Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
èider vulgar

Èider vulgar
© Blake Matheson
Ornitologia
Èider d’uns 58 cm de llargada, cos ample i cua curta.
El bec és alt i bifurcat a la base El mascle té el ventre, les rèmiges, la part superior del cap i la cua de color negre, el pit rosat, el clatell verd clar i la resta del cos blanca Hom n'aprofita el plomissol amb què entapissa el niu i l’utilitza com a farciment edredó en la fabricació de coixins, matalassos, etc
deriva
Transports
Superfície vertical de la cua d’un avió, que té per finalitat mantenir l’estabilitat de ruta.
Hi va muntat el timó de cua
penó
Història
Guió de cua llarga usat per la cavalleria francesa i italiana fins a mitjan segle XIX.
A l’edat mitjana era propi dels bacallars, els quals, en esdevenir banderers, tallaven la cua del penó per convertir-lo en bandera La seva forma és semblant a la bandera, però un terç més llarga i generalment rodona per la part que penja
rata cellarda

Rata cellarda
(CC-BY-SA-2.5) Christian "Asseus" Flach
Zoologia
Rosegador de la família dels glírids, d’uns 10-17 cm de llargada, amb la cua llarga i pilosa.
El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als…
empenatge
Transports
Cadascuna de les superfícies de control i estabilització d’una aeronau, agrupades a l’extrem posterior de la cua.
El conjunt dels empenatges és anomenat grup de cua , bé que, per simplicitat, hom l’anomena a vegades empenatge Els empenatges són bàsicament els estabilitzadors superfícies horitzontals en què va muntat el timó de profunditat i la deriva superfície vertical, generalment perpendicular als estabilitzadors, en la qual va muntat el timó de direcció Els empenatges adopten, de vegades, una configuració en forma de V o de V invertida
esparver d’espatlles negres

Esparver d'espatlles negres
© Srikaanth Sekar
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 33 cm de llargada, ales llargues i cua més aviat curta.
Presenta les parts superiors de color gris blau, les inferiors i la cua blanques i les espatlles negres Habita a gran part d’Àfrica i és divagant a l’Europa occidental és excepcional als Països Catalans
arpella
arpella
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de rapinya de la família dels falcònids, de mig metre de llargada aproximadament, i d’ales i cua llargues.
El mascle és de color bru rogenc, bé que algunes plomes de les ales i de la cua són grises la femella i els pollets són de colors més foscs, sense tons grisos Les arpelles viuen als aiguamolls o prop d’estanys i rius, com altres espècies de Circus Per agafar les preses planen arran d’aigua i es deixen caure de sobte Fan un gran niu a terra, amb herbes, dins el qual és freqüent de trobar egagròpiles Nien en una gran part d’Europa
cometa
Heràldica
Astre representat en forma d’una estrella de setze raigs, un dels quals, dit cua,
s’allarga tres vegades més que els altres i és en forma sempre radiant.
La posició normal és en pal amb la cua a baix
ratolí

Ratolí
© CDC
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors de la família dels múrids, de poca grandària, inferior a la de les rates, amb el cap diferenciat del cos i amb la cua llarga i escatosa.
Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars El ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus El ratolí de camp comú Apodemus sylvaticus , una mica més petit que el ratolí de camp lleonat i sense la…
pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina