Resultats de la cerca

Fou professor de literatura castellana a Oxford 1928-31, membre de la Societat de Nacions, ministre d’instrucció pública i de justícia 1934 i ambaixador a Washington i a París Liberal, evità comprometre's amb qualsevol dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola, i el 1936 s’installà a la Gran Bretanya Fou professor a Mèxic Conreador de la poesia Rosa de cieno y ceniza , 1942, la novella i la narració, són més interessants els seus assaigs, força difosos i sovint discutits Guía del lector del Quijote, 1926 Ingleses, franceses y españoles, 1928, i les seves biografies Vida del muy…

Dedicat professionalment al periodisme, començà a treballar a El adelanatdo de Salamanca En 1970-80 visqué a París, on treballà per a l’Oficina de Radiodifusió i Televisió Francesa ORTF, i fou corresponsal de Destino Posteriorment s’incorporà al diari El País com a crític d’art i música Treballà en diversos programes de televisió, un dels quals, Tatuaje , dirigí el 1985 Com a poeta, en els seus primers llibres barrejava elements socials i experiència íntima El jornal , 1965 Amor peninsular , 1965 i Un humano poder , 1966, però la seva obra evolucionà cap a fórmules experimentals a partir…

Entre els seus impulsors i collaboradors assidus hi havia Tomàs Delclòs, Fèlix Fanés, Valentí Gómez Olivé, Carles Hac Mor, Gustau Hernández i Mor i Ramon Herreros Aquest títol remet a la publicació d’avantguarda editada el 1918 per Joan Salvat-Papasseit, i el subtítol diu "Full de cinema" De format tabloide, acurat disseny gràfic i bilingüe, contenia assaigs que interrelacionen l’art del film amb altres disciplines i l’alta cultura en general, amb una clara deriva envers les avantguardes i el llenguatge cinematogràfic Incorporà les firmes de Ferran Alberich, Núria Vidal, Ramon…

Collaborà a Diario de Tarragona  i Destino Publicà estudis historiogràfics a Quaderns d’Història Tarraconense i a la Miscellània Fort i Cogul 1984, entre d’altres És també autor d’un article sobre Manuel de Montoliu editat a Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària  1980 i del pròleg a Visió lírica de Tarragona , d’Alfons Romeu Tingué cura de l’edició d’obres de FX de Garma Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña , segona edició d' Adarga catalana i de l’ Arxiepiscopologi de Josep Blanch Traduí al català la Marca Hispànica 1965 de Pèire de…

Vida Germà del també realitzador Juli , es formà professionalment a la Gaumont francesa 1922-28, i després assumí tasques de producció a Barcelona per a la Films Barcelona Durant la guerra civil marxà a Hollywood, on escriví i realitzà la comèdia Castillos en el aire 1938, en castellà per al mercat de parla hispana a continuació viatjà a Cuba, on el 1939 rodà quatre comèdies, algunes de musicals El 1941 s’installà a Mèxic, on desplegà una ingent activitat com a argumentista, adaptador, dialoguista, guionista o director de cent trenta-vuit títols fins el 1969 D’aquestes cintes comercials en…

Estudià cant a la seva ciutat natal amb Agostino Roche Debutà a Torí amb Electra , de Richard Strauss, obra en què interpretà el paper de Crisòtemis Aviat es destacà com a soprano dramàtica i el 1931 debutà a la Scala de Milà amb l’òpera Lo straniero , d’I Pizzetti Actuà amb assiduïtat en aquest teatre fins l’any 1951, i es presentà amb freqüència al Covent Garden, al Festival de Salzburg sota la direcció d’A Toscanini, al Teatro Colón de Buenos Aires i al Metropolitan de Nova York, escenari on la temporada 1938-39 representà cinc papers diferents Enregistrà diverses òperes, i destacà…

Fou alumne de F Moretti i debutà l’any 1837 a la seva ciutat natal El principi de la seva carrera estigué dominat per la interpretació de les òperes de G Donizetti, del qual estrenà Marino Faliero , però també interpretà obres d’altres compositors, com Cordella Gli avventurieri Consolidat com un dels grans tenors italians del seu temps i estrella principal del Teatro San Carlo de Nàpols, on actuà cada temporada fins el 1848, fou en aquells anys que començà la seva carrera internacional, la qual li possibilità entrar en contacte amb G Verdi Aquest compositor li confià papers en diverses…

Filla d’una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori de Praga i feu el seu debut a Tbilisi el 1857 Després d’actuar els anys següents a Odessa i Constantinoble, el 1863 cantà a Torí i el 1864 ho feu a Spoleto i Bolonya Ernani i Guillaume Tell El 1867 fou escollida per a l’estrena italiana de Don Carlo a Bolonya, i dos anys més tard, per a La forza del destino a la Scala, en una versió revisada pel mateix Verdi També a la Scala, fou la primera Aïda representada a Itàlia 1872 i la primera soprano del Rèquiem verdià 1874 Després d’aquesta data, els seus papers…

Mentre cursava estudis tècnics, s’introduí en els cercles del cineclubs de Lisboa, i el 1957 s’incorporà com a director de muntatge a la Radiotelevisió Portuguesa, en la qual, després de la dictadura, ocupà càrrecs directius El 1959 estudià, becat, a Londres i a Hollywood En tornar a Portugal fou un dels principals renovadors del cinema portuguès dins del moviment anomenat Cinema Novo, que tingué en Belarmino 1964, documental sobre un boxejador de Lisboa, un dels punts culminants Dirigí una trentena de produccions, sovint adaptacions de novelles, a més de curts, documentals i sèries de…

Fou professor universitari 1965-74 i de l’Escola Massana de Barcelona 1966-71 de la qual després ha estat nomenat director 1980 S'ha especialitzat en el coneixement de l’art català contemporani, sobre el qual ha publicat estudis de conjunt i monografies com ara Gerard Sala, primera aproximació 1976 Elena Paredes 1978 A l’entorn de Llorens Artigas 1981, Miquel Soldevila 1987, etc Tingué al seu càrrec la secció d’art de la revista Destino 1973-75 i les publicacions especialitzades D’Art 1972-74 i Estudios Pro-Arte de la qual és director En collaboració amb Francesc Fontbona ha…