Resultats de la cerca
Es mostren 3589 resultats
ècmea fasciada
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les bromeliàcies, compacta, de fulles amples i coriàcies, verdes i blanques i amb bandes argentades.
Exhibeix plomalls terminals de flors blaves i roses, que apareixen a la primavera i duren tot l’estiu Donada la duresa de les fulles, és una espècie que generalment no sofreix cap plaga Es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també planta urna
boet
Tecnologia
Ribot proveït de dues fulles estretes disposades en angle, de manera que per a cada posició del boet només en treballa una.
És emprat per a preparar els cantells de les posts destinades a un emboetat el solc és fet per una de les fulles, proveïda d’un sortint quadrangular, i el crestall, per l’altra, que presenta un entrant també quadrangular
quimonant
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les calicantàcies, de fulles simples oposades, de flors polipètales i solitàries, i de fruits aqueniformes, situats en un receptacle carnós.
Floreix abans de treure les fulles, i és flairós Procedeix de la Xina i és conreat com a ornamental
ordre corinti
El temple de Diana, amb columnes de tipus corinti, els capitells de les quals estan decorats amb les característiques fulles d’acant
© B. Llebaria
Arquitectura
Ordre arquitectònic clàssic, constituït d’una columna esvelta i estriada, que reposa sobre una base i és coronada per un capitell decorat amb fulles d’acant.
aspidi
Botànica
Gènere de falgueres, de la família de les polipodiàcies, amb sorus arrodonits sobre totes les fulles i coberts d’un indusi fixat pel centre.
A lonchritis , de 15 a 45 cm, amb fulles coriàcies, és freqüent en zones rocalloses altes 1 000-2 500 m Actualment s’inclouen dintre el gènere Polystichum
trèvol
Trèvol de prat
Rick Leche (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies, sovint cespitoses, de fulles trifoliolades, de flors rosades, blanques o grogues, reunides en glomèruls o en raïms densos, i de fruits secs petits, ordinàriament indehiscents. Són excel·lents plantes farratgeres.
El trèvol blanc Tnigrescens és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània El trèvol de prat o trefle Tpratense és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols ellíptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa El trèvol…
filicòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits caracteritzada pel gran desenvolupament de les fulles, en comparació amb el de la tija, i per la prefoliació circinada.
Els esporofilles poden ésser iguals que les fulles estèrils o diferents Els protallus, que corresponen als gametòfits, són petits i cordiformes i duen a la cara inferior els arquegonis i els anteridis Consta de les subclasses de les eusporangiades, de les leptosporangiades i de les primofilicines
mirambell
Branca d’un mirambell
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de 30 a 150 cm d’alçària, de fulles lanceolades trinervades i de flors verdoses.
Pròpia de les estepes russes i asiàtiques, és conreada com a ornamental i perquè les branques serveixen per a fer escombres i les fulles són menjar dels cucs de seda
cat
Botànica
Arbust de la família de les celastràcies, de fulles sempre verdes, oposades i dentades, flors petites disposades en cimes axil·lars i llavors amb aril.
Oriünd del Iemen, Aràbia i Abissínia, hi és conreat per les fulles, riques en un alcaloide, la norpseudoefedrina catina, similar a la cafeïna, conegut molt abans que el cafè i el tè
àrea foliar
Ecologia
Suma de l’àrea de totes les fulles verdes de les plantes que creixen en la parcel·la de bosc objecte d’estudi.
Normalment es dóna en m 2 L’àrea foliar està directament relacionada amb la producció de biomassa, ja que són les fulles verdes de les plantes les úniques capaces d’interceptar la radiació solar i realitzar la fotosíntesi En general, les espècies perennifòlies tenen àrees foliars més grans que les caducifòlies