Resultats de la cerca

Residí a Toledo, on, treballant com a artesà en la construcció d’instruments encarregats pels astrònoms d’al-Na'mūn, aquest l’inicià en el coneixement de l’astronomia És considerat un dels científics més notables del món islàmic Inventà l’assafea a partir de l’astrolabi pla, descobrí el moviment propi de l’apogeu solar i contribuí en l’establiment de les taules astronòmiques sobre les quals es fonamentaren, més tard, les alfonsines Escriví nombrosos tractats, alguns dels quals conservats només en llur versió hebrea Tractat relatiu al moviment dels estels fixos o llatina L’obra astronòmica d…

Eclesiàstic, estudià a Salamanca i a Alcalá de Henares i fou professor de Joan d’Àustria Continuà la Crónica general de España 1574-86, que havia iniciat Florián de Ocampo, i escriví un Viaje santo per les terres de Lleó, Galícia i Astúries obra publicada el 1765

Continuà la Ta'rīḫ ‘ulamā Al-Andalus d’ibn al-Faraḍī, amb 1 400 biografies de literats andalusins, en al- Ṣila , completada, al seu torn, per la Takmila d’ibn al-Abbār

Estudià a Orient Introduí les doctrines xafeïtes acusat pels malikites, fou absolt per l’emir Muḥammad Compongué un comentari tafsīr de l’Alcorà i un diccionari musnad de tradicions

Féu un viatge 1435-39 pels països mediterranis i del Pròxim Orient i, de tornada, per l’Europa central És autor de l’obra Andanças e viajes de Pedro Tafur por diversas partes del mundo avidos, on recull també llegendes i costums populars

És autor del Muqtabis , collecció de texts historiogràfics anteriors, però amb indicació crítica de llurs errades, i de la crònica del seu temps al-Matīn , conservada parcialment a la Daḫira d’ibn Bassām i considerada com la primera obra històrica d’Al-Andalus

Mestre de Mošé ben'Ezra i rabí de Lucena, és autor de poesies i d’un comentari talmúdic en àrab Kitāb al-Siray , conservat només fragmentàriament

Element arquitectònic fonamental, hom en pot destacar alguns exemples, com ara els de les mesquites de Còrdova i de Damasc

El 1523 començà, en estil gòtic, la catedral de Còrdova, dins de la mesquita, que a la seva mort continuà el seu fill Hernán Ruiz Còrdova — Sevilla 1569, també arquitecte, anomenat el Joven , una de les primeres figures de l’arquitectura plateresca de la península Ibèrica A Còrdova féu la capella dels Simancas, de la catedral El 1557 es traslladà a Sevilla, on continuà l’Hospital de la Sangre, iniciat per Gaínza féu el projecte de l’església d’aquest hospital i el cos de campanes i el coronament de la Giralda És autor d’un Manuscrito de Arquitectura

Segons la documentació conservada fou cantor a la catedral de Còrdova durant la infantesa El 1741 ja consta com a mestre de capella de la catedral de Segòvia i el 1744 fou ordenat de sacerdot Sembla que el 1749, per motius de salut, li fou concedit un permís de dos mesos per a tornar a Còrdova a restablir-se A partir del 1752 fou mestre de capella a la seu de la seva ciutat natal, fins que es retirà el 1780 La majoria de les seves obres es conserven en aquesta ciutat andalusa, tot i que també se’n troben a la catedral de Segòvia Compongué sobretot música sacra, especialment motets, antífones…