Resultats de la cerca

Professor de física a Edimburg, s’interessà especialment per l’òptica Els seus principals treballs tracten de l’absorció de la llum, de l’òptica metàllica i de la polarització Estudià la difracció de la llum 1799 i formulà la regla sobre la polarització total de la llum reflectida llei de Brewster Inventà un polarímetre i fou el primer a emprar el sodi com a productor de llum monocromàtica Determinà l’anomenat punt de Brewster, un dels tres punts del vertical que passa pel Sol, per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i 20° per sota del Sol…

Es formà musicalment amb H Schütz a Dresden Treballà com a instrumentista a les corts de Dresden, Merseburg, Kassel, Weissenfels i Zeitz Des del 1678 fou mestre de capella en aquesta darrera ciutat i el 1680 substituí JPh Krieger com a mestre de capella a la cort de Weissenfels No arribà a publicar cap de les seves obres, moltes de les quals s’han perdut La seva música conservada és sobretot religiosa, amb textos alemanys i llatins En els seus concerts sacres a poques veus mostra una inclinació especial pels textos llatins, tant bíblics com extrabíblics Compongué algunes àries profanes i…

És un dels músics més innovadors de rock Ha estat cantant, productor, empresari discogràfic, director de cinema i vídeo i autor de música per a ballet Es donà a conèixer el 1975 amb el grup de música contemporània Talking Heads, que es dissolgué el 1990 Byrne ha treballat amb Brian Eno, amb qui enregistrà el disc My Life in the Bush of Ghosts 1981, on fusionà música electrònica amb percussions africanes i efectes vocals hip- nòtics El 1986 actuà en el film True Stories Amb Ryuichi Sakamoto guanyà un premi per la banda sonora del film L’últim emperador, de Bernardo Bertolucci L’any 1988 creà l…

Estudià a l’State Teachers College de la seva ciutat natal i es perfeccionà al Berkshire Music Center de Tanglewood L’any 1937 fou contractat per la Longy School of Music de Cambridge Massachusetts, de la qual fou professor fins el 1942 Durant cinc anys, del 1946 al 1951, formà part de l’Orquestra de Cleveland Quan abandonà aquesta formació musical, fundà el New York Woodwind Quintet, amb el qual actuà fins el 1985, quan es retirà Realitzà també un bon nombre d’enregistraments, entre els quals el Concert per a clarinet de WA Mozart Desenvolupà una tasca pedagògica molt significativa en…

Passà la infantesa a Menorca, on començà a estudiar guitarra amb el seu pare, guitarrista afeccionat A setze anys es traslladà a Londres per continuar els estudis a la Royal Academy of Music amb Hector Quine Guanyà dos anys seguits el premi Julian Bream, i també fou becat pel Ralph Vaughan Williams Trust Guardonat en diferents certàmens internacionals, entre els quals destaquen els concursos José Ramírez Alacant, Andrés Segovia Palma i Francesc Tàrrega Benicàssim, ha realitzat una carrera de solista internacional amb nombroses aparicions a Europa, l’Amèrica del Sud i els EUA Compositors com…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment es matriculà al Conservatori de Música de Moscou, on fou deixeble de Mstislav Rostropovič El 1969 fou premiat el Concurs de Bakú i un any després obtingué el primer premi al Concurs Cajkovskij Contragué matrimoni amb la pianista Tarjana Schatz, amb la qual collabora habitualment, i el 1976 s’establí a l’RFA Fou protegit per la Fundació Herbert von Karajan i nomenat professor del Conservatori d’Hamburg Ha tocat sovint amb el violinista Dmitry Sitkovetsky i el pianista Gerhard Oppitz i formà el Trio Geringas amb Vladimir…

Estudià cant a Bucarest i Cluj El 1950 debutà amb I Pagliacci en aquesta última ciutat i vuit anys més tard fou contractat per la companyia estable del Teatre de l’Òpera de Bucarest, on romangué fins el 1977 Destacà en el gran repertori de baríton, amb obres com Otello , Rigoletto , Il Trovatore , Tosca , Lohengrin , Mazeppa , El barber de Sevilla o Eugeni Oneguin Actuà en diversos teatres alemanys, especialment el d’Hamburg, i russos, com el Bol’šoj de Moscou Fou un intèrpret de referència del paper titular de l’òpera Oedipe , G Enescu Les seves actuacions foren sempre lloades, tant pels…

Format a TelAviv, completà els estudis de direcció a Viena amb H Swarowsky El 1980 debu-tà amb l’Orquestra Simfònica de Viena i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Bavaresa, iniciant així una intensa activitat que el dugué al capdavant de les millors orquestres del món i a grans escenaris operístics com la Staatsoper de Viena, la Deutsche Oper an Rhein de Frankfurt i d’altres Del 1987 al 1993 fou titular de l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf i el 1992 fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica d’Israel, càrrec en el qual romangué fins a la seva mort També era titular de l’Orquestra…

Estudià trompa, composició i direcció d’orquestra als Estats Units i el 1976 es traslladà a Londres, on amplià la seva formació a la Royal Academy of Music El 1980 guanyà el segon premi del Concurs N Malko de Copenhaguen i l’any següent fou contractat a la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf En 1983-86 fou director assistent de J Fürst a Dublín, i del 1985 al 1987 ho fou de l’Orquestra Simfònica de Jerusalem A partir del 1987 inicià una intensa carrera com a director d’òpera i de música simfònica i de cambra del segle XX El 1992 fou nomenat director de l’Ensemble InterContemporain de París,…

A l’edat de cinc anys inicià els estudis de música amb el seu pare Entre el 1963 i el 1969 estudià amb Gail Delante, i a catorze anys debutà amb l’Orquestra Simfònica de Saint Louis Becat pel govern francès, el 1969 es traslladà a París, on fou deixeble de Jules Gentil a l’École Normale i es graduà a l’edat de setze anys Entre el 1971 i el 1977 prengué part en diversos concursos i aconseguí el primer premi en els de Ginebra 1971 i Dinu Giani de la Scala de Milà El 1975 assistí als cursos Beethoven que impartia W Kempff a Positano, i del 1975 al 1979 gaudí dels consells de Claudio Arrau Des…