Resultats de la cerca

Perit industrial, i militant socialista des del 1962, amb la fi del franquisme impulsà la reconstrucció de la Federació Socialista de Catalunya PSOE i n’esdevingué primer secretari Diputat a corts 1977, 1979, 1982 i 1986 i conseller sense cartera de la Generalitat provisional 1977-80, afavorí el procés unitari que donà lloc al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fou senador per la província de Barcelona 1989-93 És autor de  La discontinuidad del cambio  1985

Als segles XVIII i XIX, en crear-se les diverses nacionalitats, molts cants patriòtics adquiriren aquesta categoria, com la Marsellesa  1792, La Brabançonne 1830, etc A Catalunya, l’any 1870 l’associació Jove Catalunya proposà l’adopció, a la manera d’himne nacional, de la cançó popular Els segadors , que fou efectivament emprada com a tal per la República Catalana 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins el 1939 Prohibit durant el franquisme, hom tendí a emprar d’altres cançons en substitució, com la Balanguera , La Santa Espina , El cant dels ocells , El cant de la senyera , de l’Orfeó…

Professor a la Universitat de Barcelona, els anys vuitanta, les seves investigacions es dirigiren vers l’estudi dels moviments socials en l’època contemporània fent treball de camp a la Dokumentazionem Zentrum de Viena i a la Fondazione Giangiacomo Feltrinelli de Milà Collaborador de diverses revistes especialitzades —com Recerques , Studi Storici , Estudios de Historia Social  i Historia Social — i director del Centre d’Estudis Historiogràfics de la Universitat de Barcelona 1989-94, els darrers anys les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de la repressió durant el…

Tenia per objecte una codificació i actualització limitades del dret civil català, el qual durant el franquisme mantenia la vigència malgrat que no podia ser expressament actualitzat, revisat o desenvolupat atesa la inexistència d’un cos legislatiu català i la preeminència del Codi Civil espanyol Constava d’un títol preliminar i quatre llibres De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció , dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles Per la seva sistemàtica, més que una compilació era l’adaptació d’un apèndix…

El conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, assisteix a Figuerola d’Orcau, vila del municipi d’Isona i Conca Dellà Pallars Jussà, a l’exhumació de les restes de 17 soldats de la Guerra Civil de 1936-39 a la fossa comuna contigua al cementiri És la primera fossa comuna de la Guerra Civil i del franquisme que s’obre a Catalunya, i correspon al Pla de Fosses 2017-2018 presentat al gener pel Govern català

El Parlament Balear aprovà la Llei de memòria i reconeixements democràtics, per la qual es regula la catalogació i retirada de símbols franquistes i que preveu sancions en cas d’incompliment o exaltació del franquisme i exhibició dels seus símbols També obre la via per a l’anullació de les sentències dictades per motius polítics, subjecta a l’acord amb l’Estat La llei és aprovada per unanimitat llevat del règim de sancions, al qual s'oposen Ciudadanos i PP

Es dóna en aquells països on l’estat reconeix l’autogovern i la potestat legislativa de determinats territoris, als quals transfereix part de les seves facultats L’administració autonòmica sorgeix a Espanya arran de l’aprovació dels estatuts d’autonomia de la Segona República i, després del franquisme, a partir de l’aprovació de la constitució de 1978 El concepte d’administració autonòmica, bé que amb noms diferents, és substancialment el mateix que el que vigeix en els estats federals Alemanya, EUA, etc

Els seus continguts es reparteixen per diferents espais del Barri Vell, a l’edifici principal, situat al carrer de la Força, i a les sales d’exposicions emplaçades a la placeta de l’Institut Vell i a la Pujada Sant Feliu El 2005 inaugurà les sales dedicades a la Guerra Civil Espanyola, el franquisme i la Transició, amb les quals culminà el seu discurs museogràfic, que permet resseguir tota la història de la ciutat, des dels orígens més remots fins a l’actualitat

Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de JMFigueras i Bassols , la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit —formalment dissolt el 1979—, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió del Centre de Catalunya

Durant el franquisme vigí a l’Estat espanyol la llei de responsabilitats polítiques, en virtut de la qual eren declarats criminals, i sancionats amb penes severíssimes, tots els qui haguessin contribuït a crear o agreujar —segons els termes de la llei i d’acord amb la mentalitat del legislador— “la subversió de tota mena de la qual ha estat feta víctima Espanya” entre l’11 d’octubre de 1934 i el 18 de juliol de 1936, així com els qui, en endavant, s’oposaren al Movimiento Nacional