Resultats de la cerca

A partir del recurs literari del manuscrit trobat, l’autor construeix un hàbil llibre de poesia que es presenta com una antologia de catorze poetes, dels quals tres són dones, que, escrivint en llengua àrab, visqueren entre els segles X i XII en terres de frontera amb el món cristià, que correspondrien a les actuals terres de Lleida El pròleg de Jaume Pont explica el procés i la història del llibre, com també les característiques estètiques de la poesia arabigoandalusí El professor Mohamed Omar Sumí, bibliotecari de la universitat d’al-Azhar, troba un manuscrit del segle XIII 1218, El llibre…

Desenvolupament enciclopèdic El volum significa la consolidació —però pràcticament també la darrera mostra— de la poètica més típicament noucentista assentada en llibres anteriors És un cant a la ciutat al llarg de l’any, la «visió de la ciutat en transmudança» de què l’autor parla al pròleg La seva pretensió, però, queda lluny d’aquest marc temporal, el qual s’usa com a element de cohesió estructural La ciutat que s’hi canta és distorsionada per un doble procés d’idealització i de distanciament irònic, que el mateix autor s’encarrega de justificar al pròleg per tal que pugui ser entès com a…

El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…

Feu la carrera d’enginyer i fou catedràtic de dibuix a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Publicà els primers poemes catalans entre els quals cal esmentar Al geni català i A l’Empordà a “La Corona de Aragón” i a “El Conceller”, de Víctor Balaguer, i li’n foren inclosos quatre a Los trobadors nous Guanyà l’englantina dels primers Jocs Florals de Barcelona pel poema Són ells Desembarc dels almogàvers en Orient que fou traduït de seguida al castellà per Florenci Janer, i s’hi destacà fins el 1878, any en què fou proclamat mestre en gai saber, amb més premis i accèssits, i en fou…

De pare murcià i de mare valenciana, fou bilingüe ja des de petit sempre tingué — ho ha escrit — consciència de la unitat lingüística dels Països Catalans Estudià dret a València, on s’inicià en les lletres El 1896 s’establí a Madrid, on esdevingué una de les primeres figures de l’anomenada Generació del 98, concepte que divulgà àmpliament S'obrí camí en el periodisme en diaris republicans — El País , El Progreso — i en revistes, com Arte Joven , Revista Nueva i Juventud Publicà molts articles i fullets, i s’acostà a l’anarquisme, però aviat fou un collaborador del torn polític de la…

D’origen burgès, feu estudis a París i es lliurà a l’advocacia, que ben aviat abandonà per una vida ociosa de lectures i d’aventures galants Nomenat Maître des Eaux et des Fôrets el 1652, negligí les ocupacions del càrrec, es decantà definitivament cap al conreu de les lletres i publicà una adaptació de L’eunuque de Terenci 1654 Protegit per Fouquet, freqüentà el seu castell de Vaux, i quan aquest caigué en desgràcia, La Fontaine evocà el seu record en uns poemes que alhora li agraïen la protecció i l’acolliment atorgats Aux nymphes de Vaux, Ode au roi , 1662 El 1664 entrà al servei de…

Cap al 1915 començà a collaborar, en castellà, a Justicia Social de Reus i, en castellà i català, a Sabadell Federal , on publicà una sèrie d’articles d’ideologia llibertària i de temàtica obrera que signà amb el pseudònim de Gorkiano Els articles en castellà formen dos llibres, Humo de fábrica editat per ell mateix el 1918 i Glosas de un socialista Un any abans havia iniciat la publicació de la “fulla de subversió espiritual” anomenada Un Enemic del Poble , que sortí fins el 1919 Esporàdicament més que periòdica escriví en altres revistes on publicà les seves proses polítiques i literàries…

Vida En morir el pare, la família es traslladà a Jindrichuv Hradec, al sud de Bohèmia Allà estudià música amb V Pojman, que l’inicià en el piano i la composició El 1889 es traslladà a Praga a estudiar dret i filosofia amb una beca que li permeté entrar al conservatori, on tingué com a professors J Jiránek, Knittl i A Dvorák El 1896 anà a la regió de Valašsko a recollir material etnomusicològic D’aquí sorgí el seu interès per la música popular, sempre amb finalitat compositiva, de manera que aviat associà aportacions del folklore nacional amb els models romàntics en la línia de J Brahms Fruit…

Descrites com una mena de nimfes aquàtiques, les muses eren filles, segons Hesíode, de Zeus i Mnemòsine, i habitaven les fonts i els rius Sembla que a l’origen les muses podrien haver estat éssers zoomòrfics, que en la tradició grega estan vinculats al més enllà Aquesta hipòtesi tindria com a principal argument la gran importància del cant, la poesia i la dansa en els rituals fúnebres Seguint aquesta teoria, posteriorment, aquests éssers s’haurien antropomorfitzat i haurien ampliat la seva influència a totes les creacions que són producte de l’esperit L’etimologia de la paraula ’musa’ és…

Vida Les obres que compongué durant la seva primera etapa li atorgaren un renom de clàssic vienès similar al de Franz Joseph Haydn o Wolfgang Amadeus Mozart El desenvolupament complex de la seva personalitat, juntament amb la sordesa i l’aïllament que patí a Viena, va fer que en els darrers anys utilitzés un llenguatge molt personal i produís algunes de les obres més superbes de la història de la música La raresa i abstracció d’aquestes produccions -considerades llavors les obres d’un excèntric- les converteixen en intemporals El moviment romàntic l’idolatrà fins a convertir-lo en la figura…