Resultats de la cerca
Es mostren 664 resultats
Gustaf Molander
Cinematografia
Director cinematogràfic suec.
Fou influït per Sjöström en films èpics d’ambient rural Posteriorment dirigí comèdies Mälarpirater ‘Els pirates del Mälaren’, 1923, d’un cert regust expressionista, Vi som gar köksvägen ‘Per la porta de servei’, 1932, i films de més ambició dramàtica Intermezzo 1936, En kvinnas ansikte ‘Sense cara’, 1938, premiat a Venècia, Rid i natt ‘Enterreu-lo viu’, 1942, Det brinner en eld ‘Hi ha un foc que crema’, 1943, Ordet ‘La paraula’, 1943, Eva 1948 i Trots ‘El desafiament’, 1952
fosfina
Química
Gas metzinós d’olor al·liàcia, liquidable a -87,7°C, espontàniament inflamable per la presència de P2H4.
És format per la dismutació P 4 +3OH - +3H 2 O →PH 3 +3H 2 PO 2 - , o també per l’acció de l’aigua i dels àcids sobre els fosfurs, com en la reacció Mg 3 P 2 +6H 2 O →2PH 3 + 3Mg OH 2 Crema amb una flama verda, amb un espectre comprés entre 560, 526 i 510 nm Amb el nitrat d’argent es produeix una reacció molt sensible, que dóna lloc a un precipitat negre o gris de composició variable
Pere Nolasc de Bassa i Girona
Història
Militar
Militar.
En esclatar la guerra contra Napoleó s’enrolà com a capità d’una companyia Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp El 1833 fou nomenat governador militar de Cadis, i el 1835, de Barcelona Fou encarregat pel capità general Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del juliol del 1835 però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència i el mataren
Andreu Alfonsello
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en decrets, canonge de Girona, vicari general del bisbe Joan Margarit i ardiaca de Besalú Secretari del capítol de Girona, inserí a les actes notícies d’interès per a la història, particularment sobre la revolta catalana contra Joan II i la qüestió dels remences foren publicades en part les dels anys 1462-82 per Fidel Fita 1873 S'oposà a l’entesa entre la reialesa i els remences, als quals atribuí la crema de l’arxiu de la cúria de Girona l’any 1469
Ot de Montcada
Literatura catalana
Trobador.
És esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada com a autor d’un «so vell i antic», anterior a la construcció del campanar de Vic, consagrat el 1038, expressió que indica un temps molt reculat No se’n té cap notícia tanmateix, s’ha identificat amb probabilitat amb el senescal dels comtes de Barcelona Ot Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Riquer, M de 1996 Les poesies del trobador Guillem de Berguedà Barcelona, Quaderns Crema
Els convents de Barcelona
La crema de convents a Barcelona la nit de Sant Jaume del 1835 La tarda del dia de Sant Jaume del 1835 el Torín de la Barceloneta era ple per a seguir una cursa de braus, un dels entreteniments populars més festejats de la Barcelona vuitcentista Però els braus que es van torejar aquell dia foren molt mansos i exasperaren els ànims de la concurrència El darrer toro va ser arreplegat per uns vailets que se l’endugueren per la muralla de mar a dins de la ciutat De manera espontània, es formà una manifestació que, oblidant les despulles de l’animal, es dirigí cap al convent dels franciscans de la…
àcid cianhídric
Fitopatologia
Líquid volàtil altament metzinós, d’olor d’ametlles amargues, obtingut industrialment per oxidació d’una mescla d’amoníac i metà (procés Andrussow):
Crema a l’aire amb flama blava i es polimeritza espontàniament amb explosió En solució aquosa es comporta com un hidràcid molt feble les seves sals, els cianurs, presenten una forta hidròlisi bàsica En forma de gas comprimit és emprat en l’eliminació de rosegadors i insectes i per a obtenir acrilats, adiponitril, cianurs, colorants, gomes, plàstics i gasos de guerra També és emprat com a fumigant en la desinsectació de llavors al graner i en els tractaments hivernals contra les cotxinilles dels tarongers i l’aranyó de l’olivera
Jóvenes Bárbaros

Fulletó de propaganda de Jóvenes Bárbaros
Història
Denominació usual de la Joventut Republicana Radical, organització juvenil i extremista del lerrouxisme, creada el 1906 a Barcelona.
En foren els dirigents principals Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras L’òrgan de premsa fou “La Rebeldía” 1906-10, editat per Rafael Ulled Tingueren un paper destacat els primers dies de la Setmana Tràgica del juliol del 1909, quan impulsaren la crema de convents i d’edificis religiosos després d’haver intentat de fer derivar cap a l’anticlericalisme el descontentament per la guerra del Marroc A partir del 1910 procuraren, sense gaire èxit, de mantenir una relació conspiradora amb grups de militars
dieffenbàquia
Botànica
Nom donat a diverses espècies perennifòlies del gènere Dieffenbachia, de la família de les aràcies, originàries de l’Amèrica tropical, conreades en regions temperades i fredes com a plantes ornamentals d’interior.
Són totes elles extraordinàriament tòxiques, de manera que cal evitar-ne el contacte de la saba amb els ulls, la boca o la pell Tenen la tija carnosa, les fulles són verdes, però sovint presenten taques de color groc, blanc o crema les flors, poc vistoses, creixen en un espàdix i l’espata és de color verdós Entre les espècies més comunes que es troben al mercat destaquen diverses cultivars de Damoena , Dseguine i Dmaculata En general necessiten escalfor, humitat i sòls fèrtils La reproducció es fa per esqueixos
Kostas Varnalis
Literatura
Poeta i assagista grec.
Adherit, a l’inici, a les tendències poètiques del cercle de Kostís Palamàs , aviat se n'allunyà i es decantà cap a una posició clarament marxista Així, es convertí en un escriptor antiaristocràtic i antimetafísic Solomós sense metafísica , 1925 Cantor de la dolorosa condició humana, amb un lirisme no exempt d’un contingut satíric i desmitificador La llum que crema, 1922 Esclaus assetjats , 1927 Poesies , 1954, ha escrit també obres en prosa Apologia de Sòcrates , 1932 Diari de Penèlope , 1946 i diverses pàgines de crítica literària Estètica - Crítica , 1958
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina