Resultats de la cerca

Prengué el nom de l’illa de Tagomago Eivissa L’integraren Francesc Carreño Prieto, JA Ferrero, Francesc Vidal — Fraver —, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M Rivera i Bagur, A Giménez Toledo — Antonio de Vélez —, com a pintors Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors, i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma Representaren la irrupció collectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d’una renovada…

Un dels més actius exegetes de la plàstica contemporània El 1963 fou elegit president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Publicà molts llibres i articles sobre estètica general, metodologia, crítica, urbanisme, disseny, pedagogia de l’art i museologia Escriví monografies importants sobre Fra Angelico 1955, Botticelli 1958, Brunelleschi 1955, Boccioni 1951 i l’arquitectura barroca italiana 1958, així com sobre Moore 1948, Gropius 1951, Breuer 1958, Gardella 1959 i Fautrier 1960, entre d’altres També publicà, a més d’estudis sobre artistes contemporanis, la síntesi L’…

Els seus representants principals són, a Alemanya, A Lange, H Hemolz, A Riehl, les escoles de Marburg H Cohen, P Natorp, E Cassirer i de Baden W Windelband, H Rickert, B Bauch, els relativistes G Simmel, J Volkelt i E Troeltsch i l’empiriocriticisme de R Avenarius i E Mach a França, Ch Renouvier, AA Cournot i els anomenats “crítics de la ciència” J Lachelier, E Boutroux, H Poincaré, P Duhem a Anglaterra, FH Bradley i B Bosanquet i a Itàlia, R Cantoni i A Chiappelli en aquests dos darrers països sempre tingué un caràcter més idealista

El desmantellament del bloc comunista permeté presentar el neoliberalisme com a única via econòmica vàlida, fins i tot natural El pensament únic s’erigí aleshores com a única alternativa possible d’organització política, econòmica i social El terme, sorgit a França els anys noranta a partir de la seva utilització en la revista Le Monde Diplomatique , i àmpliament acceptada pels crítics del neoliberalisme, no expressa només una forma d’organització econòmica, sinó que va més enllà per a definir un ordre global en el qual l’economia, i sobretot els mercats, pauten i determinen tots…

Germà de l’esmaltador Francesc Vilasís , es formà artísticament a Llotja, a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Perfeccionà estudis 1956-58 a París, a Llemotges i a Florència El 1959 establí el seu propi taller estudi Des del 1970, i fins la seva jubilació el 2005, fou professor d’esmalt a l’Escola Llotja, la qual també dirigí 1989-96 Desenvolupà una intensa labor en la difusió de l’art de l’esmalt amb conferències, escrits i cursos Fou creador del Butlletí de l’Esmalt  1976 i de la revista L’Esmalt  1988, i fundador del Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’…

Fill també d’un violoncellista, el 1754 entrà a formar part, com a segon violoncel, de l’orquestra de la cort de l’elector de Mannheim, dirigida per Johann Stamitz, amb el qual contribuí, juntament amb FX Richter, a afaiçonar l’ escola de Mannheim i a donar-li renom La inclusió d’elements populars en les seves composicions fou sovint bescantada pels crítics de l’època, que ho consideraren una frivolitat Tot i morir jove, la seva producció instrumental és abundant quaranta simfonies, cinc concerts per a violoncel, dos per a flauta, sis quartets, sis sonates en trio i una missa,…

Fou alumne del Conservatori de Sant Petersburg, on estudià fins el 1888 Aviat assolí un gran prestigi en el món del periodisme rus, al qual contribuí amb nombrosos articles biogràfics i crítics sobre música i músics russos Traduí al rus la Illustrierte Musikgeschichte 'Història Illustrada de la Música' d’Emil Naumann 1897 i fou responsable de dues edicions russes del Musik Lexikon d’Hugo Riemann 1901 i 1906 El seu treball més important fou un estudi sobre la música russa del segle XVIII, que posà els fonaments sobre els quals es construïren tots els estudis posteriors que…

Vida Autodidacte creatiu, encuriosit i estudiós dels procediments tècnics feia "el capicua", el cinema continu Feu d’operador al front de Guadalajara el 1936 amb la seva màquina de 35 mm Hertel després es prodigà per collegis, cineclubs, entitats i festivals d’arreu de l’Estat espanyol Com a operador de cabina feu d’instructor del cinema en relleu 3D per Catalunya i l’Estat espanyol Fou empresari del cine Brisa Mar de Comarruga La seva tasca fou reconeguda el 1982 per la Generalitat i els crítics, i el 1991 la Germandat del Cinema li atorgà una medalla d’or pels seus cinquanta anys d’…

Fou la primera que intentà d’explicar les desviacions dels comportaments dels gasos respecte a la idealitat Té la forma a i b essent dues constants introduïdes per a tenir en compte, respectivament, la cohesió entre les molècules forces de van der Waals i llur volum Des d’un punt de vista termodinàmic, aquestes constants depenen de la pressió i el volum crítics de cada gas en particular Tot i representar una gran millora envers l’equació del gas perfecte gas 1 2, existeixen també desviacions respecte a aquesta, pel fet que les constants a i b depenen igualment de la temperatura…

Iniciada el 1977 coincidint amb el Congrés de Cultura Catalana, la primera mostra només incloïa artistes de Sant Cugat Posteriorment, s’obrí més el ventall d’artistes Ha mostrat treballs d’alguns dels noms més destacats de l’àmbit artístic actual Perejaume, Viladecans i Xavier Grau, entre d’altres Els artistes se seleccionen per un jurat format per representants de galeries, artistes, historiadors, crítics d’art i la universitat Josep Canals, de la galeria Canals de Sant Cugat, n'és el fundador i membre del jurat La mostra és un reflex dels llenguatges plàstics catalans de cada…