Resultats de la cerca

Professor d’història de la medicina a la Universitat de Barcelona, ha estudiat la premsa mèdica a Catalunya 1967, les preocupacions socials dels metges catalans 1976, els corrents ideològics a la medicina catalana del s XIX i l’obra de Pere FMonlau, de GSentiñón i dels homeòpates És autor, juntament amb JCorbella, del Diccionari biogràfic de metges catalans 1981-83

Periodista literari amb obres com Cròniques d’avui i de demà 1974, Primera història d’Andorra 1989, Viatge al passat 1990 i Viure i escriure a Andorra 1996, collaborà en diversos mitjans de comunicació Poble Andorrà , Les Valls d’Andorra , Avui , La Mañana En castellà, publicà, entre d’altres, Yo y mi perro 1947, Hacia la vida 1953 i La cita con el ángel 1973 També publicà les narracions  Els camins de la por 1971 i  Els dies sense demà 1977 Líric i imaginatiu, en poesia publicà Els anys, els dies i les hores 1952, La línia d’Apollo l’Evangeli segons un home que viatjava a peu 1976, Terres…

Membre destacat de l’escola orguenera catalana, treballà amb el seu deixeble fra Joan Olius Juntament amb Joan Martí, mestre d’orgues de Girona, bastí l’orgue de Tuïr el 1611 El 1613, tots dos frares treballaren en el de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i en 1624-25, en el nou instrument de la Seu Vella de Lleida façana de 8', dos teclats, cadireta i 22 jocs, on aprofitaren obra de Josep Bordons A Girona treballaren en els orgues de la Seu i en el de Sant Fèlix Entre el 1631 i el 1633 bastiren l’orgue gran de la catedral de València 8', dos teclats, cadireta i 32 jocs, ajudats per…

Començà el 1940 jugant com a defensa a la Unió Esportiva Lleida Passà pel Girona i el Mallorca, i la temporada 1946-47 fitxà per l’Alcoià, amb el qual debutà a primera divisió la temporada següent, en què jugà 23 partits Després passà al Valladolid i el Múrcia, també a primera divisió, i al Cartagena, el Lleida 1952-53 i el Constància d’Inca, on acabà la seva carrera el 1957

Es traslladà a Barcelona El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava —ell era carlí— l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors Unió de Sindicats Lliures Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França Més tard…

Estudià al seminari de Barcelona, d’on passà a Girona 1862 com a familiar del bisbe Constantí Bonet Ordenat de sacerdot 1866, exercí algun temps el ministeri parroquial, fins que professà com a benedictí a Montserrat 1876 Fou secretari de l’abat Miquel Muntadas, hostatger i majordom El 1890 fou nomenat prior de Montserrat i el 1892 visitador de la província espanyola de la Congregació de Subiaco Aleshores fou nomenat abat titular de Ripoll Exercí el càrrec fins el 1907, que, malalt, es retirà a Montserrat Sota la seva gestió s’expandí molt l’orde a tot l’Estat espanyol i als països de l’…

Fou el continuador de l’obra de JFreixas, de qui féu una biografia Cap al 1950 creà el servei d’exploració funcional pulmonar i el servei de fisiopatologia respiratòria Des del 1973 fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Dedicà la seva vida a la lluita contra la tuberculosi i fou un notable impulsor de la pneumologia a Catalunya

De jove milità en el Centre Obrer de Barcelona i fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE el 1888 S’oposà al trasllat del Comitè Nacional de la UGT de Barcelona a Madrid el 1899 El 1923, en constituir-se la Unió Socialista de Catalunya, s’hi mostrà favorable, sense abandonar, però, el PSOE, creient que la seva gestió personal aconseguiria el reconeixement de la USC com a únic grup socialista a Catalunya Fundà la Mutualitat Familiar Obrera Publicà La revolución de Barcelona 1909 i La revolución en Cataluña 1910, i traduí diversos opuscles socialistes Dirigí La Ilustración Obrera , collaborà…

Entre el 1996 i el 2004 guanyà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya individuals en l’especialitat lliure, en figures obligatòries i en combinada També participà en campionats internacionals, dels quals destaca el primer lloc en lliure del Trofeu Internacional d’Itàlia 1999 Fou entrenadora del Club Hoquei Juneda i el Club Patins Bordeta Fou condecorada per la Diputació de Barcelona 1997, 1998, 1999 i per la Diputació de Lleida 2013

Formà part del Futbol Club Barcelona i guanyà un Campionat de Catalunya de cros en categoria individual i per equips 1931 A la seva localitat natal li dedicaren unes installacions esportives i un memorial d’atletisme