Resultats de la cerca
Es mostren 533 resultats
Louis Armand
Enginyer francès.
Perfeccionà, als ferrocarrils francesos, el tractament de l’aigua d’alimentació de les locomotores i, després de la Segona Guerra Mundial, esdevingué director general i president de la SNCF Fou president de l’Euratom 1957-59 i formà part del consell d’administració de nombroses empreses industrials franceses importants
Companyia del Ferrocarril d’Olot a Girona
Societat creada per a construir i explotar la concessió de la línia d’Olot a Girona obtinguda el 1883 per Domènec Puigoriol.
Cedí els seus drets a The Olot and Gerona Railways Co Ltd el 1909 tornà, però, a recuperar-los Aquesta línia fou inaugurada entre el 1895 i el 1911 El 1963 se'n féu càrrec la companyia estatal dels Ferrocarrils de Via Estreta , que poc temps després la clausurà 1969
Coblença

Plaça de la Ciutat Vella de Coblença, Alemanya
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la confluència del Mosel·la i el Rin.
El seu emplaçament fa que sigui el centre comercial del land , amb un tràfic portuari molt important La seva indústria és derivada principalment de l’agricultura vi, pells, aliments, paper unes altres indústries són les de maquinària, de pianos i del vidre És també un centre turístic Encreuament de ferrocarrils i port fluvial
el Clot del Moro

Detall de la fàbrica de ciment propietat de la companyia Asland, prop de la Pobla de Lillet (Berguedà)
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Antiga colònia industrial nascuda al voltant de la fàbrica de ciment Asland, al municipi de Castellar de n’Hug (Berguedà), uns 2 km al nord de la Pobla de Lillet.
La fàbrica, establerta el 1904, fou una de les primeres dels Països Catalans el 1912 hom construí el ferrocarril que, a través de la Pobla, enllaçava a Guardiola amb els Ferrocarrils Catalans Aquesta fàbrica ocupava uns 200 treballadors i produïa unes 80 000 t de ciment anuals resta tancada des del 1975
Montparnasse
Barri
Barri de París, situat a la vora esquerra del Sena.
Els anys 1910-30 fou centre de la vida intellectual, literària i, especialment, artística, on es trobaren la major part dels membres de l’escola de París Actualment ha esdevingut un centre d’immobles comercials, com, per exemple, l’anomenada torre de Montparnasse, bastida al lloc de l’antiga estació de ferrocarrils
Omaha
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nebraska, EUA, a la vora dreta del Missouri.
És un dels principals centres ramaders del món i un gran nucli d’indústries càrnies També és un destacat mercat de cereals, i hi ha, a més, indústries alimentàries, refineries de plom, equipament per a ferrocarrils i maquinària agrícola Hi és desenvolupat el sector terciari, amb moltes companyies d’assegurances Té universitat
Ciudad Guayana
Ciutat
Ciutat de Veneçuela, al SE de l’estat de Bolívar.
Centre comercial resultant de la fusió de Puerto Ordaz, San Félix, Matanzas, Caruachi i Castillito, a la confluència dels rius Orinoco i Caroní Els darrers anys la població ha experimentat un gran creixement degut a l’expansió econòmica Indústria siderúrgica, química i de la construcció Encreuament de carreteres i ferrocarrils miners Port fluvial i aeroport
Cornelius Vanderbilt
Economia
Financer nord-americà.
Constructor de vaixells de vapor, creà les línies marítimes de Nova York a San Francisco i de Nova York a Le Havre, entre d’altres Després es dedicà a la construcció de vies fèrries, fins al punt que fou anomenat el rei dels ferrocarrils Fundà la Universitat de Nashville Tennessee, que duu el seu nom
Changhua
Ciutat
Capital del hsien de Changhua, Taiwan.
Situada en una cruïlla de ferrocarrils, constitueix un important mercat agrícola Refinatge de sucre i indústria tèxtil Hi té una gran importància el refinatge de sucre De la indústria sobresurt el tèxtil Té dos centres d’ensenyament superior Fundada al s XVI, fins al s XVIII fou el centre econòmic de la regió central de l’illa
la Floresta

Vista de la zona residencial de la Floresta a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), dins la zona muntanyosa, al vessant W de la serra de Collserola.
Sorgí al segon decenni del s XX fou una de les zones residencials projectades per FS Pearson, a tocar de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya SA, seguint el tipus d’urbanització anglesa Inicialment lloc d’estiueig i esbarjo, els anys 1950-70 s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina