Resultats de la cerca
Es mostren 4196 resultats
draper | drapera
Oficis manuals
Venedor de draps o teixits de llana.
Era conegut per botiguer si venia exclusivament teixits a la menuda, i per mercader si ho feia a l’engròs
terral
Meteorologia
Dit del vent que bufa de la terra cap a la mar, des del vespre fins a mig matí.
És degut al refredament de la terra respecte a la mar, durant la nit Feia un terral fresc i seguit Vent terral
La Klaka
Publicacions periòdiques
Esport general
Publicació esportiva, humorística i satírica editada setmanalment a Mataró des del 1924.
Feia el seguiment dels equips esportius del Maresme Utilitzava un to humorístic Polemitzà amb la revista Mataró Deportiu Tingué una vida efímera
Enlil
Mitologia
Déu de la terra en el panteó sumerioaccadi.
Conegut també per Bel, regia la vida dels homes i feia respectar les lleis El seu lloc principal del culte era a Nippur
pancaritat
Història
A Porreres (Mallorca) repartiment de pa que a les cases riques hom feia als pobres del poble el dissabte de Pasqua.
dissabte
Conjunt de les operacions necessàries per a fer la neteja a fons d’una casa, que tradicionalment hom feia en dissabte.
foc grec
Química
Substància inflamable composta probablement de salnitre, fòsfor i calç viva, la qual feia que cremés espontàniament en contacte amb l’aigua.
Inventat per Callínic s VII, fou usat pels bizantins en les lluites navals
dijous de les Comares
Folklore
Segon dijous abans de carnestoltes, en què la qui havia estat comare o padrina aquell any feia un obsequi al compare.
ferma
Història del dret
En dret català antic, en el cas d’atorgament d’una escriptura pública on es transmetien béns emfitèutics o feudals (o bé on s’establien garanties que podien afectar o afectaven aquesta mena de béns), lloació o aprovació.
Que, salvant els seus drets, hi feia constar al peu del document llur senyor, tant per ell mateix com per mitjà de batlle o procurador
camamilla de muntanya

Camamilla de muntanya
Simonjoan (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de rizoma perenne, tija ascendent i fulles lanceolades, dentades, i flors en capítols blancs, reunides en corimbe simple.
Viu en prats i llocs humits del Pirineu Hom en feia servir el rizoma polvoritzat com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina