Resultats de la cerca
Es mostren 2862 resultats
Guillem Cardona i Pons
Literatura
Glosador.
Autor d’unes Cobles fetes sobre la vinguda de SSMM i real família en Maó el dia 18 de setembre de 1860 Maó 1861 i de moltes gloses
Atlas lingüístic d’Andorra
Atles lingüístic del Principat d’Andorra, confeccionat per Antoni Griera.
Les enquestes foren fetes el 1957, aplicant el mateix qüestionari de l’ Atlas lingüístic de Catalunya , del qual aquest ve a ésser un complement Fou publicat el 1960
Banco de Crédito a la Construcción
Entitat oficial de crèdit a mitjà i llarg termini constituïda a Madrid el 1962, successora de l’Instituto de Crédito para la Reconstrucción Nacional, creat el 1939 per finançar la reparació dels danys materials de la guerra.
Obtenia els recursos financers de l’emissió de cèdules i de les consignacions fetes a favor seu dins el pressupost El 1982 fou absorbit pel Banco Hipotecario de España
Joaquín Abati
Música
Teatre
Escriptor castellà.
És autor d’un gran nombre de comèdies i sarsueles, algunes d’elles fetes en collaboració, molt conegudes al seu temps Genio y figura, El asombro de Damasco, etc
ex post
Economia
Expressió que determina la qualificació realment aconseguida per certes magnituds econòmiques.
Les diferències entre la valoració ex ante d’aquestes magnituds i llur comprovació ex post mostren l’encert de les previsions fetes, així com l’existència d’elements pertorbadors inesperats
albada
albada L' albada (1965), de Picasso
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Peça de música vocal o instrumental que hom interpreta a la nit o a la matinada, al carrer, davant la porta o sota la finestra d’algú que hom vol homenatjar o requerir.
Molt populars als Països Catalans, les albades són fetes, en general, les vigílies de les festes majors o en d’altres solemnitats especials A les comarques meridionals i occidentals del Principat, i a tot el País Valencià, assoliren una popularitat molt més acusada que a la resta del territori les albades consistien en corrandes cantades per una persona o per un grup, amb acompanyament de dolçaina o gralla i tabalet o tamborí Ultra les festes majors, hom té notícia de famoses cantades d’albades la nit de Nadal, els darrers dies d’abril festes de l’arbre de maig, per Sant Joan i…
Sant Vicenç de Constantins (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Vista general de l’església que conserva murs d’època romànica, integrats en les obres fetes als segles XVIII i XIX F Tur L’església parroquial de Sant Vicenç centra el petit veïnat de Constantins, situat sobre la carretera de Bescanó a Sant Martí de Llémena Mapa L38-13333 Situació 31TDG743481 JAA Història Aquesta església és esmentada l’any 1182 L’antiga església parroquial romànica, avui ja no existeix En depenia la parròquia de Bonmatí L’any 1359 el lloc tenia divuit focs, dos dels quals eren de l’església, i el 1698 era lloc reial ASA Església L’edifici actual és una…
uru
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, de llengua uru-pukina de la família arauac, que habita en petits grups disseminats enmig dels aimares a la regió del llac Titicaca, a la conca del Desaguadero, a l’illa de Panza, al llac Poopó i al poble de Chipaya (al llac de Coipasa).
Els poblats són construïts sovint sobre illes artificials fetes de feixos de totora canya especial i cobertes de terra La unitat social bàsica és l' ayllu Cristianitzats, conserven moltes creences precristianes
travessa
Transports
Cadascuna de les peces posades de través sobre el balast, damunt les quals són afermats els carrils d’una via fèrria.
Les travesses, tradicionalment de fusta tractada amb creosota, són fetes avui generalment de formigó armat, o àdhuc metàlliques, bé que les més emprades són mixtes de formigó armat i de metall
pinya
Transports
Nus que és fet a l’extrem d’una corda, teixint o entrellaçant els caps que la constitueixen, o bé prop de l’extrem, teixint els caps de la corda amb altres caps, per tal d’assegurar-la per aquest extrem a l’argolla, al forat, etc, per on és passada.
Les pinyes, de les quals hi ha diverses menes segons la manera d’entrellaçar els caps pinya de rosa, pinya de cul de porc , etc, també són fetes, eventualment, com a adorn
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina