Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
Orfeu
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
La importància d’Orfeu amb relació a la música té un doble vessant d’una banda, la seva posició dins la mitologia grega, que en subratlla els vincles amb aquest art de l’altra, el personatge literari i el mite que l’acompanya en la tradició musical a partir del Renaixement Quant al primer aspecte, les fonts gregues el fan procedir de Tràcia Segons algunes versions, era fill d’Eagre, rei d’aquest país, i la musa Polímnia, i segons d’altres, d’Apollo i de la musa Callíope La seva reputació provenia de les seves extraordinàries aptituds musicals és representat sempre amb una cítara, amb les…
Arnold Schönberg

Arnold Schönberg
© Fototeca.cat
Música
Compositor austríac.
Estudià contrapunt amb Avon Zemlinsky, i les seves obres són molt influïdes per Brahms i per Wagner Les seves primeres composicions, Die verklärte Nacht ‘La nit transfigurada’, 1899 i els Gurrelieder 1901 desorientaren el públic i la crítica Amb Pelléas et Mélisande 1902 inicià l’escriptura tonal, que s’intensificà en la Simfonia de cambra 1906 i en el Segon Quartet de corda 1908 Juntament amb els seus deixebles ABerg i AWebern formà l’anomenada escola de Viena Des del 1908 fins al 1913 escriví una sèrie d’obres expressionistes on renuncià a la tonalitat com a principi constructiu Les més…
Marc Ulpi Trajà

Cap de Marc Ulpi Trajà, al museu de Sousse
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (98-117).
Nascut a Hispània, d’una família pertanyent a l’ordre senatorial Recorregué normalment els diversos graus de la carrera dels honors i obtingué el consolat 91 a trenta-vuit anys General de professió — molt popular entre les legions occidentals i legat de la Germània Superior — , fou adoptat per Nerva 96, i el succeí a la seva mort 98 Un dels seus principals collaboradors havia estat el seu conterrani Licini Sura Plini el Jove fou després un dels seus assessors Amb Trajà entrava al Palatium l’element itàlic provincialitzat fou el primer provincià — bé que d’antiga soca itàlica — a atènyer la…
Les bonhomies
Literatura catalana
Recull d’articles periodístics de Josep Carner, provinents dels que va escriure des de Gènova el 1923 i va anar publicant a La Veu de Catalunya.
Publicat l’any 1925 Els textos evoquen i comenten críticament l’experiència personal de l’autor sobre la vida quotidiana a la Barcelona coetània, reflexions de les quals es desprenen uns valors morals exemplars En els quaranta-un articles, l’observació d’ambients, de personatges o d’objectes de cada dia suscita el descobriment de valors de la realitat més pròxima i domèstica que sovint passen desapercebuts Així, de l’observació se n’extreu un ideal de vida feliç, el qual és condicionat per l’acceptació de les coses tal com són, el reconeixement de les pròpies limitacions, l’…
Llibre de cavalleries
Literatura catalana
Novel·la de Joan Perucho publicada el 1957.
Desenvolupament enciclopèdic Relata, en quatre parts, una gran aventura, un viatge que dona sentit a l’existència de Tomàs Safont, el protagonista, jove enginyer industrial ociós, les aficions del qual són la lectura, l’esport, les dames i la història Tot això discretament adobat com una història d’amor, en què l’espectacular vídua Eveline Nikopoulos a la fi és desplaçada, en el cor del protagonista, per la més discreta i submisa Blanca de Salona / Rosaura L’autor juga amb el temps i l’espai, i els transforma per contrastar l’obscur present de Catalunya amb la seva passada esplendor Així, el…
Pedra de tartera
Literatura catalana
Novel·la de Maria Barbal, publicada el 1985.
Des d’una porteria de Barcelona,↑ Conxa recorda la seva vida de dona que ha treballat durament d’ençà de la seva infantesa, en un poblet del Pallars es tracta d’una vida corrent i dura, que la guerra va marcar de manera tràgica La novella es divideix en tres parts i a la primera Conxa recorda la seva infantesa i joventut cinquena de sis germans, a tretze anys, va deixar la seva família i una vida d’escarràs, per anar viure a la casa d’uns oncles, sense fills, per tal d’ajudar-los El moment més feliç de la seva vida és marcat per la coneixença de Jaume, un noi emprenedor, del qual…
L’adolescent de sal
Literatura catalana
Novel·la de Biel Mesquida (1975) que denuncia la societat dels anys setanta sota la perspectiva exaltada d’un adolescent.
Desenvolupament enciclopèdic Un jove mallorquí analitza la seva crisi de consciència burgesa a través de l’escriptura esparsa de proses i poemes que mostren la repressió, el desig de llibertat i la descoberta de l’amor i el plaer El noi lluita des de les seves contradiccions per eliminar els vells prejudicis i transformar la societat La mateixa obra i la seva formalització es presenten com un acte de rebellia contra l’establert El text actua com a revulsiu contra el catolicisme, l’opressió policial, la societat basada en la unitat familiar i el sentit pragmàtic de la riquesa El jove…
Control mèdic del part
Actualment gairebé tots els parts que s’esdevenen en els països desenvolupats tenen lloc sota control mèdic en un centre sanitari Fins fa relativament pocs anys, el part s’efectuava en el mateix domicili de la dona embarassada, perquè es considerava que, en tractar-se d’un procés fisiològic, era lògic que es desenvolupés normalment sense complicacions i, d’altra banda, perquè no hi havia prou centres sanitaris especialitzats on es poguessin supervisar de manera més minuciosa tots els naixements Tanmateix, però, si bé en la immensa majoria dels casos en què el part es practica a casa de la…
Rembrandt
Retrat que féu d’ell mateix el pintor holandès Rembrandt (1606-1669) (Rijksmuseum, Amsterdam)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Harmensz van Rijn, pintor holandès.
Deixeble a Leiden 1621-23 dels pintors italianistes Jacob Isacszoon van Swanenburch i Jacob Symonszoon Pynas El 1624, a Amsterdam, freqüentà el taller de Pieter Pieterszoon Lastman, el qual hom creu que conegué l’art de Caravaggio Aquest mateix any obrí el seu estudi a casa dels seus pares L’any 1631 es traslladà definitivament a Amsterdam Es casà 1634 amb Saskia dona rica que li donà la tranquillitat econòmica i humana i la possibilitat a la seva afecció colleccionista, que morí el 1642 després d’haver-li donat l’únic fill que sobrevisqué, Titus Hom pot parlar de Rembrandt des d’una visió…
Giacomo Leopardi
Giacomo Leopardi
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta italià.
De família noble i d’idees liberals, el 1831 fou diputat per Recanati a l’assemblea nacional de Bolonya De vasta cultura —sabia hebreu, grec, llatí, diverses llengües modernes, etc—, traduí Horaci, Virgili i la Batracomiomàquia admirador de la cultura grega, d’Homer i de Dant, se sentia identificat amb Petrarca hom en publicà una edició de les Rime comentada per Leopardi fou influït per Tasso, Alfieri, Monti i Foscolo La seva amistat amb Pietro Giordani i Antonio Ranieri, el darrer amic, i els amors dissortats —era deformat, impotent i malaltís— marcaren en la seva vida una sèrie de fites,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina