Resultats de la cerca

Iniciador del protestantisme a les Illes, fundà a Maó la Societat Evangèlica 1868, la qual s’uní a l’Església Evangèlica Espanyola 1871, però se'n separà 1874 Creà una escola pública i gratuïta per als infants A Palma obrí una llibreria, però no prosperà a causa dels inconvenients que hi trobà Publicà el Boletín de la Sociedad Evangélica Balear 1870 i El Recopilador Cristiano 1882, que tingueren poca durada

Prevere 1827, el 1833 fundà amb cinc companys de sacerdoci el monestir de Solesmes , d’on fou abat 1837 Influí en el neobenedictinisme, sobretot en la congregació de Beuron El seu esforç, no mancat d’un cert Romanticisme, per restaurar i fer reviure la litúrgia romana, el fan l’iniciador del moviment litúrgic De les seves obres cal esmentar Institutions liturgiques 1840-51 i L’Année liturgique 1841-66

Membre de l’acadèmia de ciències de Bulgària, fou professor i redactor de la revista literària “Selska Razgovorka” ‘Converses del poble’ Iniciador de la poesia realista búlgara, el tema central de la seva obra és la vida rural del seu país, les aspiracions i qualitats humanes dels camperols i l’antagonisme entre els rics i els pobres Andreško i Mečtateli ‘Els somiadors’ Escriví també novelles infantils Jan Bibijan , 1933

Estudià medicina a Palma i a Gandia, on es doctorà 1756 Exercí a Cadis, des d’on passà a Veneçuela 1762 Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la Universitat de Caracas 1763, en la qual fou confirmat per Carles III 1777 amb el títol de protometge de la província de Veneçuela El 1971 li fou retut homenatge a la Universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país

Canonge, professà a Compiègne, Loches —on fou mestre d’Abelard—, Besançon i Tours, i, segons testimonis de l’època, fou l’iniciador del nominalisme en reduir els universals a flatus vocis , signes verbals arbitràriament establerts per a referir-se a una pluralitat d’individus semblants L’aplicació d’aquesta doctrina a l’àmbit del diví el portà a una interpretació triteista de la Trinitat, per la qual hagué de comparèixer al concili de Soissons 1092

Cirurgià major de l’exèrcit espanyol Herboritzà per Espanya, Itàlia i el nord d’Àfrica Iniciador i primer catedràtic del Jardí Botànic de Madrid És autor de la Flora española 1762-84, la primera en el seu gènere, en sis volums, els dos últims a cura de Gómez Ortaga S'interessà repetidament per la fitoteràpia Disertación físico-botánica sobre la uva-ursi o gayuba 1763 i Disertación físico-botánica sobre el uso de la cicuta 1764

Professor a la Sorbona i al Collège de France, director de la Revue philosophique i més teòric que no pas home de laboratori, és considerat, tanmateix, com a iniciador de la psicologia positivista i experimental francesa Rebutjà tota metafísica i se centrà en l’estudi de la psicologia patològica Entre altres és autor de Les maladies de la memoire 1881, Les maladies de la volonté 1883, Les maladies de la personnalité 1885 i Essais sur la passion 1907

Malgrat que no és esmentat a l’Alcorà, la creença popular en la vinguda d’un mahdī ha estat l’origen de diversos moviments polítics i socials Els més notables són el d’Ubayd Allah 909, iniciador del califat fatimita, el de Muḥammad ibn Tumart, origen de l’imperi almohade, i el de Muḥammad Aḥmad, que encapçalà la revolució sudanesa 1881-98 contra l’administració angloegípcia i fou el punt de partida del nacionalisme del Sudan

Fou cap dels serveis de ramaderia d’Ourense i més tard de Tarragona 1945-63 i secretari tècnic de la Dirección General de Ganadería 1963-66 Iniciador i programador de noves tècniques de cria del bestiar, contribuí al millorament de la ramaderia de l’Estat espanyol amb publicacions i conferències de divulgació Collaborà en la majoria de les revistes ramaderes i ha publicat Manual de crianza de vacunos 1968, Alimentación del rebaño 1974 i altres obres tècniques

Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats