Resultats de la cerca
Es mostren 540 resultats
José María Usandizaga
Música
Compositor basc.
A 14 anys anà a perfeccionar-se a la Schola Cantorum de París, on estudià amb Vd’Indy Tornà al País Basc i es donà a conèixer amb cançons inspirades en el folklore basc Irurak bat, Bidasoa, Euskal Festara La seva primera obra escènica fou Mendi-Mendiyan 1910, amb text basc de JPower Al final del 1913 escriví el drama líric Las golondrinas , obra molt inspirada, que fou una ruptura amb la tradició de la sarsuela Malgrat la seva mort prematura, deixà una extensa producció, amb obres per a piano, orgue, orquestra i veu
Amos Bronson Alcott
Educació
Filosofia
Educador i filòsof nord-americà.
Pare de Maria Lluïsa Alcott i cosí de William Alcott Reformador pedagògic, de tendència mística i socialista, intentà la renovació de l’educació dins l’ambient purità de Boston, on inicià una escola, inspirada en les teories de Pestalozzi 1828-30 Publicà Conversations on the Gospels , resultat d’un treball amb els infants, que provocà el tancament de l’escola És autor de Concord Days 1872, The Doctrine and Discipline of Human Culture 1836, Ralph Waldo Emerson 1865 i Observations on the Principles and Methods of Infant Instruction 1830
Jaroslav Hašek
Literatura
Escriptor txec.
Proper a l’anarquisme, la inclinació a la farsa el portà a crear un “partit progressista moderat en el marc de la llei” 1912, del qual redactà els estatuts Collaborador de la premsa anarquista, la seva obra més important és Osudy dobrého vojáka Švejka za svétove váky ‘Les aventures del bon soldat Šv jk’, 1921-23, en quatre volums, el darrer inacabat, sàtira contra l’ordre establert especialment contra l’exèrcit inspirada en la seva experiència com a soldat en la Primera Guerra Mundial Escriví també un gran nombre de narracions
Juan Bautista Diamante
Literatura italiana
Teatre
Poeta dramàtic castellà d’ascendència italiana.
La tendència a l’èmfasi i la importància que dóna al muntatge escenogràfic l’adscriuen al cicle calderonià La pobresa de la seva imaginació creadora i el barroquisme excessiu no afavoriren la perfecció formal Escriví unes cinquanta comèdies, que ell mateix edità en dues etapes, el 1670 i el 1674 El 1650 li havien publicat El honrador de su padre , obra que, inspirada en la vida del Cid, palesa influències de Guillem de Castro i de Corneille Altres obres seves són El cerco de Zamora, El Hércules de Ocaña i uns quants autos
Antoni Cuesta
Cinematografia
Productor i director cinematogràfic.
Amb el seu germà fundà, vers el 1905, la productora Fills de Blai Cuesta Realitzà el primer film important del País Valencià El tribunal de las Aguas 1905 rodà actualitats, com el film dedicat a l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i pellícules amb argument, com El ciego de la aldea 1907 i El tonto de la huerta 1912 inspirada en La barraca , de Blasco i Ibáñez Produí també films de tema taurí La lucha por la divisa , 1909 i creà un autèntic arxiu de documentals sobre les principals figures taurines del seu temps
capella palatina d’Aquisgrà
Capella
Capella del palau de Carlemany a Aquisgrà, iniciada el 796 i acabada per l’arquitecte Otó de Metz el 805.
Repetidament restaurada, i incorporada a l’edifici de la catedral, ha conservat, però, l’estructura original rotonda de planta octagonal coberta amb cúpula de pedra inicialment decorada amb mosaics venecians, envoltada per una nau de setze costats Inspirada en San Vitale de Ravenna, aquesta peça mestra de l’arquitectura carolíngia serví de model a esglésies de planta octagonal, com les de Mettlach Saarland i Ottmarsheim Alsàcia A la capella i al tresor de la catedral són conservades peces d’art mobiliari llàntia de coure de Frederic Barba-roja, tron de marbre i arca sepulcral d’…
Krzysztof Kieślowski
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic polonès.
Graduat a l’Escola de Łódź el 1969, feu el seu aprenentatge en el terreny documental i televisiu Entre els seus llargmetratges, que evidencien un sentit poètic i tràgic de la vida, destaquen Amator 1979, Przypadek 1982, Bez Konca 1984, la sèrie Dekalog 1987-8 i La double vie de Veronique 1991 La seva darrera obra fou una trilogia inspirada en la Revolució Francesa la llibertat a Trois couleurs, bleu Lleó d’Or a Venècia el 1992 la igualtat a Trois couleurs, blanc Os de Plata a Berlín el 1993 i la fraternitat a Trois couleurs, rouge 1994, nominada a l’Oscar
estil Directori
Fase del neoclassicisme, transitòria entre l’estil Lluís XVI i l’estil Imperi
.
Prengué el nom del Directori francès, sota el qual s’inicià i es desenvolupà, principalment en l’àmbit del mobiliari i de l’orfebreria Es caracteritza per l’abandó gradual de la sumptuositat cortesana de l’estil Lluís XVI i per la implantació d’una faiçó més sòbria i funcional, inspirada en l’art romà Hi predominen les formes quadrades, i l’ornamentació —que inclou motius egipcis— apareix independent de l’estructura El moble que illustra millor aquest estil és la cadira, amb respatller de curvatura excedent, el model del qual es deu fonamentalment a Georges Jacob, l’ebenista més…
La Cartoixa de Parma
Novel·la de Stendhal, publicada el 1839.
Inspirada en l’evocació de Waterloo i en cròniques antigues llegides a Itàlia —principalment la que explicava els orígens de la família Farnese—, fou escrita en cinquanta-dos dies i publicada en dos volums per Ambroise Dupont, el qual, per tal d’estalviar-se les despeses d’un tercer volum, imposà a l’autor un final ràpid i ellíptic L’obra, que obtingué un notable èxit de crítica Balzac l’elogià a la “Revue Parisienne”, relata la vida aventurera d’un jove ambiciós, Fabrizio del Dongo, en un ambient eclesiàstic i polític, tot barrejant-hi intrigues sentimentals
xivaisme
Hinduisme
Forma religiosa de l’Índia, centrada en el culte de Xiva .
Constitueix un dels corrents espirituals més importants del bramanisme inspirada en el vixnuisme, se'n separà segles V-VI i es dividí en nombroses escoles, que admeten des d’un pluralisme real a un no-dualisme advaita estricte, com el de Śankara Les més importants són l’escola del Caixmir Trika o Pratyabhijnā , la de Karnotaka i Andhra Pradesh Vīraśivaisme, el Śaiva Siddhānta dels tàmils i el Śilvādvaita de Sri Kantha S'estengué també a Sri Lanka, a Java i a Cambodja La seva tradició fou recollida en els āgama i en altres tractats i comentaris upāgama
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina