Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
nicolaisme
Cristianisme
Doctrina de la secta llibertina gnòstica dels nicolaïtes, propera a la dels caïnians, de la qual hom fa esment al llibre de l’Apocalipsi
.
El nicolaisme s’estengué per l’Àsia Menor, i a la fi del s II es fongué amb altres sectes Sembla que defensava la necessitat d’abusar dels plaers carnals per matar la concupiscència Ireneu de Lió fa els nicolaïtes deixebles d’un tal Nicolau, prosèlit d’Antioquia, que alguns han identificat amb el diaca del llibre dels Actes dels Apòstols
Ares
Mitologia
Déu de la guerra, fill de Zeus i d’Hera.
Combatiu i cruel, es feu odiós als altres déus, fins i tot al seu pare Deimos el terror i Fobos la por l’acompanyaven en les seves expedicions El culte a Ares no fou gaire popular a Grècia A Roma fou identificat amb Mart L’art i la literatura han recordat l’episodi dels amors d’Ares i Afrodita sorpresos per Hefaistos
Josep Maria Bosch i Tolsà
Història
Dret
Advocat i polític.
Fou vicepresident de la junta suprema de Barcelona durant la revolta de la Jamància El seu ideari, identificat amb la Insurrecció Centralista , pot ésser resumit en una afirmació que féu poc abans de la seva mort “Ens devem tots a la llibertat i a la pàtria catalana" Morí en l’assalt de la ciutadella barcelonina la nit del 7 d’octubre de 1843
Hurtado de Jerez
Música
Compositor andalús actiu des del final del segle XV fins al començament del XVI.
En el Cancionero de la Colombina es conserven dues composicions seves, les cançons amoroses a tres veus No tenga nadie sperança , basada en la famosa Nunca fue pena mayor de Johannes Urreda, i Con temor de la mudança En algun moment se l’ha identificat amb Pedro Hurtado, cantor al servei de la capella napolitana d’Alfons IV el Magnànim el 1455
Mestre de Joan Sivera

Mestre Joan de Sivera Mare de Déu de la llet (primer quart del s. XV)
Pintura
Nom amb què era conegut fins ara l’autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València).
Deixeble o bé la mateixa persona que el Mestre de l'Olleria , ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes Museu de la Seu de València Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris
Barna
Pintura
Pintor italià de l’escola sienesa, identificat per alguns amb el pintor Barnaba Bertini (documentat el 1340).
Hom li atribueix, entre altres obres, els frescs a la collegiata de San Gimignano És considerat l’introductor d’un cert patetisme en la pintura occidental
Nicolás Florentino
Pintura
Pintor d’origen italià que treballà a la península Ibèrica.
Germà de Dello Delli , amb qui havia estat identificat L’única obra que li és atribuïda amb seguretat és el magnífic retaule de la catedral vella de Salamanca, amb escenes de la vida de Crist, coronat per una pintura al fresc que representa el judici final El seu estil, d’influència italiana, és força avançat en el conjunt de la pintura hispànica d’aquell moment
orleanisme
Història
Corrent polític sorgit a França sota la Restauració i aglutinat entorn de Felip Igualtat.
Basat en principis no legitimistes sinó ideològics —antiabsolutisme, fi de les ingerències estrangeres—, corresponia als interessos i sentiments de la burgesia financera i industrial El règim polític és fruit d’un pacte, i la seva legitimitat li és donada per la voluntat del poble, identificat amb les elits educades i benestants Passat el 1848, esdevingué un partit d’ordre que mai més no retrobà el seu dinamisme
Toralles
Poble
Poble del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), situat als vessants meridionals del Montpetit, centrat per l’església de Sant Martí, romànica, antiga parròquia actualment sufragània de la de Castellar de la Muntanya.
El lloc és esmentat ja el 977, i des de mitjan segle XI ho és el castell de Toralles, que hom ha identificat amb les ruïnes que hi ha al cim del Montpetit les quals han estat també atribuïdes al castell de Castellar de la Muntanya, i que havia format part del comtat de Besalú i després del vescomtat de Bas El lloc pertanyia al segle XVII al comtat de Montagut
Costum de València
Dret valencià
Nucli primitiu del dret valencià promulgat probablement entre el 29 de desembre de 1239 i el 28 de juny de 1240 (data del document més antic) i atorgat per Jaume I a la ciutat de València.
Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l’aplicació a tot el Regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït en català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina