Resultats de la cerca
Es mostren 1220 resultats
l’Esperança
Santuari
Santuari del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), 1 km al NE de la vila de Cruïlles.
Situada en un fondal, ja existia el 1413 com a eremitori, que fou bastit sobre un d’anterior L’ermita i la casa de l’ermità formen un sol cos, cobert amb teulada a dos vessants amb un gran pòrtic al davant El diumenge pròxim al 8 de desembre s’hi fa un aplec
palma
Santa Justa , obra de Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682), representada portant una palma a la mà, símbol de martiri
© Corel Professional Photos
Art
Història
Fulla de palmera presa com a símbol de triomf o de martiri.
Símbol de la victòria entre els grecs i romans, és símbol cristià del martiri i, doncs, del premi etern Element del culte jueu en la festa dels tabernacles, fou portada per Jesús i pels pelegrins en entrar a Jerusalem Cada any els cristians recorden aquesta entrada triomfal a la processó del diumenge de Rams
Robert Siodmak
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Es formà a Alemanya — Menschen am Sonntag ‘Homes en diumenge’, 1929—, d’on fugí més tard cap a l’Estat francès i arribà als EUA el 1940 Realitzà en el seu país alguns films de gènere interessants com The Killers 1946, Criss Cross 1948 i The Crimson Pirate 1952 El 1953 retornà a Europa
Joel Joan i Juvé
Cinematografia
Actor.
Vida Graduat a l’Institut del Teatre, el 1992 començà a actuar en diversos muntatges teatrals dirigits per Sergi Belbel o Calixto Bieito, com ara La filla del mar i Somni d’una nit d’estiu Entrà en el món del cinema com a figurant i debutà amb un petit paper a Rosita, please 1993, Ventura Pons Però obtingué un gran èxit amb les peces escrites per Jordi Sánchez, actor, director escènic i soci de la companyia Kràmpack amb Kràmpack 1995, que Cesc Gay portà a la pantalla el 2000 amb el mateix títol el musical Sóc lletja , premi de la Crítica 1997 i Excuses 2000, que escriví juntament amb J…
els Gloriosos
Folklore
Festa tradicional a la ciutat de València, pròpia de l’antic dissabte de Glòria.
Hom sortejava un premi per al carreter que arribés primer, des dels límits de la ciutat, a la plaça de la Seu, després de la prohibició a la circulació durant la setmana santa, en donar els tocs de glòria Actualment se celebra el diumenge de Pasqua, organitzada per Lo Rat Penat, i hi participen els simples ciutadans
Diada de la Sardana
Música
Festivitat que hom celebra des del 1960 a Catalunya, organitzada per l’Obra del Ballet Popular per tal de fomentar les ballades de sardanes i el sardanisme
.
Els principals actes tenen lloc a l’anomenada ciutat pubilla , diferent cada any, però simultàniament és celebrada en moltes poblacions catalanes i en altres d’arreu del món on hi ha nuclis de catalans residents Se celebra el diumenge entre Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat entre el 23 i el 27 d’abril
palmó

Palmons
Folklore
Cristianisme
Fulla de palmera que, lligada amb altres de manera que no rebi l’acció de la llum, ha perdut el color verd i ha esdevingut groga.
Els palmons i les palmes són utilitzats, juntament amb els rams d’olivera i de llorer, a la benedicció litúrgica dels rams del diumenge de Rams Tradicionalment, acostumen a dur els palmons, sovint adornats amb cintes, els nens, mentre que és costum que les nenes portin palmes Palmes i palmons són venuts en fires especials i oferts pels padrins
Sport vasco
Altres esports de pilota o bola
Publicacions periòdiques
Revista de pilota publicada a Barcelona des del novembre del 1911.
Informava sobre l’actualitat de l’esport de la pilota, que havia arrelat fortament a Catalunya Difonia les activitats de la Sociedad Sport Vasco i del Frontó Condal De periodicitat setmanal, sortia el diumenge i oferia les travesses i els resultats dels partits de la setmana jugats a Barcelona Se’n publicaren com a mínim 417 números
pàssia

Exemple 1 - Girona: ms. 22
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Narració evangèlica de la passió i mort de Jesucrist, cantada o recitada solemnement per tres cantors en la missa del diumenge de Rams (s’alternen en un cicle de tres anys els textos de Mateu, Marc i Lluc) o en la celebració litúrgica del Divendres Sant (sempre és el de l’evangeli de Joan); abans de la reforma del concili II del Vaticà les quatre pàssies es cantaven, respectivament, el diumenge de Rams, el dimarts, el dimecres i el divendres de la Setmana Santa.
Exemple 2 - Toledo © Fototecacat/ Jesús Alises També s’anomena la passió , el passio o el passi Un element important per al desenvolupament de la pàssia és l’estructura dramàtica del text, que combina unes parts narratives amb diàlegs entre les persones que actuen en el procés contra Jesús Els tres papers principals són el del cronista, dit també narrador o evangelista -part narrativa-, la sinagoga -o intervencions directes de les turbae i soliloquentes - i les paraules de Crist Aquests tres papers apareixen ja ben diferenciats, mitjançant litterae significativae , en els antics evangeliaris…
currotaco

Currutaco en forma de papallona
Pastisseria
Figura de galeta amb què es decoren les palmes i els palmons el diumenge de Rams.
Tenen formes diverses creu, martell, gall, sol, lluna, papallones, figures humanes, etc, i, un cop beneïts palmes i palmons, es mengen Els ingredients principals són la farina, el llard, els ous i el sucre De gran tradició fins ben entrat el segle XX, s'anomenen currutacos a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Getrú, on encara es manté viva la tradició També rebien altres noms, com ninots Caldes de Montbui i Cervera, ninos Palafrugell, monjos o monges Rosselló, garlanda Manresa, sisenyor Duesaigües, papu Prat de Lluçanès, figureta Vallès i senyora o senyor Mataró
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina