Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
José Maria Eça de Queirós
José Maria Eça de Queirós
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista portuguès.
Estudiant a Coïmbra, es vinculà al grup contrari a l’estètica del Romanticisme conservador en la polèmica coneguda per la “Qüestió de Coïmbra”, de la qual nasqué la moderna literatura portuguesa Participà en les Conferències Democràtiques del Casino de Lisboa 1871, punt de partença del socialisme portuguès Diplomàtic des del 1869, visqué quasi sempre fora de Portugal A París es posà en contacte amb el simbolisme La seva obra mostra una etapa realista, sota la influència de Proudhon, la crítica religiosa de Renan i Feuerbach, el positivisme de Comte i, en l’aspecte literari, Flaubert…
Lluïsa Julià i Capdevila
Literatura catalana
Crítica literària i assagista.
Es doctorà amb un estudi sobre Joaquim Ruyra, sobre el qual ha publicat diversos llibres, Ruyra, inèdit 1991, Joaquim Ruyra, narrador 1992, Epistolari de Joaquim Ruyra 1995 i Biografia de Joaquim Ruyra 1995, premi d’assaig Quima Jaume i Ruyra l’home i la seva imatge 2010 També ha estat comissària de l’“Exposició Joaquim Ruyra” amb motiu de l’any Ruyra 2003 Ha publicat estudis sobre Prudenci Bertrana, Joaquim Folguera i Miquel Llor, sobre el qual escriví l’assaig Laura a la ciutat dels sants 1992 Però el seu treball destaca per la investigació sobre escriptores amb la voluntat de…
,
Lluís Galiana i Cervera
Literatura catalana
Poeta, prosista i erudit.
Vida i obra Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis de València i Oriola Autor d’una obra extensa —majoritàriament perduda— a pesar de la seva curta vida, publicà comentaris a obres de fray Luis de León València 1765 i fray Luis de Granada València 1769 i 1771, i mantingué una variada correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre qüestions lingüístiques, literàries iculturals L’epistolari fou publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1924 És destacable la…
Biblioteca Pública de València
Biblioteca que depèn de la Generalitat Valenciana, fundada el 1979 i amb seu al Creuer de l’Antic Hospital de València.
En fou l’antecessora, i el nucli principal, l’antiga Biblioteca Municipal de València, que depenia de l’ajuntament i que teniua la seu a la casa de la ciutat Adquirí l’estatut de biblioteca pública al principi del s XX Gràcies a la gestió del bibliògraf Josep-Enric Serrano i Morales foren aconseguits donatius importants de colleccions especialitzades el 1905 hi fou incorporada la de Joan Churat i Sauri 1835-94, i el 1907 la de Salvador Sastre i Nadal 1848-1905, d’uns 1 600 volums cadascuna, en general d’edicions rares i antigues El mateix Serrano i Morales llegà la seva biblioteca, que fou el…
Jaume Salvà i Riera
Historiografia catalana
Historiador.
El 1916 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a la Universitat de Madrid 1917 amb la tesi Derecho de familia en Mallorca 1918 El 1945, fou elegit corresponent de la Real Academia de la Historia i, el 1964, acadèmic numerari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma El 1947, fou nomenat president de la Comissió Provincial de Monuments de Balears President de la Societat Arqueològica Lulliana 1971-78, el 1981 fou elegit president de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma Pel que fa a la seva tasca com a historiador, collaborà en la Historia de…
Jaume Sobrequés i Callicó

Jaume Sobrequés i Callicó
© Universitat Catalana d’Estiu
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Fill de Santiago Sobrequés i Vidal , es llicencià 1965 i doctorà 1970 en història a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història medieval des del 1966 Més tard passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és catedràtic d’història de Catalunya Des del 1969 ha estat conservador de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona , i director 1981-84 i després coordinador del pla de museus de l’Ajuntament de Barcelona 1984-87 Ha estat membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1993-2000, dins la qual ha estat vicepresident i president de la Comissió de Cultura i Museu…
Joan Sales i Vallès

Joan Sales i Vallès
Literatura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Escriptor i editor.
Llicenciat en dret 1932, milità al Bloc Obrer i Camperol i al PSUC Durant la Guerra Civil de 1936-39 lluità als fronts de Madrid i d’Aragó Exiliat el 1939 a França, el 1942 s’establí a Mèxic i hi treballà com a linotipista Fou redactor en la revista Full Català , precedent de Quaderns de l’Exili , de la qual fou fundador 1943-47 i editor, juntament amb F de Pol, R Galí, A Artís-Gener, P Calders, V Riera Llorca i JM Ametlla Edità, amb estudis i anotacions, L’Atlàntida , Canigó , La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres 1947 El 1948 tornà a Catalunya i s’…
, ,
Giovanni Pico della Mirandola
Filosofia
Filòsof humanista, senyor de Mirandola i comte de Concordia.
Estudià dret canònic a Bolonya 1477-78 i filosofia aristotèlica a Pàdua 1480-82, on el jueu Elia del Medigo l’inicià en la mística d’Averrois Conegué els ambients humanistes i científics de Màntua, Ferrara, Pavia, París i Florència, on fou protegit per Lorenzo el Magnífic, el qual, a insinuació seva, hi cridà Girolamo Savonarola A Florència entrà en contacte amb el grup platònic de Marsilio Ficino i inicià un fecund epistolari amb l’humanista venecià Ermolao Barbaro Després d’una ressonant aventura amorosa a Arezzo, el 1486, féu estampar a Roma al final d’aquell mateix any,…
Antoni Simon i Tarrés
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en història el 1978 a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitat història moderna Doctorat el 1983 amb la tesi La crisis del Antiguo Régimen en Girona 1983, des del 1980 és professor en aquesta universitat, d’on des del 1997 és catedràtic Ha seguit diverses línies d’investigació, com la demografia històrica, a la qual dedicà nombrosos articles i llibres, com ara Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya 1995 i La població catalana a l’època moderna 10 estudis 1996 Ha estudiat també la història social Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII , 1986, amb A…
gènere epistolar
Literatura
Modalitat literària basada en la correspondència entre escriptors, o artistes en general, o bé en produccions literàries escrites en forma epistolar però que no formen part d’una correspondència estricta (epistolari).
En aquest sentit és particularment interesant la novella epistolar , molt difosa durant el s XVIII i que encara avui té adeptes Conrearen aquest gènere Richardson, Rousseau, Goethe i Pérez Galdós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina