Resultats de la cerca
Es mostren 1442 resultats
Pierre Jean de Béranger
Literatura francesa
Poeta francès romàntic.
Es trobava a la misèria quan inicià la composició de cançons escrites sobre tonades populars, que després anà aplegant en reculls Chansons, 1816-31 Plenes d’agilitat, però sovint massa fàcils, derivaren cap a una sàtira política contrària a la monarquia de la Restauració i favorable als Bonaparte Obtingué una gran popularitat i la consideració dels grans escriptors romàntics
Lluís Martí i Xamena
Història
Dirigent republicà.
Del Partit d’Unió Republicana, en diverses ocasions fou redactor en cap del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1899, fou un fervent partidari de la conjunció republicanosocialista creada en 1910-11 Molt relacionat amb Barcelona, fou sempre molt favorable al catalanisme Principal organitzador a Mallorca del Bloc Assembleista, el 1917 s’uní al regionalisme mallorquí
Tomàs Seguí i Seguí
Història
Economia
Socialista.
Fou el principal organitzador i dirigent de la Federació Obrera d’Esporles, fundada el 1918 Aconseguí d’ésser elegit regidor el 1920 i posteriorment, en proclamar-se la Segona República, fou alcalde 1931-33 Formà part del comitè provincial de la Federació Socialista Balear i mantingué una posició favorable a l’entesa amb els comunistes en 1934-36
àrea virtual
Biologia
Part de la superfície terrestre on les condicions ecològiques (clima, sòl, etc) permeten la vida d’un tàxon determinat.
Ordinàriament, l’àrea virtual és més gran que l’àrea efectiva, car hi sol haver localitats ecològicament favorables que han resultat inaccessibles o, també, en localitats d’ambient favorable de tàxon pot ésser eliminat a causa de la competència d’organismes més poderosos La introducció artificial d’una espècie té esperança d’èxit quan és feta dins l’àrea virtual corresponent
Restitució dels noms franquistes a la ciutat d’Alacant
L’Ajuntament de la ciutat d’Alacant torna a collocar les plaques amb els noms franquistes que havia fet retirar La mesura és conseqüència de la decisió favorable de la jutgessa al recurs presentat pel PP en contra de la resolució del consistori, dominat pels partits d’esquerra El canvi de nom afecta uns quaranta-cinc carrers i places de la ciutat
rehabilitació
Dret penal
Reintegració legal d’un reu a la vida normal, amb la restitució de tots els drets i les dignitats de què fou privat com a conseqüència de la condemna.
El codi vigent a l’Estat espanyol comporta la cancelació dels antecedents penals i pressuposa, com a condicions, que hagi transcorregut, després d’ésser extingida la condemna, el termini establert per a cada delicte, que hom hagi satisfet, fins on sigui possible, la responsabilitat civil i observat un bon comportament, tot avalat per l’informe favorable de l’autoritat sancionadora
Carles I de Romania

Carles I. de Romania
© Fototeca.cat
Història
Rei de Romania (1881-1914).
Príncep de Hohenzollern-Sigmaringen Amb l’ajut de Napoleó III i amb l’oposició de Rússia, Turquia i Àustria, fou elegit príncep 1866 El 1877 aprofità la guerra russoturca per a independitzar-se de Turquia i proclamar-se posteriorment rei En esclatar la guerra del 1914, es mantingué neutral, contra l’actitud del consell de la corona, favorable als aliats
Lluís de Valencià
Història
Història del dret
Jurista i cavaller.
Fou capità de la Coronela de Barcelona, i lluità contra la invasió francesa del 1697 Més tard es mostrà favorable a la causa austriacista, i assistí a les corts presidides pel rei arxiduc Carles III 1705-06 Publicà obres jurídiques sobre institucions i càrrecs públics catalans i un Summari discurs aont se prova ésser inexigible i nociva la contribució del batalló 1651
Pèire Pau
Literatura
Poeta occità.
Favorable als caps de la Marsella secessionista, després de l’assassinat de Casaus 1596 es posà al costat dels dirigents imposats per Enric IV Edità les obres de Belaud de la Belaudièra 1595, que féu seguir pels seus propis poemes La barbolhada i L’antonada inèdit La seva poesia, caracteritzada per la verbositat i l’habilitat, no té, però, gaire volada
rigorisme
Cristianisme
Sistema o doctrina moral que tendeix a assegurar la validesa de l’obligació en qualsevol dels casos.
Així, segons el rigorisme, en cas de dubte sobre la licitud moral d’una acció o omissió, hom s’ha d’abstenir d’acomplir l’acció o incórrer en l’omissió, encara que l’opinió més probablement encertada sigui favorable a llur licitud Oposat al laxisme, fou defensat, al s XVIII, pels jansenistes i condemnat, en la seva forma més radical, per Alexandre VIII 1690
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina