Resultats de la cerca

Estudià dret, i entrà a la Companyia de Jesús 1873 Amic i deixeble de Fernán Caballero , la seva obra tendí cap a un realisme d’intenció moralitzadora Els contes que publicava a la revista El Mensajero del Corazón de Jesús donaren lloc a diversos reculls de Lecturas recreativas 1884-87, on, juntament amb la crítica de la bona societat de l’època, que havia de motivar també les novelles Pequeñeces 1890, un dels èxits més sorollosos de l’època, i Boy 1910, s’observava la tendència al pintoresquisme i a la reconstrucció històrica d’influència romàntica, visible igualment en novelles com La reina…

Auditor de la Rota 1765, fou bisbe de Mallorca 1772-77 i de Sigüenza 1777-1800 A Mallorca creà la biblioteca episcopal amb llibres procedents, en part, dels convents extingits dels jesuïtes, i encomanà als dominicans el seminari conciliar, al qual agregà el Collegi de la Sapiència El 1773 inicià la publicació de la Summa Theologica de Tomàs d’Aquino, de la qual només sortiren els primers vuit volums 1773-76 El seu antilullisme el portà a suprimir la Causa Pia Lulliana i qualsevol culte litúrgic popular a Ramon Llull Prohibí, a més, d’acord amb les disposicions borbòniques, la predicació en…

Debutà a València 1865, i més tard actuà a Madrid i a Barcelona 1888-90, on assolí molt de renom El 1902 publicà Mis memorias Cuarenta años de cómico El seu net Antonio Vico Santiago de Xile 1903 — Madrid 1972, també actor, formà companyia 1932 amb Carme Carbonell i Nonell, amb la qual es casà el 1933

Comte de Miraflores de los Ángeles, es mogué en l’ambient de braus i toreros Conreà primerament una poesia de caràcter popular, i després evolucionà cap a un estil amb trets gongorins i més endavant surrealistes Publicà Andalucía la baja 1927, La Toriada 1928 i Romances del 800 1929

Participà en la revolució del 1868 i fou elegit diputat el 1869, però s’uní al grup de republicans descontents i dirigí una partida republicana a Andalusia 1869 Acusat d’instigador de l’assassinat del general Prim, s’exilià a Amèrica i França i publicà Los asesinos del general Prim y la política en España 1886, en defensa de la seva innocència

Són emprades les varietats de raïm Palomino i Pedro Ximénez prèviament solejades El color pot ésser molt pàllid, d’ambre, daurat o fosc, i els seus tipus són fino , amontillado , oloroso , palo cortado i raya , tots secs També n'hi ha de dolços, quinats, aromatitzats o de color Són de graduació elevada 15-21° Rep el seu nom de la ciutat de Jerez de la Frontera

Jugà al Mallorca abans de la Guerra Civil Passà al Constància 1939-42 i fitxà per l’Atlético Aviación, posteriorment convertit en Atlético de Madrid 1942-51, on jugà com a defensa central en 152 partits de Lliga Guanyà dues Lligues 1950, 1951 Després jugà al Saragossa 1951-53, on es retirà Disputà 3 partits amb la selecció espanyola Posteriorment entrenà l’Osca, el Cacereño, el Màlaga, l’Hèrcules, el Tenerife, el Lleida i el Jerez, on feu tasques de gerent a partir de l’any 1973

Entrà al convent de la Mercè de Lleida 1888 i es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà el 1898, any que retornà a Espanya Exercí diversos càrrecs, entre els quals dos cops el de provincial de Castella 1906-11 i 1921-23 El 1912 fundà el Boletín Oficial de la Orden de la Merced , del qual fou director El 1928 anà a Amèrica a estudiar els arxius de l’orde Catalogà l’arxiu de Cusco, la documentació del qual aprofità per a publicar diversos articles sobre el tema Los mercedarios y los incas del Perú , 1931 El antiguo Patronato del convento de Cuzco ,…

Resident a Lleida des del 1959, fou collaborador de la Penya Ciclista la Colomina i, posteriorment, fundà el Club Ciclista Terraferma 1982, del qual fou el primer president Creà un equip d’infantils del qual sorgiren ciclistes de talent com Jaume Casas, Jacob Viladoms i Francesc Seco Durant diverses temporades es feu càrrec de l’organització de diverses curses anuals de categoria infantil

Jugava de lateral dret i de mig, i formà part del Betis 1958-61 i el Real Madrid 1961-65 abans de fitxar pel CE Sabadell Ascendí a primera divisió amb l’equip arlequinat 1966 i hi milità fins a la temporada 1970-71, que es retirà Disputà 142 partits de Lliga amb el Sabadell, i marcà 1 gol S’alineà una vegada amb la selecció catalana 1968 Fou pare del també jugador i entrenador de futbol Quique Sánchez Flores