Resultats de la cerca

S'uní amb Zeus, que havia adoptat la forma d’un cigne, i concebé un ou del qual nasqueren Pòllux i Helena la mateixa nit, s’uní també amb el seu marit humà Tíndar, i concebé Càstor i Clitemnestra La seva llegenda ha inspirat notables obres artístiques Leda i el cigne, de Leonardo da Vinci, al Musée du Louvre

Fill de l’heroi Esmicre, fou amant d’Apollo Aquest li concedí el do de l’endevinació, amb el qual Brancos fundà un famós oracle a Dídim, prop de Milet

Divinitat procedent d’Arcàdia Peloponès, era protector dels ramats i propiciador de la fertilitat del bestiar És representat en forma d’home amb banyes i potes de boc en lloc de cames, i sovint un gran fallus A l’igual d’altres figures mitològiques similars, com ara Dionís entre els romans, Bacus, els silens, els sàtirs o els faunes, és un dels més vinculats a la música per raó dels seus atributs eròtics en la iconografia sovint apareix acompanyant les muses i tocant l’aulos o la siringa -anomenada també flauta de Pan-, instrument que rep aquest nom perquè, segons la llegenda, la nimfa…

Era una de les nou muses, les cantores divines, que presideixen el pensament en totes les seves formes Filla de Mnemòsine i de Zeus, Euterpe és associada a la música i se la representa amb un aulos, que és un instrument de vent

Musa de la cançó, la dansa i la lírica eròtica Sovint apareix representada amb una lira

Fill d’Èol i pare de Glauc, ja a l' Odissea apareix condemnat per Zeus a empènyer eternament fins al cim d’una muntanya una roca enorme que, un cop a dalt, torna a rodolar sempre cap al fons d’on el sentit de l’expressió un treball de Sísif , equivalent a un esforç ardu i inútil Diverses són les llegendes que expliquen el seu càstig terrible, però totes es resumeixen en el fet d’haver enganyat o desobeït els déus La seva figura inspirà un drama satíric d’Èsquil i un altre d’Eurípides Per a Albert Camus Le mythe de Sisyphe , el mite representà una meditació sobre el que té de tràgic l’absurd

De possible origen traci, fou relacionada amb el culte de Dionís Segons el cicle tebà, era filla de Cadmos, fundador de Tebes, i d’Harmonia estimada per Zeus, esdevingué mare de Dionís Segons Eurípides, morí carbonitzada per Zeus Dionís la feu ressuscitar, i aleshores prengué el nom de Tiona El mite fou tractat per Ovidi i per Nonnos

Fill de Persèfone per obra de Zeus, de qui rep el símbol de la serp El seu culte, popular i assimilat al de Dionís, era esotèric, i el ritu d’iniciació comprenia una mort i una resurrecció i la unió simbòlica amb el déu Fou venerat a Roma al s II aC

Fill d’Èdip i de Jocasta, germà d’Etèocles, la rivalitat amb ell —fruit de la maledicció del pare— desencadenà la guerra dels Set contra Tebes, ja que, havent estat pactada entre els dos germans una alternança anual en el govern, Etèocles expulsà Polinices del regne Finalment, ambdós s’enfrontaren en un combat i s’occiren mútuament