Resultats de la cerca
Es mostren 721 resultats
Maria del Vilar Vilà i Bota
Arqueologia
Arqueòloga i historiadora de l’antiguitat.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1982, de la qual és docent des de l’any 1974, i on imparteix història antiga Ha participat en diversos treballs d’excavació, i des del 1978 dirigeix les excavacions arqueològiques del poblat ibèric de Montbarbat Lloret de Mar-Maçanet de la Selva, la Selva És autora de nombrosos estudis centrats en l’arqueologia del món ibèric, entre els quals cal fer esment de La ciudad romana de Blandae carta arqueológica de la comarca de la Selva 1983 i Montbarbat, 1978-1986 1996, en collaboració
Ignasi Garcés i Estalló
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’antiguitat.
Doctorat per la Universitat de Barcelona 1991, s’hi incorporà com a docent l’any 1987 Ha participat en excavacions de diferents jaciments ibèrics, com el del tossal de les Tenalles Sidamon, Pla d’Urgell, el de la fortalesa dels Vilars Arbeca, les Garrigues i el dels Missatges Tàrrega, Urgell i ha dirigit excavacions a la ciutat romana de Iesso Guissona, la Segarra És autor de nombrosos estudis sobre la cultura ibèrica i el procés de romanització, i ha estat comissari de l’exposició Indíbil i Mandoni reis i guerrers Ajuntament de Lleida, 1996
Universitat Cardenal Herrera
Universitat privada creada el 1999 per la Fundació Universitària San Pablo.
Situada als termes municipals de Montcada i Alfara del Patriarca l’Horta, és un centre docent d’inspiració cristiana, basada en l’ideari de l’Associació Catòlica de Propagandistes La universitat és gestionada per un patronat El primer rector de la institució és José Luis Manglano de Mas El centre imparteix titulacions en les àrees de tecnologia, ciències de la salut i ciències socials i jurídiques Amb la collaboració de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, creà l’Institut de Drogues i Conductes Addictives Per al curs 2005-06, oferia 26 titulacions
Herbert Charles Brown
Química
Químic nord-americà d’origen anglès.
De molt jove emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Chicago, on es doctorà el 1938 Des del 1947 fins a la jubilació la seva carrera docent es desenvolupà a la Universitat de Purdue Indiana El 1979 compartí el premi Nobel de química amb G Wittig pels seus treballs sobre el bor, el tetrahidroborat de sodi i altres agents reductors avui emprats en la indústria farmacèutica, i la síntesi dels derivats orgànics del bor borans Codirigí la recerca del projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba nuclear
Elías Arizcuren Cabezas
Música
Violoncel·lista basc.
Estudià amb el seu pare i posteriorment ho feu amb Gaspar Cassadó, André Navarra i Sándor Vègh L’any 1969 fundà a Amsterdam el Trio Mendelssohn, amb el qual enregistrà diversos discos La seva tasca docent, realitzada entre d’altres centres al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i l’Alta Escola de Música d’Utrecht, inclou un mètode en vídeo sobre la tècnica del violoncel, editat l’any 1981 El 1989 fundà a Girona el Conjunto Ibérico, octet de violoncels amb seu a Amsterdam Ha escrit diverses obres sobre la història del violoncel
José Cubiles
Música
Pianista espanyol.
Estudià al Conservatori de Madrid, i posteriorment ho feu a París Després de realitzar diverses gires de concerts arreu d’Europa, tornà a Espanya A partir del 1916 exercí com a docent al Conservatori de Madrid, centre del qual més tard fou director, i enregistrà diversos discos amb obres d’autors espanyols clàssics i contemporanis, especialment d’I Albéniz, E Granados, J Turina i M de Falla, de qui el 1916 estrenà Noches en los jardines de España En el terreny de la música de cambra acompanyà sovint Jacques Thibaud i Gaspar Cassadó
Manuel Barrueco
Música
Guitarrista cubà, nacionalitzat als Estats Units.
Després d’haver realitzat els seus estudis al Conservatori de l’Havana, el 1974 obtingué el primer premi del Concerts Artists Guild Award, fet que li permeté debutar a Nova York A l’Amèrica del Nord estrenà el concert de Takemitsu sota la direcció de Seiji Ozawa, i a partir d’aleshores ha estat un gran impulsor de la música contemporània per a guitarra Ha estat el fundador del departament de guitarra de l’Escola de Música de Manhattan de Nova York, on ha impartit classes, i ha combinat la tasca docent amb la concertística
József Réti
Música
Tenor hongarès d’origen romanès.
Estudià piano i composició al conservatori de la seva ciutat natal i el 1948 inicià la seva formació com a cantant El 1953 fou contractat per l’Òpera de Budapest, on sobresortí especialment en els principals papers d’òperes de WA Mozart, G Rossini, G Donizetti i G Puccini Destacat tenor líric, obtingué grans èxits també en concerts com a intèrpret de lieder El 1964 inicià la seva tasca docent a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de la capital hongaresa, on fou professor de cant Deixà alguns enregistraments fonogràfics, posteriorment reeditats en disc compacte
Escola Catalana de l’Esport
Esport general
Entitat esportiva que depèn del Consell Català de l’Esport i de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.
Fou creada l’any 1982 amb l’objectiu de regularitzar i d’homogeneïtzar la formació de tècnics d’esport a Catalunya A la pràctica, però, no fou fins l’any 1994 que es regulà la formació i les titulacions dels tècnics de l’àmbit de les activitats físiques, esportives i especials Actualment la seva finalitat principal és promoure les activitats de formació i és el centre docent autoritzat pel Departament d’Educació de la Generalitat amb competència per a impartir i autoritzar la formació i els ensenyaments esportius
Col·legi de la Trinitat
Col·legi per a formació dels frares trinitaris fundat a Barcelona el 1675, d’acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes.
Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels S'hi començà a ensenyar el 1685, i s’hi cursava filosofia i teologia La meitat dels seus alumnes havia d’ésser del convent trinitari de Barcelona i l’altra meitat de la resta de convents de la província, és a dir del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupillatge Tenia un cos docent de deu frares i s’extingí el 1674
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina