Resultats de la cerca

S'especialitzà en la fotografia d’esport de muntanya i el 1998 guanyà el premi de la Fundation de la Vocation per un treball sobre els escaladors d’alt nivell És autor d' Australie Terre du rê ve, Images de la creation , Islande L’île rebelle , Namibie Le désert de la vie , Lumières de la Création , Canyons Au pays des roches rouges o Tsingy Forêt de Pierre

Radicat a Montpeller des del 1829, on fou organista Amic de Mendelssohn i Schumann Viatger romàntic, collaborà amb el baró Taylor Entre els seus llibres sobresurt Souvenirs d’un voyage d’art à l’île de Majorque 1840, molt illustrat, que aplega les visions d’un viatge fet durant la tardor del 1839, publicació que motivà que George Sand recollís les experiències del seu viatge a l’illa anterior al d’ella

Realitzà els seus estudis al Conservatori de Música de París, amb Jules Massenet, entre altres mestres, i rebé també classes privades d’André Messager Encara que fou compositor de diverses obres instrumentals, la part més important de la seva obra és la teatral, amb òperes com Le roi aveugle 1906, Gismonda 1918 o L’île desenchantée 1925 i també operetes Exercí així mateix la crítica musical i l’any 1948 publicà una monografia sobre André Messager

La ciutat més important és Noirmoutier-en-l’Île 4 518 h 1982 Unida pràcticament a la terra ferma durant la marea baixa, viu gairebé exclusivament dels recursos de la pesca i de les salines Ocupada pels romans a l’antiguitat, el 667 hi fou fundat un monestir Heri monasterium , que donà nom a l’illa i que fou habitat fins a l’època de la conquesta dels normands 820 Aquests hi romangueren fins al s X

La seva obra, exigent i hermètica, amb influència de Saint-John Perse, és sovint un teixit de cites que incorpora les veus de la tradició a la seva pròpia De les seves obres destaquen Actes 1966 —espècie d’art poètica—, Le monde de Thomas Mann 1962 i els volums poètics Les meurtrières 1959, Fragments du cadastre 1960, Poèmes de la presqu’île 1961, Biefs 1963, Oui-dire 1966, Tombeau de Du Bellay 1973, Jumelages 1978, Donnant donnant 1981 i Livre des gisants 1983

El seu eclecticisme es manifestà tant en els temes, d’ambient simplista de la fi del s XIX, com en la tècnica Fou mal considerat pels impressionistes pel fet d’haver posat a l’abast de la burgesia una versió atenuada de les troballes d’aquest grup És autor de l' Île heureuse 1901 Musée des Arts Décoratifs, París, de nombrosos murals i sostres en edificis públics, etc Conreà també l’aiguafort i fou el primer pintor admès a l’Académie Française 1924, gràcies, sobretot, als seus cotitzadíssims retrats

Simultaniejà els estudis universitaris amb els de percussió i el 1970 obtingué un primer premi al Conservatori de París El 1972 aconseguí un altre primer premi al Concurs de joves directors d’orquestra de Besançon Aviat fou cridat a dirigir diverses formacions orquestrals, especialment dedicades a la difusió de la música contemporània, com L’Itineraire, 2e2m o InterContemporain Entre el 1976 i el 1982 fou director associat de l’Orquestra Filharmònica de Lorena El 1982 fou nomenat director de l’Orquestra d’Ile-de-France Ha estrenat nombroses composicions de músics del segle XX

Cursà estudis de pintura a Cracòvia i es dedicà a la litografia, especialitat en la qual guanyà el premi nacional l’any 1953 Realitzà cartells de cinema i films d’animació El 1959 s’establí a París i es dedicà als curtmetratges i documentals, en els quals barrejà les tècniques pictòriques i les cinematogràfiques Posteriorment, passà a realitzar llargmetratges d’estil molt peculiar, en els quals l’erotisme sadomasoquista de connotacions oníriques és sempre l’element central Entre les seves pellícules, sovint controvertides , es destaquen Goto, l’île d’amour 1968, Blanche 1971, Les contes…

Féu nombrosos viatges El 1768 fou enviat a l’illa de Maurici com a enginyer del rei Durant la Revolució Francesa fou nomenat intendent del Jardin des Plantes 1792 Escriví Voyage à l’île de France 1773, en forma epistolar, on es prefiguren les idees sobre la natura que exposà més tard en Études de la nature 1784 És autor també del conte La chaumière indienne 1790, de les Harmonies de la nature 1796 i de la important novella Paul et Virginie 1787, història d’amors irrealitzables que transcorre en un clima exòtic i ple de color, considerada un antecedent de Chateaubriand La seva ideologia suposa…

Membre actiu de la resistència nacional contra els nazis, dedicà a aquesta problemàtica les seves novelles i contes, des de Ślad ‘La petjada’, 1946 fins a Ile jest źycia ‘Quanta vida resta’, 1971 En la seva obra cabdal Kolumbowie Rocznik 20 ‘Els colons nascuts l’any 20’, 1957, analitza el conflicte dels joves patriotes de diverses tendències polítiques que, després d’haver-se sacrificat i haver lluitat contra els nazis, no troben un lloc adequat en el nou règim instaurat després de la guerra També fou guionista cinematogràfic Trudna miłość ‘Qui et vol bé et farà plorar’, 1954, de…