Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
morera
Branca de morera blanca
© MC
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les moràcies, monoics, de poca alçària, amb fulles dentades i amb flors en espigues curtes i denses.
Les infructescències, anomenades mores , són comestibles La morera blanca M alba , de fulles ovades i glabres a l’anvers i de mores generalment blanquinoses, és oriünda de la Xina, però és naturalitzada en molts indrets i és conreada com a ornamental i per les fulles, que serveixen d’aliment als cucs de seda La morera negra M nigra , de fulles amplament ovatocordades i pubescents a l’anvers i de mores de color purpuri fosc, procedeix de l’Àsia central i és conreada pels fruits i com a ornamental
espígol dentat
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Arbust de la família de les labiades, de 100 cm d’alçària màxima, tomentós i grisenc, amb fulles lanceolades crenades i amb espigues de flors purpúries.
herba presseguera
Notafly (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles lanceolades i de flors rosades arranjades en espigues.
Abunda vora recs, reguerons i corrents d’aigua i en terrenys ruderals humits És astringent i vulnerària
prunel·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, de fulles simples, generalment ovades i crenades, i de flors violades, arranjades en espigues terminals denses.
Les espècies més comunes són la prunella de muntanya Phastifolia i la prunella vulgar Pvulgaris
forcadella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 10 a 50 cm d’alçària, amb fulles lanceolades peloses i amb unes quantes espigues filiformes divergents.
margall
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, atofada, de fins a 60 cm d’alçària, de fulles allargades i d’espigues denses, amb arestes llargues.
Es fa en vores de camins, erms, terrenys fressats, etc
betònica
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 60 cm, de fulles fistonades i tiges simples acabades en espigues compactes de flors purpúries.
Viu en alzinars, rouredes, matolls, etc, de muntanya Antigament planta medicinal de gran prestigi i de nombroses virtuts suposades, és emprada encara en decocció en el tractament d’úlceres
espelta
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Blat de la família de les gramínies, d’espigues planes, dístiques i laxes i de gra dur i blanc, conreat en terrenys pobres de la regió mediterrània.
baleigs
Agronomia
Residus de palla, d’espigues, de gra sense espellofar, que cauen amb el gra en destriar-lo de la palla o que se’n separen amb la baleja.
Els bitllets de l’Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona també va emetre paper moneda durant la Guerra Civil Els decrets municipals del 13 de maig i del 30 de setembre de 1937 establien l’emissió de bitllets en paper de fil d’1, 50 pessetes, d’l pesseta i de 50 cèntims Posteriorment, concretament el dia 2 de desembre de 1937, també es decretà l’emissió de blocs de cartolina que, mitjançant línies de perforació, contenien dos bitllets de 10 cèntims i dos de 15 cèntims Malgrat que cap dels bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona no presenta la signatura de l’autor, s’havia suggerit que probablement Josep Obiols 1894-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina