mahdī
*

m
Islamisme

Segons l’escatologia musulmana, restaurador de l’islam a la Terra.

Malgrat que no és esmentat a l’Alcorà, la creença popular en la vinguda d’un mahdī ha estat l’origen de diversos moviments polítics i socials. Els més notables són el d’Ubayd Allah (909), iniciador del califat fatimita, el de Muḥammad ibn Tumart, origen de l’imperi almohade, i el de Muḥammad Aḥmad, que encapçalà la revolució sudanesa (1881-98) contra l’administració angloegípcia i fou el punt de partida del nacionalisme del Sudan.