Resultats de la cerca

Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna 1891, Etnología 1899 i Problemas de la etnografía de los vascos 1907

Catedràtic de matèria farmacèutica del Real Colegio de San Fernando de Madrid 1829, apotecari de cambra de la reina regent 1835, substitut de càtedra i secretari interí del Reial Collegi de Sant Victorià de Barcelona 1841, titular de la càtedra de mineralogia i zoologia 1845 i degà de la facultat de farmàcia de Barcelona 1857-65 Fou un dels principals redactors del Repertorio médico-farmacéutico 1842

Nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la collegiata de Gandia Arribà a ésser metge de Felip IV de Castella Autor de Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi Anvers, 1639 i de Pathologia de morbis in sacris litteris Madrid, 1642

Fou catedràtic a la Universitat de Cervera fins el 1822 i posteriorment fou degà de la de Barcelona El 1838 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí interessants comunicacions, com Verdadero sitio de la antigua Aesona o treballs sobre les universitats de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona El 1860 fou nomenat president de l’Acadèmia, que es reuní a casa seva del 1853 al 1861

Llicenciat en filosofia i lletres i diplomat en psicologia, féu estudis de postgrau a les universitats de Munic, Turíngia i Viena Catedràtic de psicologia a la UB des del 1985, fou cap de departament i degà de la facultat de psicologia D’ençà del 1994 fins a la seva mort fou rector de la Universitat de Barcelona, i el 2001 fou elegit president de l’Institut Joan Lluís Vives

Fou degà de la catedral de València 1954 i vicari general, i també director del Centre de Cultura Valenciana Estudià les obres de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes Los tiempos del pontificado de santo Tomàs de Villanueva vistos por un poeta latino del siglo XVI , 1959 El código Panthalia , 1962 i els himnes litúrgics de la seu valentina De poesia sacra latina seu de hymnis liturgicis Ecclesiae Valentinae , 1925

Sembla que procedia d’una família establerta a Vilafranca de Conflent i a Vernet Era doctor en drets, degà d’Urgell i vicari general del seu antecessor, Hug Desbac Celebrà un sínode el 1362 i cedí l’església de Sant Miquel, situada prop de la catedral, on Ermengol havia fundat una collegiata canonical, perquè els dominics que tenien el convent fora la població hi traslladessin el seu convent

De família d’orígen francès, fou advocat de pobres 1839-41 i degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1878-79 i 1880-81 Dins el partit liberal, fou de tendència moderada Fou diputat al Congrés 1863-64, regidor de l’ajuntament barceloní i diputat provincial Fou un dels fundadors de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona El 1868 fou president de l’Ateneu Català

Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1862 Fou catedràtic d’obstetrícia de la Universitat de València 1872, de la facultat de la qual fou degà Presidí l’Ateneu Científic Literari i Artístic de València 1881-84/85 i fundà i dirigí durant dotze anys la Crónica Médica de Valencia El 1889 es traslladà a la facultat de medicina de Barcelona Publicà diversos manuals i tractats d’obstetrícia

Té com a precedent l’Agrupació de Doctors matriculats de Catalunya, el qual després del Congrés de Doctors celebrat a Barcelona el 1915 es constituí definitivament al maig del 1919 En fou el primer degà president Àlvar Esquerdo El 1920 prengué el nom de Collegi de Doctors matriculats de Catalunya, i el 1924, sota la dictadura de Primo de Rivera fou rebatejada com a Collegi de Doctors matriculats del Districte Universitari de Barcelona Durant la Segona República i la Guerra Civil menà una existència molt migrada Ressorgí l’any 1943 El 1989 fou sotmesa a una refundació, i fou…