Resultats de la cerca
Es mostren 1634 resultats
grívia
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels làbrids, que ateny fins a 60 cm de longitud, de cos allargat i color molt variable, correntment de fons verd amb un reticle vermell o de fons blanc amb el reticle també vermell.
És molt comú a les costes del nord de la península Ibèrica i a les costes atlàntiques d’Europa
tord flassader

Tord flassader
Xavier Rufray (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 10 cm de llargària, d’un color rogenc o taronja, amb una petita taca negra a l’aleta caudal, una banda longitudinal argentada al mig de cada costat i a sobre una altra d’un color terrós fosc.
Habita principalment a les praderies de fanerògames marines —en general no s’apropa a les costes rocalloses— de la Mediterrània, i no és freqüent a les costes dels Països Catalans
Gavina capnegra
La gavina capnegra Larus melanocephalus en plomatge del primer hivern, com el d’aquests joves de l’Ametlla de Mar Baix Ebre, per la mida ateny 40 cm, el color i els hàbits, s’assembla força a la gavina vulgar se’n diferencia pel color vermell de les potes i el bec A l’estiu, que és quan té el cap negre, és rara a les nostres costes Albert Martínez La gavina capnegra és una espècie circummediterrània, que té les principals colònies de cria a les costes septentrionals de la mar Negra Els darrers anys va realitzant una marcada expansió i nia en poca quantitat en…
canari

Canari
albert kok (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 15 cm de llargada, de colors vistosos, amb unes franges transversals de color blavós.
A la base de les aletes pectorals i a l’inici de la cua, hi destaquen sengles taques negres Acostuma a viure solitari, entre prats d’algues, a les costes de la Mediterrània i de l’Atlàntic costes portugueses i de l’Àfrica Occidental
xatrac becllarg

Xatrac becllarg
Pedro N. Ramalho (CC BY 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 41 cm, semblant al xatrac, però amb les plomes de la part posterior del pili lleugerament allargades i el bec més llarg i tot l’any negre, amb la punta groga.
Habita a les costes de la mar del Nord, la mar Negra i la Càspia, i, en nombre reduït, a la Camarga i l’illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals de l’Àfrica A la resta dels Països Catalans és migratori
remena-rocs
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 23 cm, que té les parts superiors de color castany i negre, el cap blanc i negre, el pit negre i la gola i les parts inferiors blanques.
A l’hivern el cap, el pit i les parts superiors són de color brunenc brut Habita en costes pedregoses, on mou els còdols amb el bec tot cercant les bestioletes de què s’alimenta Nia a Grenlàndia, Islàndia i l’Euràsia septentrional, i hiverna a les costes europees i africanes
territ fosc
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 21 cm, que és de color negre rogenc amb el ventre blanc i les potes grogues.
A l’hivern, és negre grisenc amb el ventre blanc Habita a Islàndia, les illes Fèroe, Grenlàndia i el N de Rússia i Sibèria, i hiverna a les costes atlàntiques europees fins al canal de la Mànega És ocasional rar, a l’hivern, a les costes rocalloses dels Països Catalans 4territ gros Territ
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de l’Atlàntic,…
pas de Calais
Estret marí
Estret entre França i Gran Bretanya, que comunica el canal de la Mànega amb la mar del Nord.
S'estén des de les costes angleses cap Dungeness, prop de Dover fins a les franceses cap Gris-Nez, amb una amplada de 32 km i una profunditat màxima de 72 m Hi passa gairebé tot el tràfic marítim entre l’Europa septentrional i l’Atlàntic i entre el continent i la Gran Bretanya Des del 1994 ambdues costes es comuniquen per un túnel submarí per on circula un ferrocarril
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina