Resultats de la cerca

Començà a jugar al Club de 7 a 9 de Barcelona, i més endavant jugà al Ping Pong Club Tívoli i al Club de Tennis Barcino Gua-nyà dinou títols de campió de Catalunya quatre d’individuals 1949, 1950, 1952, 1954, set per equips 1947, 1949, 1951, 1952, 1954, 1956, 1958, quatre de dobles 1946, 1947, 1949, 1958 i quatre més de dobles mixtos 1949, 1957, 1960, 1961 Fou vuit vegades campió d’Espanya, cinc per equips 1954, 1956, 1958, 1959, 1960 i tres en dobles mixtos 1946, 1949, 1956 Participà en el Mundial del 1955 Fou el primer director de l’escola d’entrenadors i també seleccionador…

El 1970 presentà la seva primera exposició individual al Paula Cooper Gallery de Nova York El 1992 fou convidat a la galeria novaiorquesa PaceWildenstein i a partir d’aquell moment començà intensament la seva producció Des de llavors ha estat objecte de prop de 150 exposicions i retrospectives L’any 1990 l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM mostrà la primera exposició a l’aire lliure amb dinou escultures realitzades en bronze o ferro Al llarg de la seva carrera, ha estat guardonat amb nombrosos premis i les seves obres han estat presentades en exposicions collectives com la…

El seu pare havia estat un músic aficionat que seguí la carrera militar a cavalleria, i que convertí casa seva en un saló freqüentat per músics i intellectuals L’obra d’A Titov és majoritàriament música escènica, força influïda pel model mozartià, però amb un marcat caràcter nacional Desoint els consells paterns de procurar-se un ofici musical, Nikolaj Titov obtingué, també, una plaça de militar, que ocupà fins la seva jubilació Amb tot, a dinou anys ja havia compost la primera cançó, i n’arribà a escriure unes seixanta, en un estil senzill i captivador, cosa que li valgué el…

Exercí el sacerdoci a Lima durant dinou anys És autor de les obres Tesoro espiritual de divinos ejercicios para uso y provecho de todos los fieles 1616, dedicat a l’abadessa del convent de N S de l’Encarnació de Lima Modus exactissimus officium divinum recitandi 1627 Felicísima entrada del rey nuestro señor 1626, descripció festiva de l’arribada de Felip IV a Barcelona, i Translación del gloriosísimo San Raymundo de Peñafort 1626 Fou traductor al castellà d’una obra del dominicà italià Domenico Maria Curione de Asso titulada El Glorioso triumfo de la sacrosanta religión militar…

A dinou anys feu oposicions a organista de Girona, i l’any següent obtingué per oposició la plaça de Morella El 1839 s’ordenà de prevere, i des del 1852 apareix a la catedral de Terol com a organista per oposició A més de les d’organista i compositor, mostrà qualitats com a tenor El 1858 vestí els hàbits franciscans, i el mateix any s’establí a Terra Santa, a les cases regentades per aquest orde, primer a Betlem i després a Jerusalem És autor d’obres religioses, entre les quals destaquen Sinfonías religiosas , Missa en re m , Missa en si ♭, salves, trisagis i altres obres menors…

Membre del Club Natació Sabadell, especialitzada en crol en distàncies de fons i de mig fons, amb dotze anys ja fou recordista absoluta de Catalunya i d’Espanya de 800 m i 1500 m lliure 1963 i l’any següent, de 1500 m lliure en piscina de 50 m 1964 Fou tres vegades campiona de Catalunya de relleus 4 × 100 m estils 1963, 1964, 1967 i tres cops de 4 × 100 m lliure 1963, 1966, 1967 En l’àmbit estatal, assolí el subcampionat de 400 m lliure estiu del 1964 i del 1966, hivern del 1966 i el títol en relleus 4 × 100 m lliure estiu del 1963, hivern del 1965 Comptabilitzà dinou actuacions…

Especialitzat en les proves de velocitat, s’inicià al Club Natació Reus Ploms i també corregué per al Nike International, però tingué una carrera curta Amb tan sols dinou anys ja fou campió de Catalunya dels 200 m i un any després pujà al podi dels 100 m en el Campionat d’Espanya absolut, essent seleccionat per córrer els relleus 4 × 100 m en el Campionat del Món 1997 Participà també en pista coberta 1997 i en els Mundials a l’aire lliure 1999 En 100 m fou subcampió d’Espanya 1999 i tercer 1997, 1998, i campió en 60 m en pista coberta 1997 També fou campió català dels 100 m 1999…

Estretament vinculat a la nūba , el ṭab' representa el fonament modal de tot el repertori poeticomusical d’origen andalusí música andalusina A l’igual del maqām en el sistema modal oriental, cada ṭab' té un nom d’origen àrab ṭab’mazmum o persa sika i designa un sistema de fórmules melòdiques característiques, més que no pas una gamma fixa En el sistema modal marroquí existeix una classificació dels ṭubû' -plural de ṭab' -, denominada Šaǧarat al-ṭubû' 'Arbre dels ṭubû ', que representa aquest sistema en forma d’un arbre simbòlic en el qual els ṭubû' són agrupats en cinc de principals i…

A dinou anys partí cap a l’Havana, on fundà l’Orquestra de Cambra de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical, que influí en el desenvolupament del nacionalisme musical cubà Adquirí la nacionalitat cubana el 1936 Fou professor al conservatori municipal de l’Havana Després de la revolució, fou director nacional de música i promogué la formació de l’orquestra simfònica nacional, l’escola nacional de música i diverses institucions de pedagogia musical escampades arreu del país el 1976 fou nomenat degà de la facultat de música Compongué música coral, de cambra i sonates, un…

S’inicià el 1953 i començà a competir el 1955 L’any següent es feu soci de l’Associació de Pesca Submarina Fou campió de Catalunya en dinou ocasions, campió d’Espanya individual quatre cops 1957, 1958, 1960, 1962 i una per equips 1959 Debutà en un Campionat del Món l’any 1958, i guanyà tres títols mundials per equips 1959, 1961, 1973, el darrer dels quals, celebrat a Cadaqués, com a capità de l’equip campió L’any 1975, després d’assolir el darrer títol català, es retirà de la competició Posteriorment exercí d’entrenador i desenvolupà tasques directives a la Federació Espanyola d’…