Resultats de la cerca

Doctor en teologia Degà de la catedral d’Oriola i vicari general sede vacante tres vegades rector de la universitat Publicà un Breve discurso apologético en defensa de la verdadera y lícita astrología 1613 i Defensa dominicana por la limpia concepción de María sin pecado original 1628 Deixà inèdita la seva obra més important ~1643 Diana desenterrada Antiguas memorias y breve recopilación de los más notables sucesos de la ciudad de Denia, desde su antiquísima fundación hasta el estado presente , recopilació que arriba fins el 1642, on mostra un concepte modern de l’arqueologia i…

Estudià música i cant a Friburg i el 1913 debutà a Chemnitz Saxònia com a Tamino La flauta màgica A partir d’aleshores fou contractat com a membre de la companyia de l’Òpera de Dresden i el 1919 realitzà gires arreu d’Àustria i Alemanya Feu actuacions reeixides als Festivals de Munic i de Salzburg, tant en òperes com en operetes, especialment de F Lehár El 1931 cantà amb èxit a Anglaterra i inicià una sèrie de collaboracions amb el Covent Garden de Londres, on esdevingué un dels tenors mozartians més aplaudits de la seva generació Escriví diverses composicions per a l’escena, a més de…

El 1912 fou gerent del departament de lloguer de films de l’Hispano Films, el mateix càrrec que ocupà el 1917 a l’Studio Films, firma creada el 1915 pel seu germà Joan i Alfred Fontanals Més endavant, fou cap de distribució del material de la Metro Goldwyn Corporation 1924-26 i director comercial d’Exclusivas Diana 1927-30 El 1931 el nomenaren gerent a Catalunya de l’Hispano American Films, filial espanyola de la Universal Pictures nord-americana Quan l’empresa bilbaïna Meyler Films obrí sucursal a Barcelona, fou elegit per a representar-la a Catalunya, Aragó i Illes Balears…

Alumne d’A Momigliano a Pisa, es formà després com a filòleg a l’escola florentina de M Barbi i M Casella Fou professor a la Universitat de Pàdua 1953-2004, vicepresident 1972-95 i president 1995-95 de la Fundació Giorgio Cini de Venècia i rector de la Universitat de Bèrgam 1968-72 Treballà sobre diferents períodes i autors italians, però excellí sobretot pels seus estudis sobre Boccaccio i per l’edició de les Rime, Amorosa visione, Caccia di Diana i, especialment, del Decameró un manuscrit original del qual tingué, a més, la fortuna de trobar Cal destacar les obres  Boccaccio…

La seva activitat escènica s’inicià el 1950 a Barcelona, on ingressà a l’Institut del Teatre i posteriorment a la companyia d’Enric Borràs Més tard estigué vinculat al Teatre de Cambra de Barcelona i a la Companyia de Teatre Ciutat Comtal A la dècada dels seixanta dirigí i gestionà el Teatre Guimerà i més tard fundà el Saló Diana amb Mario Gas Especialitzat en teatre clàssic, el 1978 s’integrà al Centro Dramático Nacional de Madrid, on interpretà obres com Enrique IV 1978, de Pirandello, o Luces de Bohemia 1984, de Valle-Inclán Premi Ercilla de Bilbao 1984, actuà per darrera…

Des del 1544 collaborà sempre amb P Lescot Esculpí els baixos relleus del rerecor de Saint-Germain-l’Auxerrois El 1547 decorà la capella dels Montmorency a Écouen, fou nomenat escultor d’Enric II i feu els relleus de les Quatre estacions per a l’Hôtel Carnavalet El 1549 executà la Font dels Innocents i començà la decoració del Louvre, on feu els relleus de la façana i les quatre cariàtides de la Galeria dels Músics El 1550 decorà amb els Signes del Zodíac un saló de l’antiga casa de la ciutat de París El 1555 esculpí la Diana del castell d’Anet, avui al Louvre Fou un adaptador…

Fill del jutge Hug I  i de Preciosa de Làcon Governà el jutjat, primer en condomini amb el seu oncle Marià I de Torres i amb Guillem I, net de Pere I 1228 i després tot sol Feu un conveni amb el papa, pel qual rebé la investidura del jutjat en canvi de la promesa d’obediència a l’Església i de no contreure noces per consanguinitat o afinitat sense llicència pontifícia Cedí el vescomtat de Bas a Simó de Palau 1241, si bé els jutges d’Arborea continuaren ostentant aquell títol nominalment Casat amb Diana de Làcon i després amb Sardínia, tingué d’aquesta un fill, el qual, anys més…

Situació i presentació El Ter constitueix el límit meridional i part de l’oriental del terme al SE el riu separa Sant Jordi del municipi de Foixà, que pertany ja al Baix Empordà, al S separa el municipi del de Flaçà, i al SW del de Sant Joan de Mollet A l’W el límit amb Cervià de Ter passa pel pla de les Riberes i, més amunt, passa vora el molí d’Hugues i separa al NW el terme amb el de Viladasens El límit nord-oriental, a l’esquerra de la riera de Romanyà, separa el municipi del de Vilopriu, i a l’E del de Colomers, ambdós del Baix Empordà El terme és drenat, doncs, pel Ter, la riera de…

Fundat al setembre del 1927, nasqué impulsat per la Joventut Republicana de Lleida Fou dirigit, entre d’altres, per Humbert Torres, i promogué els esports de contacte a la ciutat de Lleida El 1927 organitzà les primeres vetllades pugilístiques al camp d’esports Els anys trenta també organitzà vetllades, en categoria sènior i infantil, a la Violeta, al Teatre Municipal dels Camps Elisis i a La Paloma En aquella època destacaren púgils com Isidre Sentís, Moreno, Labella i Miquel Rosell, campió de Catalunya El 1940 es refundà com a Boxeo Club de Lérida Fou dirigit per Víctor Colomé i seguí…

Constituí el comtat de Valentinès , concedit el 1163 a Guillem I, membre de la família dels comtes de Poitiers, els descendents del qual el posseïren fins el 1419, que passà al rei de França Convertit en ducat de Valentinès , fou concedit, amb la dignitat de par, el 1498, juntament amb el comtat de Diois i la senyoria d’Inocedan, a Cèsar Borja, a la mort del qual 1507 passà a la seva filla Lluïsa morta el 1553 Revertí a la corona, i fou concedit de nou el 1548 a Diana de Poitiers, morta el 1566, descendent dels antics comtes de Valentinès Després de retornar un altre cop a la…