Resultats de la cerca

De família d’orígen francès, fou advocat de pobres 1839-41 i degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1878-79 i 1880-81 Dins el partit liberal, fou de tendència moderada Fou diputat al Congrés 1863-64, regidor de l’ajuntament barceloní i diputat provincial Fou un dels fundadors de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona El 1868 fou president de l’Ateneu Català

Estudià a Pest i a Viena Establí un llenguatge formal peculiar, que donà naixement a una escola original dins del Modernisme hongarès El seu art es caracteritza per la marcada accentuació dels panys de paret, decorats amb rajoles de majòlica envernissada i amb motius ornamentals populars i orientals Cal destacar-ne el Museu d’Arts Aplicades i el palau de la Caixa d’Estalvis dels Correus, ambdós a Budapest

S'especialitzà en els problemes de previsió i d’estalvi Secretari del Foment del Treball Nacional i conseller adjunt de la Mancomunitat, la seva obra fonamental fou la preparació i fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis 1904 En fou director i hi impulsà tasques socials, sobretot per a la vellesa Publicà Armonías entre el seguro social y mercantil 1914 i Jerarquía de las instituciones de previsión social 1912

Fins el 1962 el Servicio actuà amb diners de la banca privada i de les caixes d’estalvis, i tenia per objecte concedir préstecs per a inversions al camp La llei bancària del 1962 el féu dependre de l’Instituto Nacional de Crédito a Medio y Largo Plazo El 1964 restà subordinat al ministeri de finances, a través de l’Instituto de Crédito Oficial ICO, i el 1995 fou absorbit per Caja Postal

Llicenciat en dret 1839, fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846 degà de la facultat de dret 1871-94 i del Collegi d’Advocats 1859, 1868 i 1870 Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País 1877-83 i la representà en el senat Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del conservatori de València Publicà Elementos de derecho natural 1887-88

El Govern grec i els creditors internacionals arriben a un acord per a un nou rescat a canvi de noves mesures d’austeritat, que consisteixen en una retallada de les pensions del 0,9% de mitjana i una pujada d’impostos per a generar l’equivalent en estalvis del 2% del PIB El 16 de juny, els ministres de finances de la Unió Europea aproven la concessió d’un nou crèdit a Grècia de 8,5 mil milions d’euros

Estudià a Barcelona, on es titulà el 1898 Realitzà la seva millor obra fins els anys vint, influït pel Modernisme català En els habitatges que projectà fou agosarat i profús quant a l’ornamentació i el disseny, en contrast amb el Modernisme historicista neogòtic i neoromànic, en la tradició constructiva del s XIX, dels seus edificis religiosos com ara els convents dels caputxins —destruït— i sobretot de les caputxines, a València Fou arquitecte diocesà, municipal de València i de la Caixa d’Estalvis

Feu estudis de filosofia i lletres i fou directiu de la Caixa d’Estalvis de Barcelona Presidí La Jove Catalunya 1871 i participà assíduament als certàmens literaris de les principals poblacions catalanes Als Jocs Florals de Barcelona guanyà un premi extraordinari 1867, amb la poesia A la immortal Girona , i dos accèssits 1870 i 1883 Collaborà amb composicions poètiques, especialment de caràcter religiós, a La Renaixença , el Calendari Català i Lo Gai Saber , entre altres publicacions Escriví el text de la sarsuela La fiesta de aldea

Estudià arquitectura a Barcelona i es titulà el 1915 Fou arquitecte municipal de la Roca 1916, Argentona 1916, Mataró 1918 i Vilassar de Dalt 1919 És autor, a Mataró, del mercat de la plaça de Cuba, del Velòdrom i de l’antic teatre Bosque després teatre Monumental Féu també diverses obres per a la Caixa d’Estalvis de Mataró i nombrosos xalets a la comarca del Maresme Fou professor a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i cap dels bombers d’aquesta ciutat 1917-59

L’assemblea general de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona aprova un relleu de la cúpula directiva provocat per la renúncia de Joan Antoni Samaranch a la presidència de la Caixa per raons d’edat té 78 anys Samaranch és designat president honorífic de l’entitat, mentre que la presidència és assumida per Josep Vilarasau, fins ara director general A partir d’avui, la direcció general de la Caixa serà compartida per Isidre Fainé i Antoni Brufau, tots dos integrants de l’equip directiu de l’entitat els darrers anys