Resultats de la cerca

Soci del Club Vasconia, jugava de davanter i es proclamà cinc vegades campió de Catalunya per equips amb Carmelo Ezpeleta, Josep Lluís Pedragosa i Joaquim Vidiella, amb el qual assolí també el Campionat d’Espanya 1979, que ja havia aconseguit com a juvenil amb Daniel Pujol 1975 També fou campió del món amb Ton Garcia 1978 i Ramon Arrien 1982 Jugà com a professional als EUA 1982-98 i obtingué els trofeus Most Wings, al jugador que ha guanyat més partits al llarg de l’any, i el de Millor Jugador de l’Any 1987 Amb Carmelo Ezpeleta treballa a l’empresa Dorna, organitzadora del Mundial de…

Durant les primeres dècades del segle XX estigué implicat en moltes iniciatives de l’esport català, tant en gimnàstica com en atletisme, i també en les aspiracions olímpiques de Barcelona Seguint les passes del seu pare, propietari d’un gimnàs que obrí l’any 1868, el 1904 fundà el Gimnàs Garcia Alsina, que competí amb el Gimnàs Blume pel que fa a la formació de gimnastes i a la conquesta de títols, i que fou un lloc de foment de l’esport, on per primera vegada es practicaren, entre altres esports, el bàsquet femení o la gimnàstica sueca Juntament amb Narcís Masferrer, Ricard Cabot o Josep…

És situada al límit amb la província de Lugo

S’especialitzà en medicina de l’esport durant els anys seixanta Fou metge dels equips de futbol de l’Espanya Industrial, el Club Deportiu Comtal, el Barcelona Atlètic, el FC Barcelona i el Centre d’Esports Sabadell També exercí a la Mutualitat de Futbolistes Publicà diversos articles i participà en llibres de traumatologia i esport

Fill de Francesc Díaz Alonso, fou conegut com Chico Díaz Format al CN Barcelona, fou jugador de paleta de cuir, pala curta i trinquet Davanter, en pala curta aconseguí set Campionats de Catalunya amb J Sala 1987, Francisco Bakero 1988, 1989, Antonio Carretero 1991, 1993, 1995 i Abraham Pereira 1992, i fou campió d’Espanya de clubs amb Antxon Mena 1993 En paleta de cuir, fou campió de Catalunya amb Sala 1987, Carretero 1994, Bakero 1996, Agustí Calvo 1996 i Àlex García 1997 En trinquet ho fou amb Calvo 1996 Exercí de seleccionador i entrenador de l’equip català de pala curta i paleta 2006-08

Conegut com Chus López , jugà al Martorell Futbol Sala 2004-07, al Laguna Playas de Salou 2007-08, al Benicarló FS 2008-10, al Fisiomedia Manacor 2010-13 i al FS Salou 2014-15 Ha jugat sempre a divisió d’honor estatal a excepció de la temporada 2007-08 i la 2014-15, que jugà en segona B Guanyà tres Copes de Catalunya amb el Martorell FS 2005, 2006, 2007 També formà part de la selecció catalana i en guanyà el Campionat d’Espanya sub-19 2005 L'any 2016 s'estrenà com a entrenador amb el KS Antonio Orzeł Futsal Jelcz-Laskowice, de la primera divisió polonesa

Fill d’un ministre d’agricultura del Govern de Paul Malgoire exiliat el 1964 arran de l’autoproclamació de François Duvalier com a president, estudià econòmiques a Lovaina i biologia a Torí Als anys setanta visqué als Estats Units Posteriorment retornà a Haití, on treballà per a l’Institut per a la Mineria i més tard obrí un negoci propi S'uní al moviment opositor liderat per Jean-Bertrand Aristide , del qual esdevingué collaborador Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier , esdevingué primer ministre sota la presidència d’Aristide del febrer al setembre del 1991, quan el Govern…

Educat sobretot pels seus avis, començà estudis de dret i, al mateix temps, s’inicià com a periodista en diaris colombians Aquests anys freqüentà el collectiu d’intellectuals conegut com Grupo de Barranquilla, on conegué Ricard Vinyes , personatge que traslladà amb el sobrenom d’ El sabio catalán a la seva novella més famosa, Cien años de soledad Aquest grup el posà en contacte amb l’obra de William Faulkner , el qual l’influí especialment Periodista d’ El Espectador de Bogotà del 1954 al 1957, hi exercí com a cronista i crític cinematogràfic El 1955 començà a publicar la seva obra de ficció…

Membre del Centre Natació Mataró, ocupà habitualment la posició d’atacant i participà en cinc LEN Trophy 2004-07 i 2010 Amb la selecció estatal participà en 21 partits internacionals i jugà en dues Lligues Mundials 2005, 2006, on aconseguí la medalla de plata 2006 També formà part de l’equip universitari que participà a la Universíada de Taegu 2003 i d’Izmir 2005 Rebé una menció especial de la Federació Catalana de Natació 2006

Cursà, a València, els estudis de filosofia i lletres i de belles arts La seva tesi doctoral  El arte de las sedas valencianas en el siglo XVIII 1959 se centra en els aspectes artístics de les sedes valencianes, però tracta també d’alguns temes socioeconòmics d’aquesta indústria Fou catedràtic d’anatomia artística a l’Escola Superior de Belles Arts de València, de la qual fou sotsdirector i director 1967-78 i degà quan es convertí en facultat, i professor d’història de l’art a la Universitat de València Fou acadèmic numerari per la secció d’escultura de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant…