Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
Giuseppe Giorgio Englert
Música
Compositor i organista suís.
Del 1945 al 1948 estudià al conservatori de Zuric amb Heinrich Funk orgue i Willy Burkhard composició i, posteriorment a París, on s’establí el 1949, i on dugué a terme una tasca docent a la Universitat de Vincennes 1970-92 Des del 1955 fou un habitual dels cursos d’estiu de Darmstadt, on entrà en contacte amb els principals representants de l’avantguarda John Cage, Karlheinz Stockhausen, Mauricio Kagel, György Ligeti, etc Des del 1974 formà part del Groupe Art et Informatique de la universitat Autor eminentment experimental, destacà amb obres com Quator ‘S’ 1978-79 o Sept heures…
Oriol Bohigas i Martí
Física
Físic.
Inicià els estudis de física a la Universitat de Barcelona però els acabà a la Universitat de París Sud El 1966 s’incorporà al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, dins del qual dirigí primer la divisió de física teòrica de l’Institut de Física Nuclear IPN i després el Laboratori de Física Teòrica i Models Estadístics LPTMS, a la mateixa Universitat de París Sud Feu aportacions a la teoria del caos quàntic i les seves aplicacions a la física nuclear i mesoscòpica, que li van valer el premi Alexander von Humboldt 1992 i la Medalla Holweck de la Universitat de Darmstadt…
Hans Schmidt-Isserstedt
Música
Director d’orquestra alemany.
Deixeble del compositor Franz Schreker a la Musikhochschule de Berlín 1920-23, amplià estudis musicals amb altres mestres, a més de cursar les carreres de filosofia i musicologia a les universitats de Berlín, Heidelberg i Münster, fins que finalment decidí dedicar-se a la direcció Dirigí successivament les orquestres de les òperes de Wuppertal 1923-28, Rostock 1928-31 i Darmstadt 1931-33 i en 1935-43 estigué al capdavant de l’Òpera d’Hamburg Durant la Segona Guerra Mundial ocupà el càrrec de director general de música de la Deutsche Oper de Berlín El 1945 fundà l’NDR d’Hamburg,…
Joseph Maria Olbrich
Arquitectura
Arquitecte austríac, deixeble d’O.Wagner.
Després de projectar l’edifici d’exposicions de la Wiener Sezession 1898 a Darmstadt, construí una colònia d’artistes, de la qual dissenyà tots els elements arquitectònics i decoratius Inaugurada el 1901, fou ampliada el 1907, amb un palau d’exposicions que inclou la famosa Hochzeitsturm El 1908, a Düsseldorf, dirigí la construcció dels grans magatzems Tietz Tot i que formà part del grup de la Sezession des del 1897, les seves obres, d’una gran perfecció en el procés constructiu, no ofereixen gairebé cap innovació interna i fins i tot a les darreres manifesta un clar retrocés…
Francis Pierre
Música
Arpista francès.
Fou alumne de Lily Laskine al Conservatori de París Es diplomà el 1950 amb un primer premi en arpa i es perfeccionà amb Pierre Jamet Membre fundador de l’Orquestra de París 1967, destacà fonamentalment per les interpretacions de música contemporània, sovint com a membre de formacions com le Domaine Musical, Ars Nova i Musique Vivante També actuà com a solista en festivals de música contemporània -entre d’altres, els de Darmstadt i Donaueschingen- i en altres festivals, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival de Varsòvia El 1972 fundà el Trio…
Alessandro Toeschi
Música
Violinista i compositor italià.
La seva infantesa transcorregué a Roma, on el seu pare serví el príncep Orsini El 1719 anà a Darmstadt i hi estigué al servei del landgravi Ernst Ludwig per un període de cinc anys, fins que fou cridat a Stuttgart per tal de formar part de l’orquestra de la cort de Württemberg A partir del 1742 s’establí a Mannheim, on obtingué el nomenament de konzertmeister de l’orquestra de la cort De la seva activitat com a compositor se’n sap ben poc, però les dues obres que han estat conservades -un concert i una sonata- denoten una decidida inclinació cap a un estil barroquitzant Alguns…
Lothar Zagrosek
Música
Director d’orquestra austríac.
De ben petit entrà al Cor dels Petits Cantors de Ratisbona Estudià direcció d’orquestra amb H Swarowsky i el 1972 fou nomenat director general de música de Solingen, càrrec que deixà per exercir d’assistent a les òperes de Salzburg, Kiel i Darmstadt Entre el 1977 i el 1982 fou director general de música a Krefeld Mönchengladbach i aquest darrer any passà a ser director permanent de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Austríaca, a Viena, càrrec que exercí fins l’any 1987 Ha dirigit com a titular les òperes de París 1986-89 i de Leipzig 1990-92, i, des del 1997, dirigeix l’Òpera de…
panegíric
Literatura
Religió
Discurs de caràcter persuasiu i encomiàstic en lloança d’una persona il·lustre, d’una ciutat o d’una institució de renom.
Semblant a l’epitafi, l’elogi i l’encomi, el panegíric es desenvolupa com a gènere en la literatura clàssica al s V aC, a partir de la sofística Gòrgies En són exemples clàssics l' Olímpic de Lísies i el Panegíric i el Panatenaic d’Isòcrates La literatura catalana dels s XIII al XVI conservà el primitiu caràcter líric de l’elogi usat com a panegíric en la poesia cortesana de Cerverí de Girona, Andreu Febrer, Lleonard de Sors, Joan Fogassot, Pere Torroella o Romeu Llull Entre els humanistes destaca l' Apologeticon Panegyricon 1550 de Joan Baptista Anyes en defensa de sant Jeroni En la poesia…
Plàcid Alegret Sariñena
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Davanter format a les categories inferiors del Club Patí Reus, debutà amb el primer equip a segona divisió la temporada 1971-72 L’any 1974 fitxà pel Reus Deportiu, on jugà deu temporades en dues etapes També jugà al Club Natació Reus Ploms, també en dues etapes, i al Club Patí Noia Es retirà el 1990 vestint la samarreta del Reus Deportiu, després d’haver jugat als tres equips de la ciutat Aconseguí la Copa del Rei amb el Reus Deportiu 1983 Fou internacional júnior a l’europeu de Darmstadt 1975, en què guanyà la medalla de plata i rebé el guardó de màxim golejador Participà en…
Lluís Callejo i Creus
Música
Compositor català.
Format musicalment de manera autodidàctica, combinà la carrera d’enginyer industrial amb la tasca com a director coral L’encontre, el 1968, amb Josep Maria Mestres Quadreny fou fonamental per a impulsar la seva carrera compositiva Fou un dels membres fundadors del laboratori de música electroacústica Phonos 1974, amb el qual collaborà intensament El seu interès per les noves tècniques musicals el portà a assistir al Curs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt el 1974 Del conjunt de la seva obra, destaquen les composicions per a cinta magnetofònica Caleidoscopi 1981 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina