Resultats de la cerca

Fill, potser, del Francesc Olives de Tarragona que feu el retaule de la Mare de Déu de la Bovera a Guimerà 1481, Museu Episcopal de Vic Ajudant del gotitzant Jaume Segarra a Reus 1517, n'era soci el 1527 Feu companyia poc després amb el seu sogre Joan Albiols i amb Pere Homdedeu Hom li atribueix l’interessant retaule dels Sants Metges de Vallmoll ~1550, Museu Diocesà de Tarragona

Seguidor de Fernando Yáñez de la Almedina i de Fernando Llanos D’estil correcte, però inexpressiu, molt relacionat amb el Mestre de Sixena És autor del retaule de l’església de Sant Agustí a Alzira 1527, i del tríptic de La Magdalena que estigué al Museu Diocesà de València És molt possible que sigui d’ell el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València, comunament atribuït a Fernando Yáñez

El 1793 inicià els seus treballs com a impressor Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la collecció de l' Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J Alzina i P Barrera A Perpinyà, encara, publicà les Poésies de François Boher 1823 i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”

Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve 1979 Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina 1943 i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona 1949 Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una collecció particular de més de 17000 volums Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi

Fou bisbe d’Urgell 1572-76 i de Barcelona 1576-98 A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina introduí el missal iel breviari romans, i fundà el seminari diocesà 1593 Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort És autor d’un tractat sobre la confessió, el Memorial de manaments i advertències per als sacerdots Barcelona 1598 Sembla que encarregà a MA de ↑ Camós la reforma de les comèdies a la diòcesi barcelonina

Correspon bàsicament a l’església ampliada i consagrada el 1163 Consta de tres naus, amb volta de canó seguit, amb un transsepte molt estret i tres absis, el major en un pla superior als secundaris Els absis són decorats interiorment amb arcuacions que descansen sobre columnes, amb capitells treballats, i els absis menors són decorats en llurs extrems amb arcuacions cegues, i el major, amb una cornisa sostinguda per permòdols El campanar és ornat també d’arcuacions cegues i té finestrals amb columnes i capitells al primer pis la part superior fou renovada al s XVI El claustre, construït pel…

La Santa Cena ha tingut una iconografia abundant Ja se'n troben mostres a l’art paleocristià s IV, catacumbes de Sant Calixt i als mosaics bizantins de Sant Apollinar Nou de Ravenna s VI La composició, en pintura i baix relleu, anà al principi molt lligada al marc on havia d’ésser inclosa la més habitual, bé que artificiosa, és la de disposar els apòstols, amb Jesús al centre, al darrere d’una llarga taula i de cara a l’espectador Benedetto Antelami, s XII, catedral de Mòdena Leonardo da Vinci, 1495-98, refectori de Santa Maria delle Grazie, Milà, i arribà a solucions més àgils amb Tintoretto…

Vida i obra Estudià arqueologia paleocristiana al Pontificio Instituto di Archeologia Cristiana de Roma 1930-32, on es doctorà el 1933, i arqueologia i epigrafia romana becat per la Junta Superior de Ampliación de Estudios Fou director del Museu Diocesà de Tarragona i professor d’arqueologia i història de l’art del seminari des del 1933 L’any 1936 fou empresonat alliberat tot seguit, fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de la Generalitat de Tarragona 1937 i salvà l’arxiu privat del cardenal Vidal i Barraquer Fou vicepresident de la Societat Arqueològica 1940, comissari…

Fou canonge de la seu de Barcelona 1903 i professor de patrologia al seminari diocesà Es dedicà a la investigació històrica i collaborà a Ciencia Cristiana Les seves obres més remarcables són Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX , en dos volums 1906, i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX , en quatre volums 1918 Ambdues obres són encara avui bàsiques per a l’estudi dels ordes religiosos catalans

És el primer pintor de l’escola mallorquina del qual es conserva una obra signada, la taula de Santa Maria la Major 1373, parròquia d’Inca decorà la capella de Sant Miquel Arcàngel, de Muro 1374, pintures no conservades Hom li atribueix una Coronació de la Mare de Déu Inca, Museu Diocesà i una Mare de Déu amb nen Santa Maria del Camí, casa de la vila Influït per Ramon Destorrents, encara té les característiques del gòtic lineal