Resultats de la cerca

Format a l’escola de belles arts de Cadis, on decorà el Gran Teatro i algunes esglésies Es presentà, amb èxit, a l’Exposición Nacional de Madrid del 1912, any que s’establí a Barcelona El 1922 s’installà definitivament a Madrid, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando Bàsicament retratista — pintà Alfons XIII, el 1928 — , evolucionà des d’un cert decadentisme cap a un realisme tou

Estudià a Itàlia i ajudà Vasari en la decoració pictòrica del palau de la Cancelleria, a Roma ~1545 Esculpí el retaule major de la catedral d’Astorga, acabat el 1562, any que entrà, com a pintor, al servei de Felip II, per a qui decorà els palaus reials de Madrid i del Pardo La seva obra representà la introducció a Castella del manierisme miquelangelià Com a renaixentista complet conreà també l’arquitectura

Fou l’arquitecte decorador del Regent i un dels més importants representants del rococó francès Féu el cor i la portada sud de Saint-Sulpice ~1720 i decorà salons del Palais-Royal, avui desapareguts, com la major part de la seva obra, la qual hom coneix per l’edició que JHuquier féu dels seus projectes, en tres volums Petit Oppenordt, Moyen Oppenordt i Grande Oppenordt , començada vers 1737 i acabada després de la seva mort

Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma Bon colorista, practicà tots el gèneres dins la pintura a l’oli Segadors , Museu de Castelló de la Plana i conreà també l’aquarella Decorà l’església arxiprestal de Vila-real Obtingué medalles d’or a València 1909 i a Mèxic 1910 i la de Lo Rat Penat 1926 Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana

Un dels primers documentats a Mallorca Pertany a la primera fase de la pintura gòtica mallorquina, d’influència italiana Pintor decorador d’escuts per a armadures, fou força considerat a la fi del segle Collaborà amb Cavaller a les pintures de Bellver, el 1309 Decorà la catedral de la ciutat de Mallorca 1328-29 Els seus fills foren també pintors Pere, Bernat i Martí , dit el Jove La seva filla es casà amb el pintor Daurer

A la seva ciutat natal treballà fins el 1570, any que es traslladà a Estrasburg, on decorà el rellotge astronòmic de la ciutat Del 1578 al 1584 treballà en la decoració pictòrica del vell palau de Baden-Baden, actualment desaparegut De la seva obra destaca la producció de retrats, plens d’elements realistes de la vida quotidiana i dotats d’un profund intimisme burgès Jacob Schwytzer i la seva muller Elsbeth Lochmann 1564, Offentliche Kunstsammlung, Basilea

Format sota la influència de Giorgione, el seu art és un intent, reeixit, de posar d’acord el brillant cromatisme venecià amb els esquemes compositius del classicisme romà Al servei de la família Este féu els retrats dels seus membres i decorà el palau ducal de Ferrara Entre les seves obres es destaquen Bacanal National Gallery, Londres, Allegoria de la pintura Kunsthistorishes Museum, Viena, els Doctors de l’Església galeria de Dresden i Circe Galleria Borghese, Roma

És el primer pintor de l’escola mallorquina del qual es conserva una obra signada, la taula de Santa Maria la Major 1373, parròquia d’Inca decorà la capella de Sant Miquel Arcàngel, de Muro 1374, pintures no conservades Hom li atribueix una Coronació de la Mare de Déu Inca, Museu Diocesà i una Mare de Déu amb nen Santa Maria del Camí, casa de la vila Influït per Ramon Destorrents, encara té les característiques del gòtic lineal

Format a la Scuola Musicale de Gènova, deixà la música per l’art del mosaic Establert a Barcelona 1884, fou l’introductor del modern mosaic artístic a l’Estat espanyol decorà San Francisco el Grande de Madrid i, a Barcelona, les Saleses, la Concepció, el Pi, etc Adaptat a l’estil Art Nouveau , treballà en diverses obres de Domènech i Montaner a Barcelona i a Comillas, en el Rosari Monumental de Montserrat 1903, etc Treballà també a Berga, Manresa, Tarragona, Ripoll i Solsona

El primer ballet que decorà fou Una nit d’Egipte , amb coreografia de Fokin, estrenat al Teatre Maria de Petesburg el 1908 Després s’incorporà als Ballets Russos de Diaghilev i executà, entre d’altres, les decoracions i els figurins de l' Oiseau de feu i Shéhérazade 1910, Le Spectre de la rose 1911, L’après-midi d’un faune , Daphnis et Chlóe , Thamar i Papillons 1912, Jeux 1913 i La belle au bois dormant 1921 Esceneografia per Shéhérazade , de Leon Bakst ©