Resultats de la cerca
Es mostren 4106 resultats
Grupo Deportivo Sémolas Espona
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Club de basquetbol de Terrassa.
Tot i que fou creat la temporada 1960-61, agafant el nom de l’empresa que el patrocinava, el club com a tal fou creat en la primera postguerra en el si del Frente de Juventudes local Organitzava totes les competicions escolars i locals La temporada 1943-44 inscriví un equip sènior a les competicions federatives Posteriorment participà com a Frente de Juventudes i després com a CB Juventudes San Fernando La temporada 1959-60 aconseguí l’ascens a l’aleshores denominada primera divisió estatal, immediatament inferior a la semiprofessional Lliga estatal, i la següent fou quan es…
Club Bàsquet Cervera
Arxiu Fundació Bàsquet català
Basquetbol
Club de basquetbol de Cervera.
Fundat el 1953, debutà en el campionat provincial de Lleida La temporada 1958-59 es proclamà campió provincial i aconseguí l’ascens al trofeu Gonzalo Aguirre Jugava al collegi dels Pares Claretians Durant la dècada de 1960 l’equip femení fou una referència del club L’any 1968, dirigit per Francesc Domènech, ascendí a primera divisió estatal femenina Entre el 1971 i el 1979 es mantingué a segona divisió estatal Des del 1976 jugà al nou pavelló d’esports Al final dels anys setanta l’equip femení desaparegué per falta de patrocinador El 1980 creà l’escola de bàsquet El…
Club Gimnàstic de Tarragona
© CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA
Esport general
Entitat esportiva fundada el 1886 a Tarragona, popularment coneguda amb el nom de Nàstic.
És considerat el club poliesportiu més antic de l’Estat espanyol Tot i ser conegut per la pràctica del futbol, començà practicant gimnàstica, impulsat per dotze antics membres del Gimnàs de Tomàs Martí La seva primera denominació fou Club Gimnasio i el primer president, Joan Estilles Portal Inicialment fou un club privat i elitista, el 1893 adoptà el nom de Club Gimnástico i el 1898 s’obrí a la lliure inscripció de socis Al final del segle XIX les primeres activitats que es practicaren, a part de la gimnàstica, foren l’esgrima 1890 --amb secció oficial entre el 1902 i el 1911--, el frontó…
,
basc
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada al País Basc.
A l’Estat espanyol és parlat al centre i a llevant de Biscaia, en una petita zona d’Àlaba, a tot Guipúscoa i al nord de Navarra a l’Estat francès, al departament dels Baixos Pirineus Pirineus Atlàntics, Lapurdi Labourd, Baixa Navarra i Zuberoa Soule L’entrada en massa d’immigrats de parla castellana, sobretot des de la Guerra Civil de 1936-39, ha facilitat el bilingüisme, que, d’altra banda, ja tenia arrels antigues, bé que no sempre de la mateixa intensitat i característiques Els límits de la zona de parla basca no coincideixen, doncs, amb el que hom anomena País Basc Malgrat tot, hom pot…
cinina
Biologia
Botànica
Hormona vegetal caracteritzada per la seva activitat estimulant de la divisió cel·lular.
La cinina natural més coneguda és la cinetina, però l’activa acció estimulant d’alguns extrets naturals, com la llet de coco, sobre la divisió cellular és també deguda a substàncies d’aquesta mena Les cinines deriven de l’adenina
cantó
Geografia
Divisió administrativa de la República Francesa superior al municipi i inferior a l’ arrondissement
o districte.
Aquesta divisió fou vigent a Catalunya durant la ocupació napoleònica des del 1810
gamma
Heràldica
Peça composta resultant de la unió d’un cap amb la primera divisió d’un escut dextrat.
Si hom fa la unió del cap amb la segona divisió d’un escut sinistrat obté la gamma sinistra
partició
Heràldica
Mena de divisió del camper de l’escut, que resulta de dividir-lo amb una sola línia.
Hi ha la partició ordinària , que pot ésser de dues classes partició igual, regular o principal , que resulta de dividir el camper en dues meitats iguals partit, truncat, tallat i trinxat, i partició desigual o irregular , quan la divisió no resulta igual sinistrat i dextrat, i la partició extraordinària , formada per una línia que no és resta i és difícil de blasonar semitruncat, semipartit cap a la punta i semitruncat, etc
esquizogènesi
Biologia
Tipus de reproducció per divisió en què l’individu unicel·lular dóna, per escissió simple del seu cos en dues parts, dos nous individus.
És un tipus de divisió característica dels esquizòfits
grup irregular
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom amb què alguns teòrics de la música designen aquells grups de figures que impliquen una divisió de la unitat mètrica que les inclou -compàs, temps, divisió del temps, etc.- diferent de la que prescriu l’indicador mètric de la peça.
Els exemples més comuns són el doset, el treset, el siset, etc A la partitura, s’indica amb una xifra -sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal a sota o a sobre del grup- que determina la nova divisió La figura que representa cada una d’aquestes noves divisions és, en general, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell L’ús d’aquesta notació no es generalitzà fins al segle XIX, però amb anterioritat existien nombrosos exemples d’interpretació irregular de grups amb notació regular El cas més freqüent és l’acomodament de ritmes binaris a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina