Resultats de la cerca
Es mostren 933 resultats
Manuel Vilà i Olesa
Metge.
Es consagrà a la lluita antipalúdica al delta de l’Ebre i demostrà científicament la presència de la malaltia anomenada kala-azar 1913 Dirigí la revista El Estandarte Católico , de Tortosa Un excés de treball li provocà una malaltia greu que l’obligà a retirar-se
bromometria
Química
Procediment volumètric d’anàlisi de substàncies reductores basat en l’ús d’una solució patró de brom elemental com a agent valorant, oxidant (potencial normal de reducció = +1,07 V).
Són emprades en l’anàlisi solucions de brom en àcid clorhídric concentrat 20-22%, en bromur de potassi 1 M o en àcid acètic glacial dissolvent, aquest, de preferència per a les bromometries de substàncies orgàniques, les quals, en general, hi són també solubles, més estables que les solucions en aigua, però d’estabilitat també reduïda, i això fa que la bromometria sols sigui emprada en forma limitada Això no obstant, té aplicacions diverses en medis d’acidesa feble o bàsics, en els quals el poder oxidant del brom supera el del bromat Les bromometries són dutes a terme per…
estannat
Química
Qualsevol compost d’estany on aquest actua amb una valència o nombre d’oxidació -4.
D’estructura poc definida, hom els pot obtenir a partir del clorur d’estany II en presència d’un excés de bases L’estannat potàssic K 2 SnO 3 3H 2 O i l’estannat sòdic Na 2 SnO 3 3H 2 O són emprats en tintoreria i impressió
poder amilolític
Química
Capacitat de les preparacions enzimàtiques a base d’amilases de produir amilòlisi.
És expressat sovint indicant quantes vegades el producte permet de liquidar o de transformar en sucres el propi pes de midó a temperatura i en un temps determinats El poder amilolític sol disminuir amb el temps d’emmagatzematge i per acció de temperatures elevades i d’excés d’àcid
amilograma

Amilogrames tipus: activitat (ALFA)-amilàsica alta (a), mitjana (b) i deficient (c)
© fototeca.cat
Alimentació
Gràfic obtingut amb l’amilògraf.
Posa en evidència el grau d’intensitat de l’activitat α-amilàsica de les farines de blat o de sègol, permetent així de preveure les pertorbacions que es produiran en el procés de panificació com a conseqüència d’un excés o d’un defecte d’aquesta activitat enzimàtica
oxidació d’Oppenauer
Química
Reacció inversa a la reducció de Meerwein-Ponndorf-Verley, que permet l’oxidació, en condicions suaus i amb molt bon rendiment, d’alcohols primaris i secundaris a aldehids i cetones, respectivament.
Es basa en la transferència d’hidrur des d’un alcòxid, format in situ per reacció entre l’alcohol a oxidar i el tert -butòxid d’alumini, a una cetona, generalment la ciclohexanona, que actua com a acceptora d’hidrur i és present en gran excés en el medi de reacció
iodatometria
Química
Mètode d’anàlisi volumètrica que fa ús d’una solució valorant de iodat de potassi, que és un oxidant relativament fort i té qualitats de patró primari.
Hom empra com a indicador el midó o bé un petit volum d’un solvent orgànic immiscible amb l’aigua, com el tetraclorur de carboni La iodatometria és emprada per a valorar una gran varietat de substàncies reductores i, en presència d’un excés de iodur, serveix també per a valorar àcids
blima
Fitopatologia
Malura de la vinya consistent en l’avortament de la flor.
La blima pot ésser efecte d’una malaltia raquitisme, clorosi, antracnosi maculada, atacs successius de míldiu i d’oïdi però més sovint és produïda per una anormal constitució de la flor, o bé per un excés de vegetació, o també per l’efecte d’humitats i boires, durant l’època de floració
anàlisi de sòls
Agronomia
Mètode per a esbrinar les característiques fisicoquímiques i defectes principals dels sòls, estat de fertilitat de les terres en relació amb els tres elements principals (nitrogen, fòsfor i potassi), proporció de sorra (granada i fina), argila i humus, poder absorbent, etc.
També poden ésser determinats problemes especials salinitat, excés de sodi, toxicitat de certs elements Les anàlisis de sòls dutes a terme han d’ésser de cinc ordres anàlisi mecànica, física, fisicoquímica, química i biològica Aquestes dades i els exàmens dels perfils de la terra i grau de cohesió, permeten d’aconseguir un adobament escaient
concert de cambra
Música
Concert per a un o més solistes, en combinació amb un grup de cambra.
Al segle XX, compositors com I Stravinsky s’emmirallaren en obres del Barroc concerto grosso per a cercar sonoritats allunyades de l’excés de volum sonor del postromanticisme o l’impressionisme Dumbarton Oaks , per exemple, remet a JS Bach Des de l’òptica dodecatònica, A Berg o A Webern compongueren obres de característiques semblants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina