Resultats de la cerca
Es mostren 572 resultats
ducat d’Almassà
Història
Títol concedit probablement al noble aragonès Bernardo Abarca de Bolea y Ornes, tercer marquès de Las Torres, el qual ja l’ostentava el 1698.
Els senyors de Maella Terra Alta duien, des de l’edat mitjana, el nom d’Almassà, designació que té també Vilanova d'Almassà , poble de la jurisdicció de Maella al s XV posseïen aquesta senyoria els Peres d’Almassà Miquel Peres d’Almassà, senyor de Maella i, també, de Botorrita, a Aragó, mort el 1515, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, dels quals passà als marquesos de Las Torres El títol de duc d’Almassà fou el dels primogènits dels comtes d’Aranda passà, al s XIX, a la casa ducal d’Híjar La grandesa d’Espanya li fou reconeguda el 1915
Mònaco 2018
Estat
L’11 de febrer es van celebrar eleccions generals a Mònaco Amb una participació del 70,35%, els resultats van ser aclaparadors La llista Primo Prioritat Mònaco va obtenir 21 dels 24 escons i un 57,7% dels vots Horitzó Mònaco, 2 escons i el 26,1% dels vots Finalment, la Unió Monegasca, 1 escó i el 16,2% dels vots D’aquesta manera, el líder guanyador, Stéphane Valeri, va ser nomenat president del Consell Nacional, el càrrec electe més important del país Quant al càrrec de ministre d’Estat primer ministre, és de designació del cap de l’Estat, i el va ocupar Serge Telle
cònsol de catalans
Història
Nom que hom donà als cònsols d’ultramar que representaven els interessos del comerç català.
Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda important Al…
principat
Història
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un príncep
.
Als Països Catalans, abans de la utilització sistemàtica del títol principat per a designar Catalunya, el primer i únic títol nobiliari i senyorial amb aquesta designació fou el principat de Girona Aplicat a Catalunya, el títol té tot un altre sentit Començat a utilitzar en llatí principatus pels juristes catalans del s XV per influència del dret romà, indicava simplement que el territori no depenia d’un rei pel fet que no existia el regne de Catalunya ni d’un comte pel fet que el comtat de Barcelona no comprenia tot Catalunya, sinó d’un sobirà en llatí, princeps , tot i que, des del s XII…
Consell del Regne
Història
Organisme polític de l’Estat espanyol creat per la llei de successió de 1947, que tenia per missió principal d’assessorar el cap d’estat en afers transcendentals.
Era format pel president de les corts, sis consellers nats alts càrrecs de l’exèrcit, l’Església i la justícia i sis membres de les corts Entre d’altres atribucions, tenia la de presentar la terna de candidats per a president de govern i la de proposar a les corts, d’acord amb el govern, el successor del cap d’estat en cas d’incapacitat d’aquest o de morir sense successió Actuà per primera vegada el 1973, quan proposà la designació de l’almirall L Carrero Blanco com a president de les corts més tard, proposà la d’A Suárez 1976 per al mateix càrrec Desaparegué arran de la Constitució del 1978
braç
Història
Cadascun dels grups que a manera de cambres aplegaven els representants dels diferents estaments del país i que, sota la presidència del rei, constituïen les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa (Principat de Catalunya, regnes de València, d’Aragó i de Sardenya).
La designació de braços apareix al segle XV aplicada als diferents estaments parlamentaris Respon a la concepció política medieval, que considerava la totalitat de país —i, per tant, les corts, representació suprema seva— com un cos o organisme el cap del qual era el sobirà, i els braços els diferents estaments socials els magnats, els cavallers i altres gentilhomes braç militar , els eclesiàstics braç eclesiàstic i els ciutadans i els burgesos braç reial o popular Només excepcionalment a Aragó eren quatre, per tal com els militars eren escindits en dos braços el dels rics-…
Ester Bonet Solé
Esport general
Lingüística i sociolingüística
Filòloga.
Llicenciada en Educació Física i Filologia Catalana, inicià la seva relació amb la lexicologia i la terminologia esportiva l’any 1986, arran de la designació olímpica de Barcelona Ha participat en la redacció del Diccionari de l’esport 1989 i ha coordinat la publicació dels vint-i-nou diccionaris d’esports olímpics del TERMCAT Coneixedora de primera mà de la neologia que es produeix dia a dia en l’àmbit esportiu, assessora el TERMCAT des de la fundació d’aquest centre terminològic i dirigeix el Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya des del 1990 També forma part…
suavitzant
Designació genèrica dels productes que disminueixen la duresa o estoven una substància.
bisulfit
Química
Designació no sistemàtica de l’ió hidrogenosulfit
o sulfit àcid HSO 3 -
.
elecció
Designació d’una persona per a un càrrec o comissió mitjançant votació.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina