Resultats de la cerca
Es mostren 482 resultats
Vercingetòrix
Història
Cap dels arverns.
Dirigí la insurrecció de les tribus galles contra Juli Cèsar Utilitzant la tàctica de la terra cremada, aconseguí èxits inicials i els derrotà a Gergòvia 52 aC Un cop refets els romans, es refugià a Alèsia , on fou assetjat i hagué de capitular 51 aC Dut a Roma, fou executat
Ludwik Mierosławski
Història
Militar
Militar polonès.
Participà en la revolució polonesa del 1830, dirigí la revolta polonesa a Posnània el 1848 i prengué part en la de Baden 1849 Cap de la insurrecció del 1863, fou derrotat a Radziejów i es retirà a París Escriví una història de la revolució de Polònia en quatre volums 1836-38
Manuel Rivas
Història
Anarcosindicalista.
Paleta, formà part el 1931 a Barcelona de la FAI i fou un dels dirigents del Sindicat de la Construcció Pel març del 1932 substituí ÀPestaña com a secretari del comitè nacional de la CNT i participà en la insurrecció del gener del 1933 A l’exili, residí a Mèxic
Joan Anton Martí
Història del dret
Jurista.
Participà en la insurrecció de Vic contra Felip V de Castella 1705 Fou magistrat de l’audiència creada a Barcelona pel primer Carles III Quan els seus fills Joan Baptista i Josep Anton desertaren juliol del 1714, ell romangué a la ciutat assetjada Li foren segrestats els béns per Felip V
Louis-Auguste Blanqui
Història
Revolucionari i teòric socialista francès.
Estudià dret i medicina a París Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amis du Peuple Prengué part en la insurrecció de 1830 El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat de suport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la Société Républicaine Centrale Empresonat novament aquell mateix any, romangué reclòs fins el 1859 Després s’exilià a Bèlgica 1864 Tornà a París durant la guerra Francoprussiana 1870 i…
bel·ligerància
Dret internacional
Situació de l’estat que participa en una guerra.
Comporta l’obligació de respectar les normes del dret internacional sobre la guerra El reconeixement d’una situació de belligerància s’ha estès a casos d’insurrecció de territoris colonials contra la metròpolis en les guerres civils, amb l’objecte que la lluita es mantingui dins la norma jurídica del dret de guerra
tuchinat
Història
Moviment de revolta social que tingué lloc a partir del 1360 a l’Alvèrnia i el Llenguadoc.
Dirigits en algunes ocasions per nobles arruïnats, els tuchins , camperols i artesans pobres, atacaren castells, nobles i clergues La insurrecció fou reprimida amb gran rigor pel duc de Berry 1382-84 A la mateixa època una revolta semblant el tuchinaggio tingué lloc al Piemont fou dominada per Amadeu VII de Savoia 1387
Ferhat Abbas
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític algerià.
Partidari inicialment de l’entesa amb els francesos, el 1954 s’uní a la insurrecció i fou president del govern provisional de la República Algeriana del 1958 al 1961 El 1963 fou expulsat del FLN i del juliol del 1964 al juny del 1965 estigué empresonat L’any 1980 publicà Autopsie d’une guerre
Jean Marie Collot d’Herbois
Política
Polític francès.
Fou un dels responsables de la jornada del 10 d’agost i dels assassinats del setembre del 1792 Diputat de la Convenció i membre del Comitè de Salvació Pública 1793, reprimí amb una gran duresa la insurrecció de Lió S'oposà a Robespierre el 9 termidor, però també fou acusat i deportat a Guaiana
Agustín de Zárate
Història
Funcionari i cronista castellà.
Enviat al Perú per a reorganitzar l’administració colonial 1543, no pogué dur a terme la seva tasca, a causa de la insurrecció de Gonzalo Pizarro Tornà a la Península, i fou enviat a Flandes com a funcionari d’hisenda És autor d’una Historia del descubrimiento y conquista de la provincia del Perú 1555
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina