Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
alzina

Branquillons d’alzina de fulla curta
Daniel Espejo Fraga (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre monoic, de la família de les fagàcies, de capçada espessa, escorça clivellada i fulles d’un verd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l’any; el fruit, la gla, mai no té esquames punxants a la cúpula.
A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l' alzina de fulla llarga Q ilex , subespècie ilex , de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l' alzina de fulla curta o carrasca Q ilex, subespècie rotundifolia , de fulles amplament ellíptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional, sol viure a…
Ilja Hurník
Música
Compositor i pianista txec.
Estudià piano a Praga amb V Kurz 1939-45, i després ho feu al conservatori d’aquesta ciutat, amb I Štepánová 1945-48 A més estudià composició amb J Rídký i VAR Novák Aleshores ja havia fet alguns concerts de piano i havia publicat algunes peces per a aquest instrument, la primera quan només tenia onze anys Entre les composicions de la primera joventut destaca l’obra vocal, amb les peces Kvetiny 'Flors', 1941 i Slezské písne 'Cançons de Silèsia', 1946 En aquesta etapa les dues influències més importants foren la música popular txeca i L Janácek A partir del 1950 evolucionà cap a un estil més…
Antonio Cifra
Música
Compositor italià.
S’inicià com a nen cantor a Sant Lluís dels Francesos, a Roma Es formà al costat de Giovanni Bernardino Nanino i Giovanni Pierluigi da Palestrina Abans d’esdevenir mestre de capella de la Santa Casa de Loreto el 1609, ocupà diversos càrrecs en institucions romanes com el Collegio Germanico Restà a Loreto fins al final de la seva vida, amb l’única interrupció d’una temporada a Sant Joan del Laterà de Roma, entre el 1623 i el 1626 Fou un dels compositors més fecunds i sòlids de l’Escola Romana del començament del segle XVII, al costat de Gregorio Allegri, Paolo Agostini i Orazio Benevoli…
Grzegorz Gerwazy Gorczycki
Música
Compositor polonès.
Del 1689 al 1692 estudià teologia a les universitats de Viena i Praga Probablement en aquesta última aprengué música Ordenat de sacerdot a Cracòvia el 1692, poc després fou nomenat rector de la Congregatio Missionis a Chelmno Pomerània El 1698 fou nomenat director musical de la catedral de Wawel a Cracòvia, càrrec que ocupà fins a la seva mort Gorczycki és un compositor important de la música polonesa del Barroc tardà Compongué majoritàriament música litúrgica, encara que sembla que també s’aventurà en el terreny de la música profana instrumental Cultivà l’antic estil a cappella…
Francesco Bartolomeo Conti
Música
Compositor i tiorbista italià.
Entre el 1701 i el 1726 tocà la tiorba a la cort dels Habsburg, a Viena El 1713 succeí Johann Joseph Fux com a compositor cortesà Des d’aquest càrrec s’ocupava, entre altres obligacions, de les representacions operístiques que tenien lloc durant la temporada de carnaval, indubtablement l’esdeveniment musical més important de l’any El 1729 retornà a Itàlia, i tres anys després es traslladà novament a Viena, on continuà produint espectacles per a la cort Escriví molta música teatral De les més de trenta obres destinades a l’escena destaquen les òperes Clotilde 1706 i Don Chisciotte in Sierra…
Sebastián Aguilera de Heredia
Música
Compositor i organista aragonès.
Amb tota seguretat es formà musicalment a la seva ciutat natal Cursà estudis eclesiàstics i s’ordenà de sacerdot El 1585 fou nomenat organista major de la catedral d’Osca, càrrec que conservà fins que, el 1603, passà a ocupar el d’organista de la catedral de Saragossa Fou essencialment un compositor de música religiosa La major part de la seva producció estigué dedicada a l’orgue, encara que també cultivà la polifonia Tot i rebre una formació musical molt típica del segle XVI, la seva obra s’orientà vers els nous models estètics del Barroc Fou molt hàbil en el treball de les…
Vicent Lleó i Balbastre
Música
Compositor i director valencià.
Inicià els estudis musicals al Collegi del Corpus Christi de València i després al conservatori de la mateixa ciutat amb S Giner El 1885 estrenà la seva primera sarsuela De Valencia al Grao i a partir de llavors es dedicà a aquest gènere, que cultivà juntament amb els de l’opereta, la revista i el sainet líric A partir del 1896 visqué a Madrid, on fou director d’orquestra al Teatro Romea i empresari en diversos teatres madrilenys, entre els quals el Teatro Eslava Fou en aquest darrer on estrenà la seva sarsuela opereta més cèlebre, La corte del Faraón 1910 També aconseguiren gran…
Kid Ory
Música
Pseudònim del trombonista de jazz nord-americà Edward Ory.
Començà a tocar quan tenia onze anys en una banda de carrer — string band — i al cap de poc temps debutà a Nova Orleans Collaborà en nombroses orquestres d’estil Nova Orleans, d’entre les quals cal esmentar les de Buddy Bolden, King Oliver i els Hot Five i Hot Seven de Louis Armstrong El 1911 formà la seva pròpia orquestra en la qual tocaren els millors músics de la ciutat, entre ells K Oliver i L Armstrong L’any 1919 deixà Nova Orleans i anà a Los Angeles, on liderà diversos grups El 1925 arribà a Chicago, i els anys següents participà en algunes de les sessions de gravació més importants de…
Kid Ory
Música
Pseudònim del trombonista de jazz nord-americà Edward Ory.
Començà a tocar quan tenia onze anys en una banda de carrer — string band — i al cap de poc temps debutà a Nova Orleans Collaborà en nombroses orquestres d’estil Nova Orleans, d’entre les quals cal esmentar les de Buddy Bolden, King Oliver i els Hot Five i Hot Seven de Louis Armstrong El 1911 formà la seva pròpia orquestra en la qual tocaren els millors músics de la ciutat, entre ells K Oliver i L Armstrong L’any 1919 deixà Nova Orleans i anà a Los Angeles, on liderà diversos grups El 1925 arribà a Chicago, i els anys següents participà en algunes de les sessions de gravació més importants de…
Vicenç Bacallar i Sanna
Historiografia
Diplomàtic i historiador sard.
Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor Fou governador de Càller i de la Gallura Partidari actiu dels drets de Felip V sobre Sardenya 1708-09 obtingué com a recompensa el títol de marquès de San Felipe 1709 Destacat com a ministre a Gènova 1714, contribuí a l’empresa propugnada per Alberoni d’ocupar Sardenya 1717 i Sicília 1718 Un any abans de la seva mort era nomenat diplomàtic a Holanda Com a escriptor cultivà la poesia Los Tobías 1709, poema en octaves, però sobretot és conegut per les seves obres teoricopolítiques i històriques Palacio de Momo Lió 1714,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina