928 Els mitjans de producció i la producció mateixa eren collectius, i la retribució depenia sobretot dels guanys de la collectivitat La direcció del kolkhoz era a les mans de la collectivitat i dels seus òrgans representatius En dissoldre's l’URSS 1991, el 1993 hom procedí a la reprivatització de les terres i els recursos que gestionaven
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina