Resultats de la cerca

Fill de Francesc Díaz Alonso, fou conegut com Chico Díaz Format al CN Barcelona, fou jugador de paleta de cuir, pala curta i trinquet Davanter, en pala curta aconseguí set Campionats de Catalunya amb J Sala 1987, Francisco Bakero 1988, 1989, Antonio Carretero 1991, 1993, 1995 i Abraham Pereira 1992, i fou campió d’Espanya de clubs amb Antxon Mena 1993 En paleta de cuir, fou campió de Catalunya amb Sala 1987, Carretero 1994, Bakero 1996, Agustí Calvo 1996 i Àlex García 1997 En trinquet ho fou amb Calvo 1996 Exercí de seleccionador i entrenador de l’equip català de pala curta i paleta 2006-08

S’especialitzà en medicina de l’esport durant els anys seixanta Fou metge dels equips de futbol de l’Espanya Industrial, el Club Deportiu Comtal, el Barcelona Atlètic, el FC Barcelona i el Centre d’Esports Sabadell També exercí a la Mutualitat de Futbolistes Publicà diversos articles i participà en llibres de traumatologia i esport

Conegut com Chus López , jugà al Martorell Futbol Sala 2004-07, al Laguna Playas de Salou 2007-08, al Benicarló FS 2008-10, al Fisiomedia Manacor 2010-13 i al FS Salou 2014-15 Ha jugat sempre a divisió d’honor estatal a excepció de la temporada 2007-08 i la 2014-15, que jugà en segona B Guanyà tres Copes de Catalunya amb el Martorell FS 2005, 2006, 2007 També formà part de la selecció catalana i en guanyà el Campionat d’Espanya sub-19 2005 L'any 2016 s'estrenà com a entrenador amb el KS Antonio Orzeł Futsal Jelcz-Laskowice, de la primera divisió polonesa

Fill d’un ministre d’agricultura del Govern de Paul Malgoire exiliat el 1964 arran de l’autoproclamació de François Duvalier com a president, estudià econòmiques a Lovaina i biologia a Torí Als anys setanta visqué als Estats Units Posteriorment retornà a Haití, on treballà per a l’Institut per a la Mineria i més tard obrí un negoci propi S'uní al moviment opositor liderat per Jean-Bertrand Aristide , del qual esdevingué collaborador Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier , esdevingué primer ministre sota la presidència d’Aristide del febrer al setembre del 1991, quan el Govern…

Educat sobretot pels seus avis, començà estudis de dret i, al mateix temps, s’inicià com a periodista en diaris colombians Aquests anys freqüentà el collectiu d’intellectuals conegut com Grupo de Barranquilla, on conegué Ricard Vinyes , personatge que traslladà amb el sobrenom d’ El sabio catalán a la seva novella més famosa, Cien años de soledad Aquest grup el posà en contacte amb l’obra de William Faulkner , el qual l’influí especialment Periodista d’ El Espectador de Bogotà del 1954 al 1957, hi exercí com a cronista i crític cinematogràfic El 1955 començà a publicar la seva obra de ficció…

Cursà, a València, els estudis de filosofia i lletres i de belles arts La seva tesi doctoral  El arte de las sedas valencianas en el siglo XVIII 1959 se centra en els aspectes artístics de les sedes valencianes, però tracta també d’alguns temes socioeconòmics d’aquesta indústria Fou catedràtic d’anatomia artística a l’Escola Superior de Belles Arts de València, de la qual fou sotsdirector i director 1967-78 i degà quan es convertí en facultat, i professor d’història de l’art a la Universitat de València Fou acadèmic numerari per la secció d’escultura de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant…

Membre del Centre Natació Mataró, ocupà habitualment la posició d’atacant i participà en cinc LEN Trophy 2004-07 i 2010 Amb la selecció estatal participà en 21 partits internacionals i jugà en dues Lligues Mundials 2005, 2006, on aconseguí la medalla de plata 2006 També formà part de l’equip universitari que participà a la Universíada de Taegu 2003 i d’Izmir 2005 Rebé una menció especial de la Federació Catalana de Natació 2006

Llicenciada a la Universitat de Sevilla 2005, treballà a l’empresa privada El 2008 traslladà la residència a Barcelona i el 2011 ingressà a  Ciutadans , partit pel qual fou diputada al Parlament de Catalunya en les eleccions del novembre del 2012, on fou portaveu adjunta d’aquesta formació Revalidà l’escó com a cap de llista en les eleccions del setembre del 2015 El gener del 2017 fou designada portaveu de l’executiva estatal En les eleccions anticipades del 21 de desembre al Parlament de Catalunya convocades pel president del govern espanyol després de cessar i intervenir el govern de la…

Fill d’un veterinari de l’exèrcit, fou redactor i director, a Madrid, d' El País , òrgan zorrillista, i després fundà i dirigí El Progreso 1897 Intentà una aproximació a certs sectors de l’exèrcit i alhora als obrers i acceptà de fer, des del seu periòdic, propaganda de la campanya revisionista del procés de Montjuïc Formà part de la candidatura comuna republicana de Barcelona —en representació dels progressistes— en les eleccions per a diputats a corts del 1901 Sorprenentment, aconseguí de guanyar i d’ésser reelegit el 1903 i el 1905, gràcies, sobretot, a la seva demagògia…

Es formà al planter del FC Barcelona, igual que els seus germans Genís i Roger Jugà amb el Barcelona B les temporades 1991-92 i 1992-93 En aquesta darrera debutà amb el primer equip del Barça, on actuà fins a la temporada 1998-99, amb una cessió a l’Albacete 1994-95 Actuava de centrecampista i, de vegades, de davanter centre Disputà 153 partits i marcà 50 gols Guanyà quatre Lligues 1993, 1994, 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa 1997, una Supercopa d’Europa 1997, una Supercopa d’Espanya 1996 i una Copa Generalitat 1993 Després jugà al València una temporada 1999-00 i a…