Resultats de la cerca
Es mostren 735 resultats
Referèndum a Turquia sobre la presidència
Amb una participació del 85%, els ciutadans turcs aproven en referèndum la proposta del Govern que amplia els poders de la presidència El "sí" guanya amb el 5,3% contra el 48,6% del "no" Amb aquest resultat, el president Erdoan podrà optar al càrrec dos mandats més deu anys Altres mesures incloses en la reforma són l’eliminació del càrrec de primer ministre, la designació presidencial dels ministres i les facultats d’intervenir el poder judicial i declarar l’estat d’emergència L’oposició i els mitjans occidentals denuncien la deriva autoritària d’aquests canvis, i l’Organització…
definit | definida
Gramàtica
Concepte gramatical oposat al d’indefinit i aplicat sobretot a l’article (el, la, els, les, definits, enfront d’un, una, uns unes, indefinits).
Normalment, hom fa coincidir aquest concepte amb el de determinat , evidenciant com a definit tot allò que, d’una manera o altra, és completat Igualment, l’oposició definit-indefinit és establerta per a algunes formes pronominals Ara, aquesta oposició es reserva per a l’article tanmateix, cal assenyalar que molts gramàtics no se sotmeten a aquesta oposició perquè només admeten l’existència d’una sola classe d’article l’anomenat definit les formes de l’article anomenat indefinit passen, aleshores, a ésser incloses dins la categoria de pronom indefinit Segons Trubetskoj, és…
glaç
Glaç
© C.I.C. Moià
Física
Geologia
Química
Aigua en estat sòlid.
El glaç és incolor, bé que sovint sembla blanc, a causa de les bombolles d’aire incloses, i en grans masses pren un color blavós Hom pot obtenir en el laboratori cinc modificacions cristallines de glaç tanmateix, només n’hi ha una que es doni a la natura, el glaç ordinari , que cristallitza en estructura hexagonal Una propietat important del glaç és que té una densitat 0,917 g/cm 3 inferior a la de l’aigua això fa que el glaç hi suri i que l’aigua augmenti de volum en cristallitzar Hom ha estimat en 22000000 km 3 la quantitat de glaç existent a la Terra, repartits sobretot entre…
infecunditat
Sociologia
Proporció de persones que no han tingut fills.
És especialment significativa quan es mesura a 50 anys, edat en què la major part de les dones ja ha posat fi a la seva vida fecunda No es tracta del concepte contrari al de fecunditat, ja que aquesta mesura la grandària mitjana de les descendències, incloses les persones que no n'han tingut La infecunditat fa allusió a un fet, no a una capacitat, perquè les persones actualment infecundes poden tenir fills en el futur o podrien haver-los tingut en el passat Per tant, no s’ha de confondre amb la infertilitat o l’esterilitat, és a dir, amb la impossibilitat real de procrear La…
Ricardo Luján Fayos
Waterpolo
Pioner del waterpolo català.
Tot i no aparèixer en l’Acta de constitució del Club Natació Barcelona del 10 de novembre de 1907, sempre se’l considerà un dels seus cofundadors, ja que figura entre els jugadors que disputaren el primer partit oficial el 12 de juliol de 1908 i, a més, intervingué en tots els festivals de waterpolo celebrats fins el 1913, incloses les primeres trobades internacionals amb el Foot-ball Velo Club de Niça 24 de setembre de 1910 i el Brussels Swimming Club de Brusselles 15 d’agost de 1912 També participà en la direcció de l’entitat 1917-20 com a membre de la Comissió Consultiva A…
furlana
Música
Antiga dansa popular italiana de tempo ràpid i metre binari compost (6/4 o 6/8).
Originària del Friül Friül-Venècia Júlia, s’estengué per tota la Itàlia septentrional La referència més antiga es troba en el recull de danses editat per P Phalèse Chorearum molliorum collectanea 1583, que conté L’arboscello , un ballo furlano en compàs binari simple Des del final del segle XVII i fins a la meitat del XVIII esdevingué una dansa cortesana francesa, elegant però amb connotacions lascives, amb un compàs diferent 6/8 o 6/4 que mantenia la típica reiteració motívica Es troben furlanes incloses, per exemple, en els ballets d’A Campra, JJ Mouret i JP Rameau, en els…
Gran diccionari de la llengua catalana

Gran diccionari de la llengua catalana
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de la llengua catalana publicat el 1998 per l’editorial Enciclopèdia Catalana.
Té com a precedents les diverses edicions 1982, 1983 i 1993 del Diccionari de la llengua catalana de la mateixa editorial, que recollien tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana El Gran diccionari de la llengua catalana amplia els diccionaris anteriors amb un nombre total d’entrades molt superior 83500, incloses les 67500 del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, incorpora informació gramatical i complementària anteriorment consultable en altres obres com ara etimologia, partició sillàbica, homòfons, prefixos i sufixos, etc, i concedeix…
Sanjosex

Sanjosex
© Comèdia Comunicación & Media
Arquitectura
Música
Nom artístic del cantant i arquitecte Carles Sanjosé i Bosch, i també del grup musical liderat per ell.
Titulat l’any 2001 en arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, projectà amb Adrià Felip el nou Tanatori de Girona inaugurat el 2008 Com a músic, lidera la banda de rock formada per Pep Mula bateria, Miquel Sospedra baix, Richie Álvarez piano, Sisu Coromina saxo i ell mateix guitarra i veu El grup ha fet gires de concerts a Catalunya i ha actuat en festivals popArb, Senglar Rock, Altaveu, etc Ha publicat els discs Viva 2005, Temps i rellotge 2007, premi Enderrock 2008 al millor disc de cançó d’autor i Al marge d’un camí 2010, pel qual l’any 2011 rebé els premis…
Jacob Vaet
Música
Compositor flamenc.
S’inicià com a infant cantor a Notre Dame de Kortrijk, on estigué actiu del 1543 al 1546 A partir del 1547 cursà estudis a la Universitat de Lovaina, i des del 1550 ocupà un lloc com a cantor de la capella imperial de Carles V D’ençà del 1554 i fins al moment de la seva mort fou el mestre de capella de la cort de Maximilià, llavors rei de Bohèmia i futur emperador d’Alemanya Maximilià II La música de Vaet està molt influïda per Josquin Des Prés i, sobretot, per Nicolas Gombert Escriví bàsicament obres religioses En destaquen les misses, els dos volums de motets publicats amb el títol de…
moniato

Conreu de moniatos
(CC0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de règim anual, de la família de les convolvulàcies, amb tubercles subterranis, oblongs o fusiformes, comestibles, amb fulles amplament ovades, enteres o lobulades, de base truncada o cordada, amb flors blanques o purpúries i amb fruits en càpsula (moniato).
Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria També s’estén el conreu pel Japó, on hom l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina