Resultats de la cerca
Es mostren 1200 resultats
Insurrecció Federal
Història
Aixecament provocat, després de l’ordre de dissolució de les juntes revolucionàries locals manada per la junta de Madrid, a diversos indrets del Principat pels federals i els carlins que no acceptaren la Constitució del 1869.
Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2000 components, es feren forts a la Bisbal Foc de la Bisbal , fins a llur rendició Pel novembre del 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim
aguller
Història
Menestral que fabricava agulles.
A Barcelona, al s XVI, els agullers formaren part del gremi de manyans es limitaven a fabricar hams de palangre, filats, etc El gremi dels agullers no fou constituït a Barcelona fins al final del s XVIII, i adquirí importància a la segona meitat del s XIX, amb la fabricació d’agulles saqueres, espardenyeres, de ganxo, de tapisser, de fer filoja, etc, així com filats, anells i gafets
Escola Catalana de Ciclisme

Alumnes de l’Escola Catalana de Ciclisme l’any 1998
Federació Catalana de Ciclisme
Ciclisme
Escola de ciclisme de la Federació Catalana de Ciclisme amb seu al velòdrom d’Horta de Barcelona.
Fundada l’any 1985, imparteix classes de les especialitats de pista i bicicleta tot terreny Poc després de la seva creació, s’integrà dins el Pla de Tecnificació Esportiva de Catalunya, amb l’horitzó dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El primer any superà els 100 alumnes inscrits Alguns dels ciclistes més destacats que s’hi formaren són Xavier Gil, Jaume Yus, Isaac Gálvez o Joan Antoni Flecha
Christian Dior
Christian Dior
© Fototeca.cat
Modista francès, un dels més internacionalment considerats.
Començà regentant una galeria d’art 1930 i dissenyant models per a altres modistes Acabada la Segona Guerra Mundial s’establí pel seu compte i progressivament s’anà guanyant una gran reputació com a creador Incorporà el prêt-à-porter i després de la seva mort hom llençà al mercat perfums i objectes de complement amb el seu nom Amb ell es formaren alguns dels modistes contemporanis més coneguts
Bellaguarda
Caseria
Caseria del municipi de les Alqueries de la Plana (Plana Baixa), una de les antigues alqueries que formaren el municipi.
fàcies
Geologia
Conjunt de dipòsits contemporanis els caràcters litològics i faunístics dels quals permeten de deduir l’ambient en què es formaren.
Els dipòsits no han d’ésser necessàriament idèntics litològicament i faunísticament, sinó que, al llarg de llur extensió, poden canviar gradualment o bruscament llur composició mineralògica i biològica, segons l’ambient en el qual s’han format Aquests canvis són anomenats canvis de fàcies El concepte de fàcies fou enunciat la primera vegada, el 1838, per Gressly, el qual s’oposà a les doctrines anteriors —com la d’Abraham Gottlob Werner, segons la qual en cada estrat persisteix, al llarg de tota la seva longitud, el mateix tipus de roca, que hom suposa dipositat en un oceà universal— i a l’…
prefectura
Història
Territori governat per un prefecte.
Amb l’administració de Dioclecià, les prefectures foren quatre la de les Gàllies amb seu a Trèveris, la d’Illíria amb seu a Sirmium, i que fou suprimida a la mort de Constantí, la de Roma que, en algunes ocasions, tingué la seu a Milà i la d’Orient, amb capital a Antioquia Cadascuna d’aquestes prefectures estava dividida en diòcesis i diferia de Roma i Constantinoble, ciutats que formaren sempre una prefectura independent
Marcel-Alexandre Bertrand
Geologia
Geòleg francès.
Introduí la idea que les serralades, en particular els Alps, es formaren per plegament de l’escorça terrestre Proposà que les muntanyes d’Europa s’havien generat per successius episodis de plegament, tals com el Caledonià, l’Hercinià i l’Alpí Treballà per al Servei Geològic de França, i el 1886 esdevingué professor de l’École Nationale Supérieure des Mines de Paris Fou elegit membre de l’Académie des Sciences el 1896
El Liceu de València
Institució cultural creada a València, el 1836, per Fermí Gonçal Moron, Antoni Rodríguez de Cepeda, Joan Sunyé, Pere Sabater, Ignasi Vidal i Manuel Benedito.
Funcionà al palau del Temple en 1839-63 En formaren part Querol, Llorente, Pasqual Pérez, Altet i Ruate, Miquel Amat, Pérez i Pujol, Ferrer i Matutano, Ciril Amorós, etc Per inspiració de Marià Aguiló convocà uns jocs florals bilingües 1858, on foren premiats, en català, VBalaguer i TLlorente L’entitat publicà una revista, El Liceo 1841-43, on aparegueren les composicions de Tomàs Villarroya i Sanz Mantingué també un teatre i celebrà nombrosos balls aristocràtics
expedició de Sicília
Militar
Operació militar empresa pel juny del 1718 pel primer ministre Giulio Alberoni, al servei de Felip V (i dels interessos de la seva muller, la reina Isabel), per tal de recuperar Sicília, perduda pels tractats d’Utrecht-Rastatt (1713-14).
L’expedició, formada a Barcelona, incloïa uns cossos de miquelets catalans atrets amb promeses per Alberoni L’expedició assolí inicialment força èxits juliol del 1718, però les potències signatàries de la pau, alarmades per la conquesta, l’any anterior, de Sardenya, formaren la Triple Aliança a la qual s’uní Àustria poc després i l’esquadra anglesa derrotà la filipista en aigües del cap Passero, desfeta que comportà la fi de l’expedició
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina