Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
molibdenita

Molibdenita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de molibdè, MoS 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal L’hàbit és tabular, i a vegades, en masses o escates De color gris de plom i esclat metàllic, té una duresa 1-1,5 o una densitat 4,62-4,73 D’aspecte molt semblant al del grafit, és la mena més important del molibdè, i hom pot trobar-lo com a accessori d’alguns granits i pegmatites
hemimorfita
Mineralogia i petrografia
Silicat de zinc hidratat, Zn4(OH)2Si2O7·H2O.
Mineral pertanyent a la subclasse dels sorosilicats que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit és tabular, i els cristalls presenten un clar desenvolupament hemimòrfic Té un color blanc amb tonalitats blaves o verdes i un esclat de vidre La duresa és de 5, i la densitat de 3,4 a 3,5 És intensament piroelèctric i piezoelèctric, i és utilitzat com a mena secundària del zinc
hal·loysita
Mineralogia i petrografia
Mineral que pertany a la subclasse dels fil·losilicats
.
Quan és completament hidratat, la fórmula és Si 4 O 1 0 OH 8 Al 4 4H 2 O D’hàbit tabular, té una estructura semblant a la de la caolinita Els cristalls cedeixen i absorbeixen aigua amb molta facilitat, però quan la deshidratació és total es transforma irreversiblement en metahalloysita És constituent important d’algunes argiles, i hom el troba sovint en els jaciments de bauxita
Enriqueta Rodon i Asènsio
Història
Fundadora de la congregació de terciàries franciscanes de la Mare de Déu del Bon Consell.
Realitzà aquesta fundació amb l’ànim d’ajudar les adolescents desemparades i reformar les menors recloses a les presons A Astorga, amb l’aprovació del seu bisbe, vestí l’hàbit amb sis companyes més el 1896, i s’anomenà des d’aleshores Maria Teresa de Jesús En morir, tenia dues cases més, a Llanes Astúries i a Madrid actualment la congregació es troba estesa arreu del món
clivatge
Geologia
Fàbrica planar i repetitiva produïda per processos de deformació dúctil en roques metamòrfiques de baix grau.
És un tipus de foliació que pot definir-se per aixafament dels grans que componen la roca, per reorientació de minerals d’hàbit planar, per recristallització, o per fenòmens de dissolució en plans determinats En una sèrie estratigràfica plegada, el clivatge sol disposar-se de forma parallela al pla axial dels plecs Una roca amb clivatge sol clivellar-se en plans parallels, com és el cas de les pissarres
nefelina
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de sodi, NaAlSiO4.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, amb hàbit prismàtic o bé irregular És un tectosilicat que pertany al grup dels feldespatoides feldespatoide De color blanc o gris i esclat com el del vidre, té una duresa de 6 i una densitat de 2,55-2,65 La nefelina pura és una primera matèria per a fabricar vidre i ceràmica Hom en pot trobar en els basalts del Gironès
laumontita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de calci hidratat, CaAl2Si4O12·4H2O.
Mineral del grup de les zeolites que cristallitza en el sistema monoclínic D’hàbit prismàtic o en masses, és de color blanc i té l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, 2,25-2,3 Pot perdre amb molta facilitat 1/8 de la seva aigua, la qual cosa la caracteritza Hom la troba en venes i cavitats en les roques ígnies i també en sediments
hidrargil·lita
Mineralogia i petrografia
Hidròxid d’alumini, Al(OH)3
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és tabular, té l’estructura en capes i presenta una exfoliació perfecta És de color blanc, grisós o verdós o d’un blanc vermellós, i té l’esclat de vidre Transparent, la seva duresa és de 2,5-3,5, i la seva densitat, de 2,4 Anomenat també gibbsita , és un dels constituents minerals més importants de la bauxita
egirina
Mineralogia i petrografia
Silicat de sodi i ferro (NaFeSi2O6).
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit dels cristalls és prismàtic, acabat en piràmides També es presenta en grans irregulars Té duresa 6 i densitat 3,5-3,6 És de color verd fosc, verd marró o gairebé negre Hom la troba en les roques ígnies, riques en sodi, sobretot les que formen la família de les sienites nefelíniques, i també en els granits i pegmatites
Jaume Ferran
Literatura
Escriptor.
De petit fou captivat, juntament amb la seva mare portats a Barcelona, els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial 1550-1559 Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina