Resultats de la cerca

Adquirí la primera formació musical amb el seu pare Després estudià filologia clàssica a Breslau, activitat que compaginà amb els estudis d’orgue sota el mestratge de M Brosig Exercí com a professor de gramàtica, fins que el 1887, quan s’establí a Berlín, deixà la seva antiga feina i començà a publicar articles de temàtica musical sota el pseudònim d’Erich Reinhardt Compongué obres per a cor i repertori d’orgue Cal destacar la seva figura per la importància que tingueren els estudis sobre l’obra de JS Bach -els resultats dels quals foren publicats a Berlín el 1912- i sobre la…

Especialitzat en estil lliure, fou dues vegades subcampió d’Espanya, un cop campió de Catalunya de 100 m lliure i vint-i-quatre internacional amb Espanya Fou entrenador al Club Natació Lleida en dues etapes 1979-85 i 1995-99 i, a la Federació Catalana de Natació, tècnic del Centre de Tecnificació de Lleida 1985-87 i 1995-99 i secretari de la Comissió Tècnica 1995-99 A la Reial Federació Espanyola de Natació RFEN exercí com a director de competicions estatals i internacionals 1985-2010, i també com a director tècnic del CAR de Madrid 1987-91 i com a seleccionador espanyol júnior…

Cinturó negre vuitè dan, es proclamà campió d’Espanya cinc vegades consecutives 1979-83 El darrer any també fou campió del món del pes mitjà 83 kg, categoria en què assolí una medalla de bronze mundial 1981 Conquerí diversos trofeus internacionals i fou designat millor esportista espanyol 1982, 1983 Abandonà l’alta competició per exercir com a entrenador i seleccionador estatal, càrrec que exercí en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Treballà com a director d’organització del COOB 92, fou professor de l’Escola Nacional d’Entrenadors del COE i dirigí el programa de detecció de…

Doctor en medicina, exercí de metge a Inca És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells

Exercí a Barcelona El 1845 publicà un atles historicobibliogràfic de les ciències mèdiques Las ocho épocas

En morir aquest 999, exercí la regència del seu fill Alfons V juntament amb el comte gallec Menendo González

L’any 1928 es traslladà a Barcelona, on acabà el batxillerat, i el 1930 inicià la carrera de medicina Durant la Segona República freqüentà ambients catalanistes i exercí el periodisme al Xut 1930 i La Jornada de Lleida 1931 El 1933 fundà la revista quinzenal catalanista Clarí a la seva vila natal Llicenciat el 1936 per la Universitat Autònoma de Barcelona , fou deixeble d’ Emili Mira la influència del qual el decantà envers la psiquiatria Mobilitzat durant la Guerra Civil Espanyola, exercí de metge militar en el bàndol republicà a València i posteriorment a Xixona,…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1887, i més tard ensenyà A l’Exposició Universal de 1888 construí el pavelló de Sevilla Marxà a Xile el 1889 contractat pel govern d’aquell país per dirigir les obres públiques Fou un dels creadors de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile 1897, on fou professor, i també exercí a l’Escola de Belles Arts i a la Universitat de Xile En mèrit al seu treball, el 1937 la Universitat Central de Santiago i la Universitat Catòlica de Santiago li feren un homenatge en motiu dels 50 anys de l’…

Estudià al Reial Collegi de Cadis i es graduà en medicina, especialitzat en cirurgia Ingressà a la Reial Armada, on exercí com a professor El 1787, s’establí a Montevideo i després d’un breu període de dos anys a la Península, per ordre reial el 1789 tornà a partir a l’Uruguai Ocupà diferents càrrecs, entre els quals cal subratllar el de cirurgià del regiment d’infanteria, metge de l’Hospital de la Caritat, tinent del Protomedicat Participà en la defensa per a contenir les invasions angleses Marxà a l’Argentina, on, el 1810, s’establí Hi exercí com a cirurgià del…

D’origen humil, deixà inacabats els estudis Exercí com a periodista Militant del Front Revolucionari per a l’Alliberament de Timor Oriental FRETILIN, el 1978 n'assumí el lideratge de la branca armada, i el 1988, la presidència del Consell Nacional de Resistència Maubere nom amb què es designen a si mateixos els timoresos Condemnat el 1992 a cadena perpètua, després del triomf independentista en el referèndum d’autodeterminació de Timor Est 1999 fou posat en llibertat Esdevingué president del nou estat després d’aconseguir el 82% dels vots en les eleccions a la presidència de l’…