Resultats de la cerca

Pintor de professió i prevere Se’n conserven diversos poemes de circumstàncies i una cançó en octaves reials premiada al certamen de sant Ramon de Penyafort 1601, tot en castellà Compongué una Canción a la devoción del Padre mosén Francisco Gerónimo Simón València 1612 També traduí en vers castellà La semaine, ou création du monde París 1578, del poeta gascó Salluste du Bartas, amb el títol de La divina semana Barcelona 1610

En sentit originari vol dir “camí” i, usat com a verb, “conduir” i “dir” En el confucianisme, el tao del cel és la llei divina, i el tao del príncep és el guiatge del poble vers el tao del cel Clàssic de la història en el Clàssic dels canvis és l’ordre còsmic del yin-yang En el taoisme és l’inefable principi del tot en aquest cas hom l’escriu en majúscula

Fundà a Torí la Piccola Casa della Divina Providenza 1832, destinada a escola per a sordmuts, orfenat, hospici de cecs, tolits, epilèptics, etc Per a l’assistència dels acollits, Cottolengo instituí les comunitats de filles de Sant Vicenç, dels germans de Sant Vicenç i dels preveres de la Santíssima Trinitat Aquestes cases, amb el nom de cottolengo , s’expandiren a d’altres països Fou canonitzat el 1934 La seva festa se celebra el 29 d’abril

Estudià a París i fou molt influït per Albert Magne i els neoplatònics S'interessà per una gran varietat de temes, especialment per l’òptica En el pla filosòfic, s’oposà a la distinció tomista entre essència i existència i desenvolupà un pensament que incidia en les dificultats del pas de la creació divina a la independència de l’intellecte Entre les seves obres cal esmentar De cognitione entium separatorum i De intellectu et intelligibili

Titulat Llibre de la Saviesa de Salomó Σοφία Σαλωμῶνος, aquesta atribució és sols una ficció retòrica El seu tema central és el d’una invitació a cercar la justícia, la voluntat divina i la saviesa —conceptes mútuament equivalents— sota l’estímul d’una immortalitat benaurada Palesa l’influx del pensament hellenístic, bé que incorporant-lo en el marc específicament judaic d’una interpretació de la història a la llum de la fe d’Israel

El 1315 fou coronat solemnement com a poeta i historiògraf a la seva ciutat S'hagué d’exiliar per les seves idees polítiques Escriví, entre altres obres, De Gestis Henrici VII Caesaris anomenada posteriorment Historia Augusta i De gestis italicorum post Henricum VII Caesarem , i les obres poètiques Ecrinis , tragèdia que segueix el model de Sèneca, De obsidione domini Canis i Somnium in aegritudinem , viatge a través del regne d’ultratomba, que té analogies amb la Divina Comèdia

Fill de Nekao I, príncep de Sais, expulsà els assiris i imposà el seu domini sobre el Delta En el cas de l’Alt Egipte no ho aconseguí fins el 656 aC, quan féu adoptar la seva filla Nitorcris per “l’esposa divina” d’Ammó-Ra Šepenwepe, que, de fet, manava a la regió Durant el seu regnat apareix una clara tendència a l’arcaisme en el terreny artístic, lingüístic i religiós, el qual perdurà durant tota la dinastia

Fou un fenomen concomitant de les unificacions polítiques de l’antiguitat, l’hellenística primer i la romana després Divinitats de distintes nacions, però amb la mateixa funció, s’integraren en un sol culte el cas més típic és la parificació dels panteons grec i romà, o bé divinitats de diferent funció constituïren una entitat divina polifacètica cas de Serapis A la darreria del paganisme el culte solar entrà com a component de moltes religions, entre elles el mitraisme i la religió oficial romana

Els seus contes en publicà el primer recull el 1906 palesen un cert esperit pessimista i un gust pels elements exòtics Hom el considera un continuador de MLérmontov i AČekhov Emigrat a París 1924, en la seva obra posterior dominaren els elements ètics i religiosos, com en Zolotoj uzor ‘La randa d’or’, 1926 i Dom v Passy ‘La casa de Passy’, 1935 És autor de diverses biografies literàries, i traduí en vers al rus la Divina Comèdia de Dant

L’obra no té la forma tradicional sentències breus, ans desenvolupa diversos temes Argumenta contra algunes idees acceptades aleshores comunament retribució divina, avantatges pràctics de la saviesa, etc, denuncia les injustícies socials i proclama tant la vanitat de tot i la impossibilitat d’aconseguir la felicitat absoluta en vida i després de la mort com la necessitat de guardar el terme mitjà en tot i d’acontentar-se amb la pròpia sort El llibre tingué dificultats d’acceptació en el cànon jueu